Molt bon article a RibbonFarm que analitza la organització de les startups des d'una perspectiva antropològica:
Tribal psychology dominates in mid-sized organizations — between 10 and 1000 employees, let’s say. These two numbers flank Dunbar’s number
(roughly 150) by an order of magnitude on each side. Dunbar’s number is
the “cognitive limit to the number of people with whom one can maintain
stable social relationships,” and serves as a good midpoint for the
size of organizations we’re going to look at. Below 10 employees, all
you have is a simple working group. Above 1000 you’ll start to need
“more restrictive rules, laws, and enforced norms to maintain a stable,
cohesive group.” Between those two is where the tribe lies.
Magnífica i breu explicació a Codecademy sobre els codis pels colors:
When you are looking at the source for pages around the Web, you may see cryptic six-digit codes in place of color names.
These are actually numbers written in base 16, or hexadecimal. Without going too far into the math, there are a few things to know:
Counting in base 16 goes like this: 0123456789ABCDEF. What??
Well, "9" means nine, "A" means ten, "B" means eleven, and so forth. So F
is the highest digit you can use in hexadecimal, and it's worth
fifteen.
Colors represented in hexadecimal are numbers with six digits. The first two are for red, the next two are for green, the last two are for blue. Shorthand: RRGGBB.
The higher the number, the brighter the pixel on the screen. So 0 is the lowest setting (black) and F is the brightest setting.
Thus, the higher the number in the "GG" position, the higher the
green on your screen gets turned up. So #00FF00 means "green," since the
two red digits and two blue digits are 0 but the two green digits are
at their highest setting! What do you think the supplied #FF0000 means?
Note that when using hexadecimal colors, you should include a pound sign (#) before the hexadecimal number.
Make the paragraph into blue text by adjusting the hexadecimal color attribute.
L'Estat Espanyol continua la seva ofensiva anti-catalanista. Aquest cop ha sortit el ministre Wert i ha dit que volia espanyolitzar els estudiants catalans a través de l'educació.
Primer de tot, agraïr la honestedat, si parlem clar ens entendrem millor.
En segon lloc dir-li que el problema és que cada vegada més catalans no els importa deixa de ser espanyols. És a dir, l'increment d'independentistes mostra que Espanya està perdent la batalla pels hearts and minds (cors i ments) dels catalans (soft power, poder de persuassió, de ser un model a seguir voluntàriament per la gent) I intentar imposar-ho no ajudarà en cap cas.
Hi ha diferents motius que poden explicar pq espanya ha perdut sex appeal:
TOLERÀNCIA I INTEGRACIÓ:
- La grandíssima i mai prou valorada integració que s'ha fet a Catalunya amb els ciutadans que han arribat d'altres indrets de l'Estat ha estat un gran èxit. Per contra la manca de capacitat d'integració, sovint discriminació, d'Espanya a Catalunya.
VALORS:
- Els valors tradicionals de por mis cojones, xuleria, autoritarisme (molt bascos també), els lazarillos, etc... no són els valors del seny i la rauxa, la cultura de l'esforç i el treball, de la petita empresa familiar, etc... que semblen molt més ben preparats per a un món global.
DIFERENTES PROJECTES:
- Projecte il·lusionant, nou, de construcció, amb propostes obertes vs projecte de supervivència, involució o enquilosament, tancat a la constitució.
DIFERENTS REFERENTS:
- Espanya vol ser una gran país imperial com els EUA o Gran Bretanya o França. Catalunya vol ser un petit país ric i progre com Hollanda, Suècia o fins i tot Suïssa.
LES FORMES:
- Només cal veure el Barça i el Reial Madrid, estirabots quasi racises, campanyes anti-catalanes, etc..
Cert que són generalitzacions, imatges, percepcions, però és que precisament això és el Soft Power. El què importa no és el què és realment sinó el què la gent pensa que és i totes aquestes percepcions actualment estàn reforçant la identitat Catalana vs la Espanyola
Interessant conferència en la creixent sofisticació i complexitat dels arguments de les series de TV, jocs d'ordinador i cultura pop en general. I com això és un bon estimulant per a la creativitat, gestió de problemes reals, socialització, etc...
