Archives

Gran grafiti


Split Screen: A love story

Splitscreen: A Love Story from JW Griffiths on Vimeo.

Horòscop científic infalible

De la mà de la gent de Cinismo Ilustrado




Perquè els pobres no volen que els rics paguin més impostos?

També es podria titular: perquè els pobres voten a les dretes? 
Interessant, el què vindria a dir l'article, traduït a l'actualitat catalana, és que els del PIRMI no estarien dacord en pujar els impostos als rics...
Don’t look down

Suspect your elders


Richard Dawkins, un gran ateu.

Richard Dawkins, britànic nascut a Kenya és un popular biòleg, defensor a ultrança de les tesis d'evolució darwiniana i que ha escrit llibres molt interessants com El Gen Egoista i The God Delusion. Tot i això en aquí ens interessa destacar la seva faceta més recent com a gran defensor del mètode científic i l'ateisme d'una manera molt optimista (ens fa valorar millor la ciència i raó que tenim) i crítica amb la religiositat.


 
El seu últim llibre,The God Delusion, val molt la pena, almenys la primera part on justifica el seu ateisme i explica com ha estat perseguit i discriminat (i continua estant-ho) als Estats Units. Un exemple, Dawkins considera als ateus més discriminats que els homosexuals, els negres o els pobres ja que mai hi ha hagut cap congressista o senador que hagi reconegut obertament el seu ateisme (pq automàticament perdria les eleccions), tot i que les enquestes calculen que hi ha un 12% d'ateus.

Però a més a més de ser un gran polemista, activista i provocador (el passat abril va demanar que s'arrestés al Papa Benedict XVI, de visita a GB, per encobrir casos de pederàstia) ha creat la seva pròpia Fundació Richard Dawkins i és també un hàbil comunicador i ha realitzat una sèrie de bons documentals sobre religió, ciència i ateisme que valen molt la pena.

Alguns dels seus documentals com I tu què saps? han tingut molta repercussió internacional o la segona part del seu últim llibre (The God Delusion) però hem semblen més interessants moltes de les xerrades i debas, bé, no us faré tota la feina, aneu al google videos, al youtube o al TedTalks i busqueu vosaltres mateixos entre la multitud. Només una perla molt curteta.



Finalment no puc resistir posar un extracte de la carta que va escriure a a la seva filla de 10 anys Juliet (versió completa a teimagino.com)


¿Alguna vez te has preguntado, como sabemos las cosas que sabemos? ