En un mundo donde la información está más al alcance de todas las personas que nunca se produce una paradoja. Los mayores sabios tendrán siempre unas lagunas de información vertiginosas. Alfred Korzybski, autor de la Semántica General, descubrió que la cantidad de información se duplica cada cierto tiempo. Pero ese margen es cada vez menor. Su teoría comienza con la fecha de nacimiento de Jesucristo. La primera vez que se duplicó fue en el renacimiento. La segunda fue en 1750. La tercera, en 1900. La cuarta, en 1950. La quinta, en 1960. La sexta, en 1967, y así sucesivamente, hasta llegar al año 2000. Desde entonces la información se duplica dos veces cada año. Pero la teoría de la singularidad sigue reduciendo ese espacio de tiempo hasta que llegue un momento en el que en cada segundo se duplique todo el conocimiento mundial. (...)
Muchos ciudadanos creen en esta filosofía de compartir conocimiento para resolver retos sociales. En este propósito la colaboración mundial ha dejado constancia de que la relación y la unión de muchos anónimos puede construir algo inimaginable. Es lo que Javi Creus, fundador de Ideas for Change, llama la innovación optimista. Esto se produce cuando “los ciudadanos más capaces se organizan para resolver juntos los asuntos que realmente les interesan. Lo hacen peer-to-peer. De igual a igual. Y les da igual el sexo, la raza o la religión del resto de las personas con las que comparten esta iniciativa”.(...)
La cultura de la colaboración ha puesto en tela de juicio los sistemas cerrados, como el copyright, y ha hecho patente que compartir genera riqueza, progreso y más igualdad. (...)
La cultura de la colaboración ha puesto en tela de juicio los sistemas cerrados, como el copyright, y ha hecho patente que compartir genera riqueza, progreso y más igualdad. “Los ciudadanos saben que la diversidad es riqueza”, asegura Creus. “Están dispuestos a hacer un esfuerzo por mantener sus diferencias. Saben que lo distinto es más una cuestión cultural que personal”. Un ejemplo de esto son las licencias de autor Creative Commons. “El autor entiende que su obra no debe permanecer inalterada para siempre y permite que se reutilice, se interprete… Es un escalón más en el conocimiento y la innovación. Otros tienen que tirar de esas obras para seguir ampliando el conocimiento”. La conexión resuelve esos vacíos que dejan los gobiernos y las empresas. Como dice Creus, “la creatividad de la suma de gente joven educada y conectada está resolviendo cosas que las grandes compañías no están solucionando”.
La tecnología ha clausurado una época e inaugura otra. La información, la comunicación y la creatividad serán, como siempre, piezas clave de una evolución que está llevando lo digital hasta lo más hondo de nuestra propia esencia humana. Estamos ante el nacimiento de la singularidad (una época en la que la tecnología superará la inteligencia humana, las redes de ordenadores provocarán el ‘despertar’ entidades de inteligencia suprahumana, y las ciencias bológicas podrán mejorar el intelecto humano [Technological Singularity, de Vernor Vinge]) y el transhumanismo (concepto filosófico que defiende el uso de la tecnología para mejorar y alargar la vida de los humanos o, dicho de otro modo, inventar un humano mejorado).
El mismo Dalai Lama confesó que estaría dispuesto a reencarnarse en un ordenador en cuanto fuera lo suficientemente potente. Lo dijo en una entrevista que recoge el Canal Historia. Estas fueron sus palabras. “El desarrollo de la tecnología creará un nuevo tipo de ser humano. Yo le doy la bienvenida a esas máquinas. No hay ningún problema. Si eso llega, puede que incluso me reencarne en una de ellas”.
Archives
Llegando a la singularidad de la informacion
Magnfico artculo de Mar Abad en Yorokobu, algunos excerpts:
Pseudosciències a la UdG?
Us recomano llegir l'article de Cerebros No Lavados i si esteu dacord us encoratjo a firmar la petició:
Han actuado
0 personas
0 personas
Nos faltan
0 firmas
0 firmas
Representativitats polítiques
Sóc votant d'esquerres però no m'agrada que sovint s'autoerigeixin com els "representants" del poble, de tot el poble, en front d'un suposat i malvat poder economico-financer global/nacional.
Les esquerres no representen el poble ni a Europa, ni a Espanya ni a Catalunya, si fos així guanyarien les eleccions de golejada (i les enquestes), i no és el cas; representen a la gent que votem esquerres i prou. És sorprenent sentir als candidats d'ICV o IU erigir-se com a representants del "carrer", de les masses populars, dels treballadors, etc... gent que no els ha votat ni els pensa votar.