Aquestes dies tenim debat com mai, aquí algunes reflexions estratègiques que crec que poden ser interessants tenir en compte.
1- ESGOTAMENT DEL DISCURS DE L'ESPOLI ECONÒMIC PER A SUMAR MÉS INDEPENDENTISTES: L'argument,i la raó, de l'espoli espanyol de Catalunya ha fet molt per a sumar gent a les files de l'independentisme, però crec que ja està molt esgotat i que la gent que no és indepe li és igual aquest argument. Ara cal convèncer els reticents amb la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, que no és el mateix.
2- CONVÈNCER ALS FEDERALISTES QUE SI ES PERD EL REFERÈNDUM NO ESTAREM IGUAL, SINÓ QUE ESTAREM PITJOR QUE ARA. Algú pot pensar que si realment fem un referèndum ilegal i el perdem Espanya ens tractarà millor que ara? No, tornarem molt i molt enderrera interna i externament. Per tant, indecisos, un referèndum canvia les coses i fa inviable deixar-les com estàn ara, serà un tot o res. (Albert Rivera té raó en això)
3- DEMANEM FER UN REFERÈNDUM LEGAL A NIVELL DE TOT L'ESTAT ESPANYOL Segurament no voldràn ni fer això, però farà que molts espanyols no puguin continuar amb l'argument. Si per una cosa rara ho accepten voldràn canviar la pregunta, però amb això s'ha de ser inflexible. En tot cas el què m'interessa és que llavors de l'únic que hauríem de fer cas és de què han decidit els catalans i ja està.
4- ESPANYA SERÀ LA PRINCIPAL ENEMIGA D'UNA CATALUNYA INDEPENDENT Molts dels unionistes argumenten que Espanya vetarà a Catalunya a la UE, que li farà boicot comercial, que si empresonarà a Mas, etc... Els espanyolistes de Catalunya cal que s'adonguin que Espanya està dient que serà el seu principal enemic si es fan independents. Això és un bon argument per a quedarnos o per marxar? Catalunya no posarà una frontera amb Espanya, serà Espanya en tot cas que posarà una frontera amb Catalunya i que la voldrà fòra de la UE.
5- CIUTADANS DEL MÓN Tots tenim algun amic que ell diu que està per sobre dels nacionalismese i que ell vol ser un ciutadà del món i europeu i tal... Bé, cal recordar que viure en una Catalunya independent no està ni més ni menys en contradicció d'aquests ideals que viure a Espanya. I potser fins i tot, en molts casos, no serà que aquest falç no nacionalisme és un nacionalisme espanyol que "ja m'està bé"?
6- SENTIMENTS INTERESTATALS Hi ha una bona part de la població que té forts vincles emocionals i familiars amb Espanya, però estem a la globalització i també hi ha molts catalans que tenen vincles sentimentals amb equatorians, marroquins, francesos o pakistanesos. I no passa res, és globalització! Alguns familiars no ho podràn entendre, com no ho entenen ara ja, però auguro que la independència millorarà les relacions entre Cat i Esp.
7- EUROPA El què s'ha de pensar és si Europa es pot permetre que Catalunya no en formi part i sigui una nova Noruega o Suïssa, i la resposta és no! Es moriràn per incabir a Catalunya tant per interès econòmic, com polític, com per raons de prestigi internacional. Sinó ja haurien fet fòra a Grecia no? Però a més a més, com s'exportaràn els tomàquets de Múrcia a la resta d'Europa? Corredor central que França no veu clar? Tardaràn anys a construir-lo!
8-BOICOT Catalunya ven a Espanya poc més del 40%, però dins d'aquest 40% també es compte el què es ven a Catalunya. A més a més, per exemple amb el cava, ja s'ha vist com malament els hi ha anat. Què faràn comprar Champagne molt car? Sidra? El fracassat cava extremeny? I ara el cava exporta a fòra més que mai. Ah, i els catalans també comprem a Espanya eh? Si hi hagués boicot l'impacte no crec que fós més del 20-30% i per un curt període de temps i seria un gran impuls de l'economia cap a mercats molt més emergents.
