Archives

Mas i el Procés i la Cup

Vaig votar JxSi i sabia que Mas era el seu candidat, tot i que no m'entusiasmava la idea, i perquè ja em pensava que la CUP no sumaria fàcilment. I és lògic i coherent.

El Procés definit com als actors que ens han portat fins aquí, podria ser: ERC, CIU, ANC, RAC1, ARA, Omnium,... però no CUP. A la CUP no se l'ha pogut/volgut sumar en aquest procés. La CUP no ha liderat ni donat suport a la major part d'actes i passos que s'han fet en aquest sentit (tret del fracàs del 9N). A la via catalana, anaben a encerclar la caixa, el sís crítics, etc... 

Després del nou 9N, els errors s'han multiplicat aplaçant eleccions, llistes i contrallistes, etc i fent una llista unitària però sense la CUP i al mateix temps sense fer campanya contra la CUP. Aquesta ha sigut el gran error de JxSi, que es va pensar que guanyaria i només necessitaria l'abstenció de la CUP i no va deixar clar, a molts dels seus potencials votants, que la CUP no era un JxS sense Mas.

És per això que trobem votants cuperos del 27s ara desepcionats, però el cert és que la CUP ho va deixar ben clar durant la campanya i que la majoría de votants estan contents. Ara el dilema de la CUP és emprenyar a uns o altres, no ho té fàcil, però espero que s'en surti el millor possible. M'agrada que existeixi una força política com la CUP i crec que és molt important pel país.

Però el Procés ens ha portat fins aquí. Amb molts errors, cert, però fins aquí i és molt més del què molts haguéssim pensat fa uns anys. Ara bé, no se si és suficient.

NO ENTENC PERQUÈ MAS NO S'APARTA

El què no entenc és per Mas no s'aparta. Entenc que té tot el dret i la legitimitat per a continuar volent la seva investidura i tal, però no entenc que un personatge suposadament tant egòlatra, egocèntric, llest, de drets etc... no vegi que renunciant ara, o almenys acceptant un segon plà, és una gran escapatòria a temps.

Si Mas s'aparta culpant la CUP, podría quedar com el gran màrtir. Estic segur que milers de tietes catalanes estan buscant un nou substitut del malograt Pujol i estaríen encantades de convertir a Mas en el nou gran mite del catalanisme benpensant.

Em costa d'entendre que algú tant llest i egocènctric no vegi com a millor la opció de quedar com a un heroi nacional a qui es feràn places, himnes i homenatges i prefereixi continuant liderant un procés molt incert (especialment després del 27s i que mostra que falta una majoría social indepe) i que més aviat pot acabar malament.

Encara entenc menys com una persona de dretes no veu que guanyarà molts més diners si ara ho deixa amb el prestigi de bon gestor intacta, que trobarà una porta giratòria fenomenal segur.

No, si al final resultarà que encara tindrà valors, compromís, etc... el molt cab... ;)




PERQUÈ VOTARÉ JUNTS PEL SI


Breu resum dels meus arguments per a votar Junts pel Si i no la CUP en aquestes pròximes eleccions.

UNA LLISTA CONSTITUENT EXCEPCIONAL

La llista de Junts pel Si és excepcional, generosa, històrica per la seva pluralitat i rellevància. És una llista ideal per a començar un procés constituent que necessita de moltes sensibilitats, diferent expertise, diferents ideologies, etc. De fet, la llista és ja la gran mostra de que es vol anar a fer un país no de dretes o d’esquerres, sinó un nou país amb les dretes i les esquerres, que és la única manera de fer un país nou en democràcia.

Si, segur que tothom troba que hi ha gent que no li agrada en aquesta llista, però és precisament per això que és una llista tant important. 

PLANIFICACIÓ

La CUP diu, farem una DUI, és la única manera, etc… Una via express, de xoc i radical a la independència incrementarà els costos de transacció i penso que ens farà perdre la tímidia majoria del si. Com més dur sigui el procés cap la independència, la ofensiva de Madrid, com més falta de planificació hi hagi, més difícil serà que ho aconseguim i que al referèndum final (perquè caldrà fer un referèndum final) aconseguim la majoria.

