Archives

A LES FOTOS, PERSONES

Porto més de 20 anys fent fotos i ara, amb retrospectiva, i tot i que l'arribada del digital i mòbil ha transformat força la fotografía, crec que he aprés alguna cosa que m'agradaria compartir amb vosaltres.

A veure, no sóc fotògraf, és cert que sempre m'ha agradat la fotografía, que vaig tenir fins i tot una ampliadora i un petit lab, que he tingut unes quantes lomos, tres reflexs, que m'he comprat objectius suplementaris, gadgets com ulls de peix, etc... però sempre des d'un punt de vista de hobby i amateur i fent servir la fotografía com a record bàsicament.

La principal cosa que he après és que amb el temps, quan mires les fotos del passat, les úniques fotos que importen són a les que surten persones conegudes. Pots fer una magnífica foto de la Torre Eiffel, però al cap de 10 anys, el què mola és les pintes, la cara, etc... dels amics que surten a la foto i la Torre Eiffel, que no ha ni canviat una miqueta, queda en segon terme. És més, fotos que havies tirat per encetar carrets (de casa, de la vida cotidiana) acaben essent les que més gràcia fa tornar a mirar; més que les fotos de les cascades del Niagara, o dels paisatges del Pirineu.

De fet, és per això que ara que el digital i mòbil tots portem una camera sempre a sobre i podem fer fotos sempre i en tot moment, on hem de tenir els criteris clars per no estar fent fotos tot el dia. I per a mi, cada vegada més, el fet de que surtin persones i la foto sigui un bon record és millor.

Actualment, si faig una foto on no surt una persona coneguda, penso quins són els motius per fer-la: documentar un cartell curiós per compartir a whatsapp, una posta de sol per compartir a instagram o simplement perquè el moment és molt bonic. Doncs si només és per això, molt sovint no val la pena trencar el moment per fer la foto. Prefereixo gaudir de la posta de sol sense fer fotos, que fer una foto que després de 5 anys quasi no tindrà valor per a mi.

A veure, no dic que la fotografía sigui interessant la bellesa, etc... dic que els que fem servir la fotografía bàsicament com a record i que en gaudim d'aquesta manera, ens hauríem de plantejar si val la pena en molts moments.

I es per tot això que m'he convertit en un defensor dels selfies. Els selfies, sobretot quan són compartits, són una manera participativa de crear records, d'integrar la foto en l'activitat del grup, sense quedar-se al marge, compartint tots els moment i la diversió.

Un altra element a tenir en compte és que, ara que tinc dos fills, et pots tornar boig amb les fotos. Aquests dies he intentat posar ordre a les fotos dels nens el seu primer any de vida i... més de 1500 fotos al mes!!!! Impossible. No només són les fotos que els he fet jo amb el mòbil, amb la camera, amb l'altre camera, els vídeos, etc... Sinó també les fotos que fa la meva dona, les que fan les tietes i avis i t'envien per whatsapp, els amics de la calçotada que te les envien per dropbox, etc.

Sinó que a més a més, sovint fas dos o tres fotos d'un mateix moment per a triar més endavant la foto que sigui millor. I tot això acaba en un caos que no tens mai temps d'ordenar com cal.

Així doncs, més que mai, ara les fotos i els teus records no són només les fotos que fas tu, sinó les que fan tota la teva família i amics. Això és interessant, diferents punts de vista més rics, però també has de limitar encara més la quantitat de fotos que fas tu.

Finalment, crec que la feina de selecció, de fer resums, és més interessant que mai. I sobretot, el què ja semblava passat de moda, fer àlbums impresos com a record perdurable. 

(continuarà...)