9- OTAN? ONU? EXÈRCIT? És curiós com ningú es fa aquestes preguntes. Recordo que al referèndum OTAN Catalunya va dir no, ara què hauríem de fer? Podem no tenir exèrcit els primers anys, però a la llarga se n'haurà de tenir per ser un país normal. El reconeixement internacional serà un problema per part de Xina i Rússia principalment, que són els mateixos que fan que la ONU actualment sigui tant poc important. No pas pels EUA, la majoria dels europeus, etc..
10- ESPANYA ENCARA NO PENSA AMB TOT ALLÒ QUE PERD SENSE CATALUNYA (O NO HO EXPRESA) Perdrà pes internacional, baixarà estatus dins la UE, ONU, FMI, davant dels creditos, balança comercial empitjorarà,... i si fa molt el burro amb Catalunya també perdrà prestigi democràtic, valors de progrés i modernor, etc...
11- UNA LIGA SENSE EL BARÇA Creieu que els francesos ens posaràn gaires problemes per a què el Barça jugués allà la lliga i així es convertís en la segona lliga més important del món per sobre de l'espanyola que segurament passaria a ser la cinquena d'Europa (com l'alemanya o menys)?
Per tot això tant a Catalunya com a Espanya els interessa que hi hagi una independència amb acords. Si no hi ha acords, Catalunya no guanyarà tant amb la independència i Espanya hi perderà més!
Netejar a casa és motiu de problemes de moltes parelles. Massa sovint els problema de netejar s'enfronta des d'un punt de vista que penso que és equivocat o com a mínim incomplert i que es base en la suposada més neta condició femenina, els rols associats al patriarcat, masclisme, etc...
El cas és que sovint s'obvia que el problema té una arrel més mundana i utilitaria que té a veure amb els nivells de neteja que cadascú considera necessaris. És a dir, si l'home neteja menys a casa és entra altres coses pq sovint té un nivell de necessitat de neteja més baix que el de la dona. El problema de la neteja no és un problema de genere, el tenen també les parelles homosexuals o a qualsevol pis d'estudiants.
Per tant, enfoquem el problema com a un conflicte entre nivells de neteja desitjats. Davant d'això la part que té un objectiu de neteja més elevat té dues possibilitats: a) Netejar més que l'altre b) Rebaixar el seu nivell de neteja c) Buscar un comu denominador entre els dos nivells.
A) netejar més que l'altre: de fet, aquesta és la opció més lògica i també la més comú. Passa en totes les coses, si a mi m'agrada més esquiar que a tu, em tocarà a mi organitzar més el viatge, si a mi m'agrada més menjar bé que a tu, si a mi em molesten més els mosquits que a tu em cuidaré més de comprar antimosquits, si a mi em molesta més el soroll, etc...
Però sembla que això que passa en tots els aspectes de la vida en parella i fora d'ella no pot ser per a la neteja, que porta una càrrega estigmatizadora tant elevada al darrera. Així doncs, quan passa això la part que neteja més es queixa i per tant seria lògic que passés a la opció B)
B)Rebaixar el seu objectiu de netedat. Però no, això no passa quasi mai. La gent que té estandards de neteja elevats pensa (i no té cap dubte) que els seus estandards són els bons i no està disposat a canviar-los. Home, a tothom li agrada que estigui net, però que estigui net té uns costos de temps i d'oportunitat i no tothom ho veu igual això. La neteja compensa fins a cert grau i és aquest grau el problema.
C) busca un comú denominador seria la opció ideal, però a la llarga la lògica s'imposa i no s'aconsegueix mai satisfer de veritat. Es pot esperar i es demana a la persona amb un objectiu més baix de
netedat que deixi de fer altres coses q li aporten més felicitats per
ntejear. És a dir, potser valoro més el temps de llegir que l'objectiu
de netedat X, però l'objectiu de netedat X passa sempre per sobre segons
criteris socials. Això és injust, i perquè no pot l'altre imposar-te uns objectius de lectura, d'esport, etc... i tu acceptar els seus de neteja?
Per tot això al final s'acaba contractant una dona de fer feines per culpa de no voler assumir el taboo de rebaixar nivells de neteja. Tot i això, sempre continuem d'una manera o altre en el punt A, on el que té un objectiu de neteja més alt acaba, d'una manera o altre, treballant més per la neteja.