En aquesta sentit espero que Junts Pel Si hagin fet la feina que s’ha de fer. Que es tinguin claríssims tots els passos i escenaris i que hi hagi un conjunt d’assessors a l’altura del moment. Què farem amb la telefonia mòbil, la banca, les centrals nuclears, etc…?

Tinc els meus dubtes sobre si Junts pel Si ha fet prou esforços en aquest sentit, però espero que, com que Junqueras sempre deia que això era molt important tenir-ho en compte, ho hagi fet. Però el què sí que tinc clar, i ja em rectificareu si m’equivoco, és que la CUP no ha fet cap pla, estudi de viabilitat, etc. sobre el procés. No dic que la CUP no tingui gent competent, dic que no s’ha fet la feina que cal fer per a portar un procés com aquest endavant. 
RESPONSABILITAT
Algú dubte que la CUP donarà suport a la independència quan arribi el moment? Ui sí, nois, amb el què ha costat arribar fins aquí jo no vull votar el partit que segurament donarà suport a la independència. Jo vull votar al partit que la liderarà, que la ferà possible.

Quan l’endemà, el 28s, comencin les ofensives de l’Estat a nivell jurídic, econòmic, etc… i puguin un nivell més del què hem vist fins ara no serà la CUP a qui la gent mirarà per trobar solucions, la gent mirarà a Mas, Junqueras i Junts pel Si.

No hi ha Dossiers CUP, ni n’hi haurà. No seran dirigents de la CUP qui aniran a presó pel 9N. Ningú a Madrid parlar de fer el què sigui per a “petarse al Fernandez o al Baños”.

VALENTIA I GENEROSITAT

Hi ha moltes raons per votar la CUP, moltíssimes, sobretot demà d’haver aconseguit la independència. Però crec que un nou país no es construeix des del purisme ideològic. No dubto que la CUP donarà suport al procés, només faltaria, i també entenc que molta gent ideològicament d’esquerres, com jo, ens pot ser molt més tranquilitzador votar CUP.

Votar CUP és una aposta conservadora en aquest context, que et deixarà ideològicament tranquil: mai ningú et podrà acusar de corrupció, ni de 3%, ni de haver fet el joc a les dretes, etc… Però votar Junts pel Si és votar una llista dissenyada i pensada com el primer gran pas cap a un procés constituent.


Votant CUP donaràs suport a la independència, votant Junts Pel Si faràs la independència. 

Sobre el "New Power" i noves formes de governar

Com a politòleg posat en el món de la tecnología em sembla fascinant el concepte de "New Power" que últimament s'està posant ja bastant de moda.


Com destaquen en un excellent article a la Harvard Business Review;

Old power works like a currency. It is held by few. Once gained, it is jealously guarded, and the powerful have a substantial store of it to spend. It is closed, inaccessible, and leader-driven. It downloads, and it captures.
New power operates differently, like a current. It is made by many. It is open, participatory, and peer-driven. It uploads, and it distributes. Like water or electricity, it’s most forceful when it surges. The goal with new power is not to hoard it but to channel it.




I sobre nou poder aquesta conferència a TED val molt la pena:

Jeremy Heimans:
What new power looks like


També molt interessant aquesta conferència sobre nou govern a TED:

Pia Mancini: How to upgrade democracy for the Internet era




 I Clay Shirky:
How the Internet will (one day) transform government


Carl SAGAN sobre govern i ciència

Quan parlem de Carl Sagan no sóc objectiu, sóc com una fan d'aquelles dels Beatles o de l'Elvis dels 70s.... una petit perla sobre política i ciència.

 

La última entrevista de Carl Sagan 1996. (antes de morir el 20 de Diciembre de 1996)




WC d'home i de dones

De vegades el què sembla tant evident no ho és tant. Sembla evident que hi ha d'haver labavos públics de dones i d'homes, però quan li preguntes a algú per a què això ha de ser així, els arguments són ben diferents; la qual cosa mostra que potser no està tant clar ni és tant evident:


1- PRIVACITAT - la sexualitat, els tabus, etc... encara fan necessari que els homes i les dones quan es tracta d'un afer tant privat com anar al WC ho fagin en privat. Ben curiós aquest argument, sobretot si tenim en compte el fet de que les dones sovint hi van juntes, però crec que actualment aquesta raó té poc pes. És a dir, abans els WC públics eren realment públics, és a dir, no hi havia separació entre WCs, però actualment, que cada WC té el seu pròpi cubicle aquesta privacitat va lligada només a l'espai de rentamans que, francament, em sembla una part ben poc important.
Si descomptem els urinairs masculins, cada vegada més escassos, que sería la única justificació en aquest sentit. 
Aquest argument a més a més discrimina als col·lectius homosexuals ja que deu representar que les persones homosexuals no necessiten aquesta privacitat que se suposo necessària entre sexes.

