Bons exemples són la Tele, el Microones, les xarxes socials i Internet en general, els telèfons mòbils i ara els smartphones, que utilitzen amb recança (fins que s'hi acostumen) i que no dubten en demonitzar. Són gent que amb cada nova innovació tecnològica posen el crit al cel dient que s'acaba el món, que s'acaba la societat, que els tractes humans es perverteixen, etc.
Una possible explicació és que potser la terminologia de "progressistes" socials no és del tot certa. I és que actualment molts d'aquests valors i discursos "progresssistes" tenen ben poc de novedosos i són més aviat nostàlgics (retrògrads fins i tot en alguns casos) que van néixer en un context molt diferent de l'actual. Alguns exemples podrien ser la defensa de l'Estat del benestar (un Estat que cuida als ciutadans com a nens), del discursos anti-nuclears dels anys 70, del progres dels 90s, de Greenpeace, de l'ajuda al desenvolupament, de les lluites feministes de principis de segle, del comunisme, dels hippies i Woodstocks, etc...
Tot això no té res de nou, són idees que en el seu moment van jugar un paper progressista i moltes d'elles van tenir un impacte important i notori en la societat, és més, algunes d'elles van arribar a ser (i continuen sent) mainstream, ni alternatives ni progressites. Ser pro-Palestina, tenir certa consciència ecològica, defensar certes condicions laborals, etc... és avui la norma en aquesta societat.
Una altra opció és que de fet, tot i que remugint tant contra aquestes noves tecnologies i potser es puguin considerar early adopters (especialment tenint en compte la seva classe social i nivell educatiu). És a dir, a mig plaç i tenint en compte tota la societat, en el fons també acaben essent dels primers en tenir mòbil, gps i el què faci falta.
Entrades
Leave your comment