En un altre capítol abordarem la diferència entre netejar i ordenar, una cosa té a veure amb els gèrmens i la salut, l'altre només amb una suposada bellesa visual que sovint no té res de pràctica.
Tot i això, encara queda per superar els prejudicis i discriminació vers als ateus. Només recordar una altra enquesta de la mateixa Gallup, en la que queda clar que només el 54% d'americans votarien un president ateu, molt més discriminats que els negres, dones, jueus, gais o musulmans!
Un bon article del blog Evoanth explica noves invetigacions sobre l'evolució de la creença en Déu tenint en compte diferents variables com per exemple el número d'individus que formen un grup. Així com més gran és un grup i més necessitat té de cooperar en una societat complexe més "alt" i allunyat seràn les seves creences:
So they went out and gathered data (albeit from other researchers) on
178 different cultures, comparing their source of food, group size,
social complexity and type of religious belief. When analysed this
information almost exactly matched their predictions. Amongst foragers –
who can easily gather enough food with minimal co-operation between
individuals – 88% had either no “high” god or a “high” god which did not
bestow morals and did not interact with the world. At the other extreme
of the scale, ~40% of groups dependent on intensive agriculture had a
“high” god who interfered with the world and gave morals to the group.
Similarly the data on group size and type of god also matched their
predictions. 95% of groups with <1,000 individuals lacked a “high”
god whilst ~43% of groups with >10,000 members did have a moral
giving “high” god. Curiously the percentage does not increase further
after that. Belief in a “high” god is no more prevalent in a group with
>100,000 members than it is in a group with 10,000 – 99,999 members.
This suggests that the threshold at which a “high” god is needed to
maintain co-operation is between 10,000 – 99,999 members.
(...)
New
research shows that belief in such “high” gods is fostered in more
complex societies where it promotes the co-operation needed for them to
flourish. Large societies, economically complex ones and those
dependent upon resources which require significant group effort to
manage (such as agriculture) all fit the bill of circumstances that can
foster belief in such a deity(s). Given how the Neolithic Revolution
included increase population size, increased economic complexity and the
advent of agriculture it seems that this explanation provides a pretty
definitive reason for why the Neolithic Revolution also included a
“Religious Revolution.”
Fuller J, Grandjean B (2001). Economy and Religion in the Neolithic Revolution: Material Surplus and the Proto-Religious Ethic Cross-Cultural Research, 35 (4), 370-399 DOI: 10.1177/106939710103500402
En un article magnífic de bon perodisme d'investigació o bona divulgació científica (cosa que hauria de ser el mateix) el blog Ciencia Explicada aporta dades molt interessants sobre com es finança Caritas.
Deixo alguns highlights, però recomano llegir tot l'article:
al marcar la casilla de la Iglesia, tu aportación NO va a Cáritas ni a ninguna otra ONG de la Iglesia. Para aportar dinero a Cáritas de tu IRPF realmente hay que marcar la casilla de "Fines sociales".
La iglesia aporta un !% de la financiación de Caritas!!!
Aquest és un tema que sempre m'ha sobtat. Com és que hi ha tanta gent que és molt progressista socialment (nous drets, ecològics, noves idees, participació social i en associacions, activistes, feministes, antiglobalització, pacifistes, pro medicina alternativa i palestina, matrimonis homosexuals, d'esquerres, 0.7, etc.) però al mateix temps tenen una por/odi tant gran a les noves tecnologies?
Bons exemples són la Tele, el Microones, les xarxes socials i Internet en general, els telèfons mòbils i ara els smartphones, que utilitzen amb recança (fins que s'hi acostumen) i que no dubten en demonitzar. Són gent que amb cada nova innovació tecnològica posen el crit al cel dient que s'acaba el món, que s'acaba la societat, que els tractes humans es perverteixen, etc.
Una possible explicació és que potser la terminologia de "progressistes" socials no és del tot certa. I és que actualment molts d'aquests valors i discursos "progresssistes" tenen ben poc de novedosos i són més aviat nostàlgics (retrògrads fins i tot en alguns casos) que van néixer en un context molt diferent de l'actual. Alguns exemples podrien ser la defensa de l'Estat del benestar (un Estat que cuida als ciutadans com a nens), del discursos anti-nuclears dels anys 70, del progres dels 90s, de Greenpeace, de l'ajuda al desenvolupament, de les lluites feministes de principis de segle, del comunisme, dels hippies i Woodstocks, etc...