2- TRADICIÓ - lligant amb l'argument anterior m'han dit que es fa per tradició, pq sempre s'ha fet així. Això no em sembla un argument, més aviat em sembla una explicació molt vàlida de pq actualment encara tant sovint (que no sempre) es fa aquesta distinció.

3 - HIGIENE - un altra argument recurrent especialment entre les dones és que els homes són més bruts alhora d'anar al WC. No tinc dades, però estic ben segur d'aquesta realitat. En aquest cas, estaríem parlant d'un cas de discriminació on s'etiqueta a tots els homes de guarros i a totes les dones de netes, que si bé es refrendada per l'experiència i l'estadística, dubto que sigui un argument gaire vàlid per a justificar la discriminació.

4 - RAPIDESA - també es pot justificar al contrari, que el què passa és que com les dones són estadísticament més lentes alhora d'anar al WC doncs els homes s'han creat els seus WC personals i han condemanat i discriminat a les dones a fer cues.

Actualment, i vistos els arguments potser tindria més sentit discriminar entre persones altes i baixes, alhora de dissenyar WC, sobretot els urinaris masculins o fer dos labavos separats, un per a afers ràpids (pixar) i un altre per a afers més lents (cagar) i així que els que només han de pixar no hagi de fer tanta cua...




EL MITE DE L'OBSOLOCÈNCIA PROGRAMADA

Si, jo també he vist el documental que tots heu vist, i llegit article sobre el tema, però ja reconec d'entrada que no sóc un expert. La meva modesta intenció és posar un enfoc diferent a aquest concepte de l'obsolocència programada.



Inici-  Definim bé, obsolocència programada no és quan un producte es fa malbé, sinó quan està dissenyat expressament per a fer-se malbé en un moment determinat. Això és molt important i central de l'argument que vull exposar. Vull dir, que les empreses fabriquen barat i per tan de mala qualitat és una cosa, l'altre és que produeixin expressament malament, cosa que considero força discutible (tot i que algún cas hi haurà).


1- Abans una rentadora durava 50 anys, i valia com un cotxe. En aquella època una rentadora era un luxe que estava a la cresta de la innovació tecnològica i on el menys important del seu cost eren els materials i components. El seu públic tampoc era el d'ara, era només la gent rica, els que ara es compren un Tesla o porten unes Google Glass, per comparar.

2- Abans, comprar una rentadora que durés 50 anys tenia molt de sentit econòmic ja que el ritme d'innovació tecnològica era baix comparativament amb l'actual. Així doncs, valia la pena comprar un producte millor i que durés més anys encara que fos més car.

3- Abans una rentadora es fabricava quasi a mà, sense un procés de producció industrial tan mecanitzat que permetés reduïr els costos. Ara bé, la producció industrial només té sentit per a productes de consum massiu, ja que els costos de la inversió inicial en maquinaria, etc són molt elevats i els costos de producció d'una unitat extra d'aquest ja no. Això fa que la producció perdi qualitat per buscar quantitat, cal vendre molt, a petits marges de beneficis pq la rentadora passi de ser un be selecte a un be de consum massiu. 

4- Abans, una rentadora no caducava tecnològicament als 5 anys. Però ara sí. I no perquè no la sabíen fer millor, ni perquè l'empresa de torn vulgui que ens en comprem una de nova, sinó per la innovació tecnològica va tant ràpida que la fa caducar. Exemple. Si t'haguessis comprat un Video VHS que durés 15 anys hauries fet un molt mal negoci. Una rentadora que compris ara, d'aquí 5 anys ferà molt menys soroll, gastarà menys aigua i segurament estarà conectada al teu mòbil i et comprara ella mateixa el sabó i coses que no em ser imaginar. No voldràs, i no té sentit econòmic, voler una rentadora que duri 15 anys actualment. Potser té sentit moral, sentit ecològic, etc... però no sentit econòmic en una societat de consum, i els consumidors prenem la major part de les nostres decisions així. Ull, no les empreses, els consumidors eh!