Potser sí que defensen els interessos que ells creuen que deu tenir la major part de "poble" però de moment sembla que el poble no creu que aquests siguin els seus interessos i no els vota. Per això, quan sents al senyor Coscubiela dir que "el catalans volen decidir davant dels mercats financers" un pensa... i si els catalans volen això... perquè no voten partits com el del senyor Coscubiela? Doncs perquè, ho sento molt, la majoria de la gent no vol això!
El mateix passa amb moviments socials com els indignats, sindicats, ecologistes, etc... que sempre diuen representar la majoria i quasi mai ho són. O això diuen les enquestes i les urnes! Entenc les necessitats de retòrica política, però en aquest cas crec que molt sovint les esquerres realment es creuen que tenen aquesta representativitat que els legitima i això diu molt poc de la seva cultura democràtica. És per això que és des de certs sectors de les esquerres que es promou l'abstenció davant la frustració (inexplicable segons ells) de que la gent continuï votant al PPSOE. O que es critiqui el govern, però no la gent que l'ha votat. Un exemple, CIU fa retallades i és criticada per fer-ne, però ningú critica la gent que va votar CIU.
Davant d'aquest panorama, el moviment dels indignats han fet un pas més i han estalbert que el problema és que els partits polítics no representen al poble, que s'han de canviar les normes i a més, com que creuen que els sí que representen al poble, van fer la cagada del bloqueig del Parlament. La realitat és que si ningú votés al PP ni al PSOE les coses canviarien, i segurament canviarien molt, pq el sistema democràtic que tenim permet fer molts canvis, però el problema és que la gent, tossuda, els continua votant.
De ben segur que les dretes també juguen a aquests joc de falces representativitats, però en molt menor mesura, pq el problema de les esquerres és que abans de culpar a la pròpia societat dels problemes que té, culparà a qualsevol altre (poder, rics, financers, partits polítics, mitjans, estructures, etc...). Però la veritat és que aquesta societat té les polítiques i els polítics que ha elegit, i molt sovint les polítiques i els polítics que es mereix!!!
Les esquerres no representen el poble ni a Europa, ni a Espanya ni a Catalunya, si fos així guanyarien les eleccions de golejada (i les enquestes), i no és el cas; representen a la gent que votem esquerres i prou. És sorprenent sentir als candidats d'ICV o IU erigir-se com a representants del "carrer", de les masses populars, dels treballadors, etc... gent que no els ha votat ni els pensa votar.
Potser sí que defensen els interessos que ells creuen que deu tenir la major part de "poble" però de moment sembla que el poble no creu que aquests siguin els seus interessos i no els vota. Per això, quan sents al senyor Coscubiela dir que "el catalans volen decidir davant dels mercats financers" un pensa... i si els catalans volen això... perquè no voten partits com el del senyor Coscubiela? Doncs perquè, ho sento molt, la majoria de la gent no vol això!
El mateix passa amb moviments socials com els indignats, sindicats, ecologistes, etc... que sempre diuen representar la majoria i quasi mai ho són. O això diuen les enquestes i les urnes! Entenc les necessitats de retòrica política, però en aquest cas crec que molt sovint les esquerres realment es creuen que tenen aquesta representativitat que els legitima i això diu molt poc de la seva cultura democràtica. És per això que és des de certs sectors de les esquerres que es promou l'abstenció davant la frustració (inexplicable segons ells) de que la gent continuï votant al PPSOE. O que es critiqui el govern, però no la gent que l'ha votat. Un exemple, CIU fa retallades i és criticada per fer-ne, però ningú critica la gent que va votar CIU.Davant d'aquest panorama, el moviment dels indignats han fet un pas més i han estalbert que el problema és que els partits polítics no representen al poble, que s'han de canviar les normes i a més, com que creuen que els sí que representen al poble, van fer la cagada del bloqueig del Parlament. La realitat és que si ningú votés al PP ni al PSOE les coses canviarien, i segurament canviarien molt, pq el sistema democràtic que tenim permet fer molts canvis, però el problema és que la gent, tossuda, els continua votant.
De ben segur que les dretes també juguen a aquests joc de falces representativitats, però en molt menor mesura, pq el problema de les esquerres és que abans de culpar a la pròpia societat dels problemes que té, culparà a qualsevol altre (poder, rics, financers, partits polítics, mitjans, estructures, etc...). Però la veritat és que aquesta societat té les polítiques i els polítics que ha elegit, i molt sovint les polítiques i els polítics que es mereix!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