Tot això no té res de nou, són idees que en el seu moment van jugar un paper progressista i moltes d'elles van tenir un impacte important i notori en la societat, és més, algunes d'elles van arribar a ser (i continuen sent) mainstream, ni alternatives ni progressites. Ser pro-Palestina, tenir certa consciència ecològica, defensar certes condicions laborals, etc... és avui la norma en aquesta societat.
Una altra opció és que de fet, tot i que remugint tant contra aquestes noves tecnologies i potser es puguin considerar early adopters (especialment tenint en compte la seva classe social i nivell educatiu). És a dir, a mig plaç i tenint en compte tota la societat, en el fons també acaben essent dels primers en tenir mòbil, gps i el què faci falta.
Avui ha tornat a sortir la dada de que existeix un diferencial del 22% entre homes i dones que fan la mateixa feina i m'ha tornat a picar la mosca al nas. A veure, en cap moment vull posar en dubte que hi ha desigualtats estructurals persistents de gènere a Catalunya, Espanya i a tot el món, però el què no acabo d'entendre és com es pot aconseguir aquesta dada sobretot si tenim en compte el tema de "per la mateixa feina". I és que això de la mateixa feina és molt relatiu. S'ha de tenir en compte el sector, l'escala, quin tipus d'empresa (gran, petita, multinacional, etc.), l'antiguitat, les hores que es treballen, els plusos, etc... amb la qual cosa segurament no hi ha dues feines iguals.
Així doncs he començat una investigació per descobrir com s'ho fan per calcular això i pel què sembla, la veritat és que no es pot fer, i que el què ens venen com a desigualtat salarial per la mateixa feina és més aviat la desigualtat salarial mitjana (independentment de la feina) i que s'explica per moltes coses i no només per la discriminació de genere.
Soy un gran admirador del escritor Iain Banks que descubrí ya hace unos años por la magnificamente terrible nobela "The Wasp Factory" (La Fábrica de Avispas) y después por la extraña "The Bridge" o la negra "Complicity".
Y lo que más me sorprende es lo muy olvidado que está este escritor (ecologista e independentista escocés) multipremiado en las traducciones al castellano y en las librerías . Sin duda el potencial de sus novelas es enorme!!!
Pero por si no fuera suficiente, además el mismo escritor per bajo el nombre de Iain M. Banks ha publicado también magníficas novelas de ciencia ficción de las que destaca la saga de The Culture que no se debería perder ningún amante del género y que me gustaría que Hollywood pasara a la gran pantalla.
En The Culture se pueden encontrar influencias de los grandes clásicos de la ciencia ficción com Isaac Asimov o Arthur C. Clark, en el que la tecnologia casi nunca es el centro de la história, sino más bien la política (com en la sagrada trilogía de La Fundación). Así crea un mundo limitado por la galaxia en el que las diferentes civilizaciones son clasificadas en una escalera del 1 al 7, con tan solo 5 o 6 en el nivel máximo. No hay nivel 8, porque en este estadio la civilización "trasciende" y desaparece. Una de estas civilizaciones de nivel evolutivo máximo es The Culture, que se caracterizan por su buenismo, por ser superhightech, muy ociosos, hiperindividualistas, un tanto ingenuos, excéntricos y banidosos, despreoucupados però obsesionados por la seguridad,... y sí, son un poco como occidente/anglosajones/EEUU del mundo actual, siempre metiendose en embrollos político/diplomáticos para conseguir el bien pese a que no siempre sea así ni con buenas maneras. Además estan dirigidos por hubs informáticos conscientes y con personalidad, androides, glandulas salivares que puedes secretar drogas a voluntad, pueden cambiar de forma, cuerpo o sexo, pueden hacer backups de sus personalidades por si acaso, etc... ¿Necesitas todavía más? Pues en las dos últimas novelas se incluye una visión muy original de la muerte y el cielo y el infierno (como un software)!!!
