Archives

¿Porque los españoles no viajan?

Interesantísimos datos aportados en un artículo de El País de hoy titulado "Mi horizonte es mi provincia" y escrito por Aurora Muñoz, que demuestra su solvencia citando las fuentes de su documentación (cosa no muy habitual desgraciadamente), que són básicamente:

La polarización en el consumo turístico de los españoles -realizado por Manuel Ángel Santana y Pablo Rodríguez, de la Universidad de La Laguna

Eurobarómetro especial 28: los europeos y las vacaciones

Comportamiento Turístico de los Residentes en España, elaborado por las profesoras de la UNED Teresa Garín y María José Moral para la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas)



Estos estudios, que són más bien encuestas, analizan los motivos de esta poca vocación viajera de los españoles y van más allá de las variables económicas y de calidad de vida: el tópico de que viajar es caro y que aquí se vive mejor que en ninguna parte. Sin embargo el último estudio va más allá:

"Las nuevas tecnologías y los vuelos low cost no han servido para que acceda mayor cantidad de gente al turismo, sino que para que aquellos que ya viajaban lo hagan más".(...)

La edad del individuo, su poder adquisitivo, su nivel cultural, el estado civil y la situación familiar son factores que condicionan la decisión de hacer turismo. "El retraso educativo que acumulaba España en el pasado también está detrás de que todavía estemos lejos de los comportamientos turísticos de otros países de nuestro entorno. Solo un 7% de los españoles viajaron por ocio al extranjero en 2009", relata la economista María José Moral. Sin embargo, los datos del Eurobarómetro revelan que los españoles, franceses e italianos están en la media de UE en cuanto a viajes turísticos: lejos de los países nórdicos, pero muy por encima de los nuevos socios de Europa del Este.

Variables a las que hay que sumar, la infraestructuras (aeropuertos, etc.), la geografía (vivir cerca de la frontera) y las aglomeraciones de población en las grandes ciudades (de las que uno quiere escapar).

A destacar, finalmente, los siguientes datos:

- Casi el 17% no viaja porque no le gusta viajar
- La encuesta anual de Familitur recoge que el 15% de los residentes en España no ha traspasado nunca los límites de su comunidad autónoma.
- El porcentaje de españoles que no han salido de su provincia ha bajado cuatro puntos de 2006 a 2009, mientras que el número de residentes en España que no han viajado al extranjero se ha reducido del 56% al 48% en el mismo periodo, como señala un estudio de Funcas.

Michael Jordan, res més...


IKEA com a "matching corner" a Shanghai

Fa poc va ser notícia l'aparició d'un clon d'IKEA a Xina (i també de botiga Apple), que copiava el color, els mobles, etc... però amb pitjors acabats i preus més barats. Però avui m'ha encantat aquest article del Shanghai Daily en el que s'explica que la cafeteria de la branca de XiHui (Shanghai) d'IKEA s'ha convertit en un "matchmaking corner" per a xinesos entre 40 i 60 anys de classe mitja.

Sembla que la cosa va començar a poc a poc, sense que ningú ho organitzés, que la gent es treia la targeta de membre d'IKEA (gratuïta) que permet disfrutar de cafè gratuït i aire condicionat a la cantina de la gran superfície i que la cosa va anar creixent fins al punt que ocupaven tot el local, portaven ganyips i altres menjars i s'hi passaven hores parlant i fent amistats (y lo que surja). Per la qual cosa, els gestors d'IKEA van haver d'habilitar un espai separat de la cantina (ja que no deixaven espai pels clients) i posar cartells d'avís. Però sembla que lluny de canviar de local i fer cas dels avisos el fenomen comença a extendres a altres branques d'IKEA de Shanghai. Per acabar de donar el toc xinès, els guardes d'IKEA es queixen que els participants deixen nombroses escombraries i escupen al terra.



El tema hauria de ser molt suculent per a geògrafs, sociòlegs i altres científics socials. Com la nova classe mitjana xinesa de mitjana edat busca parella, com un espai destinat a una funció es converteix en una altra cosa, com la cultura "sueca" interactua amb la xinesa... Serà que falten espais a on les noves classes mitjanes de certa edat puguin fer coneixences?

A Xina he pogut observar fenòmens similars com que els Pizza Hut siguin restaurants de luxe (amb estora vermella i cambrers trajats) on les parelles fan sopars romàntics, o que el Decathlon sigui considerat una botiga d'alta qualitat. O on els Carrefours es converteixen en "ambaixades franceses" on anar a protestar.

Bad Barbie

El gener passat se'm va oblidar comentar una col·lecció de fotos sobre la Barbie que va realitzar Mariel Clayton y que vaig trobar impactants. Si voleu llegir la intenció de l'autora, la seva història i les seves opinions sobre el feminisme i etc... doncs podeu llegir aquest article. Sinó disfruteu les fotos i ja està!!
















Si en voleu més, només cal que aneu al google imatge i poseu bad barbie!!!
Sens dubte aquesta és millor que la original!!!

Quim Monzó i "oteé"

Acabo de llegir en castellà l'article que publica avui Quim Monzó a La Vanguardia titulat "La Chica de los Guantes" i m'ha sorprès el següent paràgraf:

Como había cogido el coche sin siquiera desayunar, ya con las dos cajitas en mi poder y más tranquilo, oteé el horizonte y decidí que lo mejor para comer algo sin perder tiempo era comprar un bocadillo en el Pans & Company que hay en esa misma Rambla. 

En principi no passa res, però us heu fixat amb la paraula "oteé"!!! Bé, no dubto de que en Quim Monzó és un escriptor d'una talla excepcional i que a més a més domina perfectament tant el català com el castellà, però em sona raru, raru... no sé si pel registre general de l'article o perquè...  així que he pensat que potser era per culpa de la traducció, que segurament en Monzó escriu l'article en català i li tradueixen.

He pensat en mirar la versió en català de l'article, però no existeix La Vanguardia en català encara online. Després he buscat al Google oteé i Quim Monzó, per veure si ho havia fet servir en altres articles, i res, només en aquest.

Així que he anat  al traductor de La Vanguardia i he posat "oteé el horizonte" i la resposta ha sigut "oteé l'horitzó" i al traductor de Google també. Llavors he canviat oteé per "otear" i la resposta ha sigut "atalair l'horitzó". Ostres, el verb atalaiar... i com es conjuga? Vaig a verbscatalans.com i la resposta és ATALAÍ. Quina passada no?

Posarà a La Vanguardia en català la següent frase?

Com havia agafat el cotxe sense ni tan sols esmorzar, ja amb les dues capsetes en el meu poder i més tranquil, atalaí l'horitzó i vaig decidir que el millor per menjar alguna cosa sense perdre temps era comprar un entrepà al Pans & Company que hi ha en aquesta mateixa Rambla.



O potser el traductor/a ha volgut fer masses floritures? Posarà atalaí, mirant, albirant, rastrejant, guaitant,... Quina emoció, hauré de baixar al quiosc a comprar-me La Vanguardia en català!!! Iujuuuuuu... tinc una excusa per sortir de casa!!!