Vivim a la societat del consum, on l'important són els costos/beneficis del què comprem en una visió reduccionista i economisista d'aquests. Volem comprar molt i barat i amb la innovació tecnològica tant accelerada fa que els gadgets caduquin per si sols i que no tingui sentit per a cap empresa produir rentadores que durin 20 anys pq ningú les voldrà.

Així doncs, no són les empreses que no volen fer productes de qualitat i que durin, sinó que són les preferències dels consumidors que no estan disposats a pagar per a elles. 

Resumint: Societat de consum + Innovació tecnològica + Producció industrial automatizada + Racionalitat econòmica provoquen que els CONSUMIDORS volguem productes tecnològics barats encara que durin poc, perquè no té sentit de comprar-ne de cars. Per tan, els culpables de que els productes caduquin ràpid, no és la mà negre de les corporacions, són les preferències dels consumidors que viuen en una racionalitat econòmica actual curtplacista i que malbarata els recursos. 

De fet molt bona part de la industria mundial lluita activament contra la obsolocència programada. La industria agroalimentaria lluita per allargar la vida dels aliments com més millor, les conserves, etc... els arquitectes intenten fer edificis que durin com més millor, i segur que hi ha altres exemples que se m'escapen.

Un exemple del què és per mi una mala classificació d'obsolocència programada molt típica. He actualitzat el meu iPhone 4S i de cop em va lent, ergo, obsolocència programada d'Apple. No, no és cert, seria així si amb el software d'abans deixés de funcionar, i no és el què passa, el què passa amb els mòbils és que volem que un hardware de fa 4 anys funcioni igual de bé posant-li un software de fa un mes i que ens permet fer moltes més coses. Així doncs, és cert que el teu iphone4S està caducat, però no és cert que no puguis fer les mateixes coses que podies fer quan el vas comprar, és que ara li exigeixes fer moltes més coses. Vols més apps, que són més potents, que fan més coses, me´s fotos, etc...

Finalment, i tot i que em considero d'esquerres, crec que hem de fer l'autocrítica de que des de les esquerres sovint es prefereix donar la culpa de tot als polítics, als banquers, a les grans empreses, etc... però mai el culpable és el poble, l'individu, la societat... Potser que, si el nostre objectiu és la transformació social, comencem a dir les coses pel seu nom. Tenim una societat que es mou per uns criteris que ens porten al malbaratament de recursos i un model econòmic curtplacista i insostenible. I prou de parlar de les corporacions aquí i allà donant la sensació que no si pot fer res i que tot és culpa dels altres. Posem'nos les piles! Podem canviar com a societat!



A LES FOTOS, PERSONES

Porto més de 20 anys fent fotos i ara, amb retrospectiva, i tot i que l'arribada del digital i mòbil ha transformat força la fotografía, crec que he aprés alguna cosa que m'agradaria compartir amb vosaltres.

A veure, no sóc fotògraf, és cert que sempre m'ha agradat la fotografía, que vaig tenir fins i tot una ampliadora i un petit lab, que he tingut unes quantes lomos, tres reflexs, que m'he comprat objectius suplementaris, gadgets com ulls de peix, etc... però sempre des d'un punt de vista de hobby i amateur i fent servir la fotografía com a record bàsicament.

La principal cosa que he après és que amb el temps, quan mires les fotos del passat, les úniques fotos que importen són a les que surten persones conegudes. Pots fer una magnífica foto de la Torre Eiffel, però al cap de 10 anys, el què mola és les pintes, la cara, etc... dels amics que surten a la foto i la Torre Eiffel, que no ha ni canviat una miqueta, queda en segon terme. És més, fotos que havies tirat per encetar carrets (de casa, de la vida cotidiana) acaben essent les que més gràcia fa tornar a mirar; més que les fotos de les cascades del Niagara, o dels paisatges del Pirineu.

De fet, és per això que ara que el digital i mòbil tots portem una camera sempre a sobre i podem fer fotos sempre i en tot moment, on hem de tenir els criteris clars per no estar fent fotos tot el dia. I per a mi, cada vegada més, el fet de que surtin persones i la foto sigui un bon record és millor.

