Si, jo també he vist el documental que tots heu vist, i llegit article sobre el tema, però ja reconec d'entrada que no sóc un expert. La meva modesta intenció és posar un enfoc diferent a aquest concepte de l'obsolocència programada.
Inici- Definim bé, obsolocència programada no és quan un producte es fa malbé, sinó quan està dissenyat expressament per a fer-se malbé en un moment determinat. Això és molt important i central de l'argument que vull exposar. Vull dir, que les empreses fabriquen barat i per tan de mala qualitat és una cosa, l'altre és que produeixin expressament malament, cosa que considero força discutible (tot i que algún cas hi haurà).
1- Abans una rentadora durava 50 anys, i valia com un cotxe. En aquella època una rentadora era un luxe que estava a la cresta de la innovació tecnològica i on el menys important del seu cost eren els materials i components. El seu públic tampoc era el d'ara, era només la gent rica, els que ara es compren un Tesla o porten unes Google Glass, per comparar.
2- Abans, comprar una rentadora que durés 50 anys tenia molt de sentit econòmic ja que el ritme d'innovació tecnològica era baix comparativament amb l'actual. Així doncs, valia la pena comprar un producte millor i que durés més anys encara que fos més car.
3- Abans una rentadora es fabricava quasi a mà, sense un procés de producció industrial tan mecanitzat que permetés reduïr els costos. Ara bé, la producció industrial només té sentit per a productes de consum massiu, ja que els costos de la inversió inicial en maquinaria, etc són molt elevats i els costos de producció d'una unitat extra d'aquest ja no. Això fa que la producció perdi qualitat per buscar quantitat, cal vendre molt, a petits marges de beneficis pq la rentadora passi de ser un be selecte a un be de consum massiu.
4- Abans, una rentadora no caducava tecnològicament als 5 anys. Però ara sí. I no perquè no la sabíen fer millor, ni perquè l'empresa de torn vulgui que ens en comprem una de nova, sinó per la innovació tecnològica va tant ràpida que la fa caducar. Exemple. Si t'haguessis comprat un Video VHS que durés 15 anys hauries fet un molt mal negoci. Una rentadora que compris ara, d'aquí 5 anys ferà molt menys soroll, gastarà menys aigua i segurament estarà conectada al teu mòbil i et comprara ella mateixa el sabó i coses que no em ser imaginar. No voldràs, i no té sentit econòmic, voler una rentadora que duri 15 anys actualment. Potser té sentit moral, sentit ecològic, etc... però no sentit econòmic en una societat de consum, i els consumidors prenem la major part de les nostres decisions així. Ull, no les empreses, els consumidors eh!
Vivim a la societat del consum, on l'important són els costos/beneficis del què comprem en una visió reduccionista i economisista d'aquests. Volem comprar molt i barat i amb la innovació tecnològica tant accelerada fa que els gadgets caduquin per si sols i que no tingui sentit per a cap empresa produir rentadores que durin 20 anys pq ningú les voldrà.
Així doncs, no són les empreses que no volen fer productes de qualitat i que durin, sinó que són les preferències dels consumidors que no estan disposats a pagar per a elles.
Resumint: Societat de consum + Innovació tecnològica + Producció industrial automatizada + Racionalitat econòmica provoquen que els CONSUMIDORS volguem productes tecnològics barats encara que durin poc, perquè no té sentit de comprar-ne de cars. Per tan, els culpables de que els productes caduquin ràpid, no és la mà negre de les corporacions, són les preferències dels consumidors que viuen en una racionalitat econòmica actual curtplacista i que malbarata els recursos.
De fet molt bona part de la industria mundial lluita activament contra la obsolocència programada. La industria agroalimentaria lluita per allargar la vida dels aliments com més millor, les conserves, etc... els arquitectes intenten fer edificis que durin com més millor, i segur que hi ha altres exemples que se m'escapen.
Un exemple del què és per mi una mala classificació d'obsolocència programada molt típica. He actualitzat el meu iPhone 4S i de cop em va lent, ergo, obsolocència programada d'Apple. No, no és cert, seria així si amb el software d'abans deixés de funcionar, i no és el què passa, el què passa amb els mòbils és que volem que un hardware de fa 4 anys funcioni igual de bé posant-li un software de fa un mes i que ens permet fer moltes més coses. Així doncs, és cert que el teu iphone4S està caducat, però no és cert que no puguis fer les mateixes coses que podies fer quan el vas comprar, és que ara li exigeixes fer moltes més coses. Vols més apps, que són més potents, que fan més coses, me´s fotos, etc...
Finalment, i tot i que em considero d'esquerres, crec que hem de fer l'autocrítica de que des de les esquerres sovint es prefereix donar la culpa de tot als polítics, als banquers, a les grans empreses, etc... però mai el culpable és el poble, l'individu, la societat... Potser que, si el nostre objectiu és la transformació social, comencem a dir les coses pel seu nom. Tenim una societat que es mou per uns criteris que ens porten al malbaratament de recursos i un model econòmic curtplacista i insostenible. I prou de parlar de les corporacions aquí i allà donant la sensació que no si pot fer res i que tot és culpa dels altres. Posem'nos les piles! Podem canviar com a societat!
Entrades
