Archives

El tabú de la neteja

Netejar a casa és motiu de problemes de moltes parelles. Massa sovint els problema de netejar s'enfronta des d'un punt de vista que penso que és equivocat o com a mínim incomplert i que es base en la suposada més neta condició femenina, els rols associats al patriarcat, masclisme, etc... El cas és que sovint s'obvia que el problema té una arrel més mundana i utilitaria que té a veure amb els nivells de neteja que cadascú considera necessaris. És a dir, si l'home neteja menys a casa és entra altres coses pq sovint té un nivell de necessitat de neteja més baix que el de la dona. El problema de la neteja no és un problema de genere, el tenen també les parelles homosexuals o a qualsevol pis d'estudiants.

Per tant, enfoquem el problema com a un conflicte entre nivells de neteja desitjats. Davant d'això la part que té un objectiu de neteja més elevat té dues possibilitats: a) Netejar més que l'altre b) Rebaixar el seu nivell de neteja c) Buscar un comu denominador entre els dos nivells.

 A) netejar més que l'altre: de fet, aquesta és la opció més lògica i també la més comú. Passa en totes les coses, si a mi m'agrada més esquiar que a tu, em tocarà a mi organitzar més el viatge, si a mi m'agrada més menjar bé que a tu, si a mi em molesten més els mosquits que a tu em cuidaré més de comprar antimosquits, si a mi em molesta més el soroll, etc... Però sembla que això que passa en tots els aspectes de la vida en parella i fora d'ella no pot ser per a la neteja, que porta una càrrega estigmatizadora tant elevada al darrera. Així doncs, quan passa això la part que neteja més es queixa i per tant seria lògic que passés a la opció B)

 B)Rebaixar el seu objectiu de netedat. Però no, això no passa quasi mai. La gent que té estandards de neteja elevats pensa (i no té cap dubte) que els seus estandards són els bons i no està disposat a canviar-los. Home, a tothom li agrada que estigui net, però que estigui net té uns costos de temps i d'oportunitat i no tothom ho veu igual això. La neteja compensa fins a cert grau i és aquest grau el problema.

 C) busca un comú denominador seria la opció ideal, però a la llarga la lògica s'imposa i no s'aconsegueix mai satisfer de veritat. Es pot esperar i es demana a la persona amb un objectiu més baix de netedat que deixi de fer altres coses q li aporten més felicitats per ntejear. És a dir, potser valoro més el temps de llegir que l'objectiu de netedat X, però l'objectiu de netedat X passa sempre per sobre segons criteris socials. Això és injust, i perquè no pot l'altre imposar-te uns objectius de lectura, d'esport, etc... i tu acceptar els seus de neteja?

 Per tot això al final s'acaba contractant una dona de fer feines per culpa de no voler assumir el taboo de rebaixar nivells de neteja. Tot i això, sempre continuem d'una manera o altre en el punt A, on el que té un objectiu de neteja més alt acaba, d'una manera o altre, treballant més per la neteja.

En un altre capítol abordarem la diferència entre netejar i ordenar, una cosa té a veure amb els gèrmens i la salut, l'altre només amb una suposada bellesa visual que sovint no té res de pràctica.

Com ha evolucionat Déu?

Un bon article del blog Evoanth explica noves invetigacions sobre l'evolució de la creença en Déu tenint en compte diferents variables com per exemple el número d'individus que formen un grup. Així com més gran és un grup i més necessitat té de cooperar en una societat complexe més "alt" i allunyat seràn les seves creences:

So they went out and gathered data (albeit from other researchers) on 178 different cultures, comparing their source of food, group size, social complexity and type of religious belief. When analysed this information almost exactly matched their predictions. Amongst foragers – who can easily gather enough food with minimal co-operation between individuals – 88% had either no “high” god or a “high” god which did not bestow morals and did not interact with the world. At the other extreme of the scale, ~40% of groups dependent on intensive agriculture had a “high” god who interfered with the world and gave morals to the group.

Similarly the data on group size and type of god also matched their predictions. 95% of groups with <1,000 individuals lacked a “high” god whilst ~43% of groups with >10,000 members did have a moral giving “high” god. Curiously the percentage does not increase further after that. Belief in a “high” god is no more prevalent in a group with >100,000 members than it is in a group with 10,000 – 99,999 members. This suggests that the threshold at which a “high” god is needed to maintain co-operation is between 10,000 – 99,999 members.

(...)

New research shows that belief in such “high” gods is fostered in more complex societies where it promotes the co-operation needed for them to flourish. Large societies, economically complex ones and those dependent upon resources which require significant group effort to manage (such as agriculture) all fit the bill of circumstances that can foster belief in such a deity(s). Given how the Neolithic Revolution included increase population size, increased economic complexity and the advent of agriculture it seems that this explanation provides a pretty definitive reason for why the Neolithic Revolution also included a “Religious Revolution.”

Fuller J, Grandjean B (2001). Economy and Religion in the Neolithic Revolution: Material Surplus and the Proto-Religious Ethic Cross-Cultural Research, 35 (4), 370-399 DOI: 10.1177/106939710103500402