Actualment, si faig una foto on no surt una persona coneguda, penso quins són els motius per fer-la: documentar un cartell curiós per compartir a whatsapp, una posta de sol per compartir a instagram o simplement perquè el moment és molt bonic. Doncs si només és per això, molt sovint no val la pena trencar el moment per fer la foto. Prefereixo gaudir de la posta de sol sense fer fotos, que fer una foto que després de 5 anys quasi no tindrà valor per a mi.

A veure, no dic que la fotografía sigui interessant la bellesa, etc... dic que els que fem servir la fotografía bàsicament com a record i que en gaudim d'aquesta manera, ens hauríem de plantejar si val la pena en molts moments.

I es per tot això que m'he convertit en un defensor dels selfies. Els selfies, sobretot quan són compartits, són una manera participativa de crear records, d'integrar la foto en l'activitat del grup, sense quedar-se al marge, compartint tots els moment i la diversió.

Un altra element a tenir en compte és que, ara que tinc dos fills, et pots tornar boig amb les fotos. Aquests dies he intentat posar ordre a les fotos dels nens el seu primer any de vida i... més de 1500 fotos al mes!!!! Impossible. No només són les fotos que els he fet jo amb el mòbil, amb la camera, amb l'altre camera, els vídeos, etc... Sinó també les fotos que fa la meva dona, les que fan les tietes i avis i t'envien per whatsapp, els amics de la calçotada que te les envien per dropbox, etc.

Sinó que a més a més, sovint fas dos o tres fotos d'un mateix moment per a triar més endavant la foto que sigui millor. I tot això acaba en un caos que no tens mai temps d'ordenar com cal.

Així doncs, més que mai, ara les fotos i els teus records no són només les fotos que fas tu, sinó les que fan tota la teva família i amics. Això és interessant, diferents punts de vista més rics, però també has de limitar encara més la quantitat de fotos que fas tu.

Finalment, crec que la feina de selecció, de fer resums, és més interessant que mai. I sobretot, el què ja semblava passat de moda, fer àlbums impresos com a record perdurable. 

(continuarà...)



Ciclista de Playmobil

Ho tenen clar com acabem...

I si baixo de la bici en una mega pujada?

Ara que no puc anar en bici i que la trobo a faltar tant, deixeu que faci una petita reflexió que fa temps que em ronda pel cap i que es base en la pregunta: és un fracàs baixar de la bici en una pujada molt forta?


Sens dubte molts ciclistes veuen amb molts mals ulls baixar de la bici, es considera un fracàs o fins i tot com si fessis trampa. Però, abans d'explicar la meva opinió, crec que em de fer una distinció prèvia. No és el mateix baixar de la bicicleta en carretera que en mountain bike. 

EN CARRETERA

 Baixar de la bicicleta en carretera és un gran tabú encara per a molts i sobretot ara que tenim tantes marxes i convinacions. Però, estem segurs que cal demonitzar aquells que en algunes pujades inhumanes (i n'hi ha unes quantes pel Pirineu per exemple) desideixen fer 100 metres a peu? Jo no ho crec, no és fer trampa, de fet el reglament tampoc considera que ho sigui, i tot plegat continues pujant amb les teves cames. Fins i tot es pot argumentar que de vegades es pot anar més ràpid i tot que amb segons quines marxes que porta la gent.

 EN MOUNTAIN BIKE

 No està tant mal vist baixar de la bici. Tots hem vist professionals en curses baixar tan en pujades innumanament enfangades i impracticables com també en baixades suicides.

Aquí doncs el debat és diferent. Hi ha molta gent que considera que baixar de la bici també és un fracàs, encara que es tardi més. I és que molt sovint la millor opció energètica/ràpida per a pujar una mega pujada plena de pedres es baixar de la bici i tivar, però sembla que sovint s'acaba valorant més qui aconseguix fer-la tota dalt de la bici i no qui busca la millor opció per fer-la més ràpida i eficient. 

Jo sóc partidari que baixar de la bici pot ser una estratègia intel·ligent i que no cal obsessionar-se en fer-ho tot dalt de la bici. Cosa que sembla que els companys de ciclocross han entès ja fa molt temps!

 I com diu Boardman
Having to walk just means, a) you learned something about bikes, or b) you are pushing yourself to do something challenging. Either way, in my book, that’s a win.