Alain de Botton is a well known philosopher that recently published a new book called "Religion for Atheists". I have not read the book yet (I just ordered it and Amazon shipments are quite slow in Spain) but I would like to give some thoughts about its mains arguments as they appear in its very interesting TED Talk about it.
Alain de Botton thinks that beleiving in God is not ridicolous, I'm not that sure about it, what I am sure and probably thats Alain's point, is that religions as institutions are not ridicolous. They were and somehow they still are powerful giants. So, as far as I understand, the main topic is that just because religions are wrong that does not mean that we can not learn many things from them.
FIRST POINT: Right now religions as institutions are in decay, not good as an exemple were to learn from. The main failure of current religion institutions is THE FAILURE TO ADAPT, to new social circumstance, to new tecnology, political and social ideas, etc... To be rigid, jerarquic, static, etc. could be a good point before, but nowadays it's really bad. You must be flexible, adaptative, responsive, etc...
SECOND POINT: Nowadsay main RELIGIONS LOST THEIR MONOPOLY ON FAITH, and that's not easy to reverse. They have been very successfull in the past bc they had the monopoly on education, adoctrination, ideas, art, culture in general, and faith. Once there is competition (thanks globalization and secularization) there are many more (and new) religions, and churches, etc... than ever before and the old ones. In fact, the main problem for old religions as institutions are new religions, not atheism.
THIRD POINT: Religions have very DIFFERENT INSTITUTIONAL STRUCTURES. I think that the conference should be better called "What we can learn from the Church or Christianism". What about Islam? The institutionalization of Islam is very different from Christianity or Hinduism, actually they don't have the rigid, jerarquic and monolithic structure others have. Islams seems to be doing better than the Catholic Church right now (maybe I'm wrong with that). But the main point is that they are different in its institutional structures.
CONCLUSION: So, religous institutions show many differences and are in decay because they are failling in adapting to new technology and social changes (globalization). And what we can learn from them we can also learn it from many other political and social institutions (not only organized, monotheist, religious ones); that are certainly more successfull right now. Every political leader knows how important is to have rituals and brands (rituals, flags, names, founding fathers, etc), how important is to communicate well (that's why they have directors of communication, and press cavinets, etc...) and how important is repetition (slogans, propaganda, etc.) and oratori, and art and artists, and... And the same could be said by the CEO of a multinational company, or the President of a Football Team, a Labour Union, or the General of an Army, etc... So yes, because religions have been very important and succesfull institutions we can learn from them, but I think that if they are in decay is just because other institutions have become more efficent and succesfull so we can learn from them even more. Nowadays, if you want to learn from institutions IT'S BETTER TO LEARN FROM GOOGLE, APPLE, THE STATE, CITY COUNCIL, etc.., or if you prefer very old ones, choose the FAMILY, much more successfull and old than monotheistic religions.
----------------
Some points in detail:
1-"I DON'T BELIVE IN RELIGIOUS DOCTRINE, BUT I LIKE THE RITUALS": rituals are social, of course you like them, we all like some of them, bc we are used to them. But, remember how light are nowadays those christian rituals if we compare on a century ago.
2- "BE HAVE SECULARIZED BADLY" I don't agree but I understand I'll have to read the book for further explanations (hopely). And so, point 3.
3- "RELIGIOUS GIVES US ASSISTANCE, GUIDANCE (AS CHILDREN), UNIVERSITIES DON'T"- True! But, should they? Or should this be done at schools and highschools? But the main problem is, how this should be done? What is to be teached/learned? Can we agree about a subject that includes values, thinking, spirtual guidance? Alain believes we are in a moral crisis, we need guidance, maybe some people do have this needs, but have to be all this imposed to everyone?. I see it from another point of view... We accept adoctrinantion for children about relgion and football, we think that's right to convert our children to christian, islam or Real Madrid's faith (and identity, of course) but we don't think its good for exemple to make them join the communist party. Why? Open dabate on eduacation. My point would be values have to be part of the education system, sure, not necessarily religious ones. Human rights, civism and responsability are a must, but I also should be mandatory to learn about rights and duties (children should learn how democracy works and their rights in its system).
4- "SERMONS WANT TO CHANGE YOUR LIFE AND CONFERENCES JUST TO GIVE YOU SOME INFORMATION": Not sure about that either. Sermons sometimes just want you not to change anything. Second, every political speech, commercial, etc.. is trying to make changes in your life. Third, and most important, information can change your life, can't it? It has happened to myself in many issues and I saw it happen many times in my students. When you learn about the global warming you are more oriented to behave ecologically. That's what learning is about.
5-REPETITION IS THE WAY TO LEARN: "We learn by repeating 10 times the same". I don't agree, we don't have time to think when we keep on repeating! That's what commercials are about, and adocrtrination. I don't think that's good. What about divergent or critical thinking? That's not moral decay!!!
6-CALENDARS: Of course calendars are very important. That's why there is the national day, the day against cancer, the labours day, etc..
7-LOOK AT THE MOON: if you are obligated to look at the moon there is no chance that you see anything. They need you to want to look. Soft power, batlle for hearts and minds, even Bush knew that. Commercials know how to do that much better, again.
8-ORATORI:"Convincing way of saying it, talk well". Form over information. Well, I think that all CEOs and TEDtalkers, and commercials know it. It tooks centurys for the Catholic church to accept messis not in latin and now I have not seen any with powerpoints!
9-ART IS ABOUT PROPAGANDA: Well, I think Andy Warhol already noticed that. Sad thought! Not all modern art is abstract and difficult, pop art knows it. But good idea to re-arrenge art exhibitions!!!
11- ORGANIZATIONs AND INSTITUTIONS: "They are powerfull, massive, multinational, collborative and highly disciplined." Religious became institutionalized and then they became political, not only moral and spiritual ones. As institutions they want to survive, to expand, to win, to impose. Like enterprises, football teams, banks or labour unions. I think that enterprises are much better at it than religions right now.
12- PILGRAMAGES: Travel, etc... Backpacking is about that! The Apalachian Trail, mountain hking,etc. Traveling is not a religous invention!!! If you say pilgrimages are good as an excuse for traveling I would say there are many more (and better) excuses for doing so.
13: RELIGIONS ARE TOO IMPORTANT TO BE LEFT TO THE RELIGIOUS ALONE: I understand it sounds good and plays with the "catch phrase" (war is too important to be left to generals), but I don't see the point. Nowadays religious institutions are in decay, we should learn from the successfull ones and left the decaying ones, decay in peace!
Sóc un ateu convençut i sense complexes, però hi ha algunes religions que em molen molt, especialment perquè tenen motivacions polítiques interessants.
PASTAFARIANISM
Sens dubte, la religió del Monstre de l'Espageti Volador, una religió Pirata, és una gran crítica als dogmes i tonteries diverses que encara es fan en nom de la religió.
Recentment acceptada com a religió oficial a Suècia el Kopimi estableix que la informació és sagrada i que copiar-la és com una pregària, convertint així el fet de copiar, no en una cosa dolenta i delictiva sinó bona i sagrada.
Doncs això, us imagineu que hi hagués un grup terrorista que no tingués motius racistes, ètnics, nacionalistes, religiosos, etc... sinó que el seu objectiu fos acabar amb la gent de més de 60 anys. Perquè sí! Perquè els fan ràbia, no molen com oloren, costen diners i estem en crisis, o jo que ser. Qualsevol excusa seria bona, posats a fer el cafre!
Una altra variant podria ser un grup terrorista contra la gent amb una piga al nas, o contra els espectadors de Tele5 (aquest podria tenir sentit, hehe) o... De fet, només cal agafar qualsevol grup del facebook i imaginar-te'l com a grup terrorista.
I si llavors tothom fos membre d'algun grup terrorista, com tothom és membre de grups del facebook, quina societat tindríem? Seria interessant sens dubte!!! No tardaria a quedar ningú...
Aquesta és una llista feta a partir d'una selecció minuciosa feta per "moi", basada amb en els rankings publicats per MondoSonoro, Rockdelux, JenesaisPop, Indiespop i Enderrock dels millors CD del 2011.
Que vagi béeeeee.
Escurant amb intensitat i delit, gratant cada segon, gaudint fins a l'últim bocí, exprimint la darrera gota, sucant-hi pa, buscant els racons de la vida.
Entrades
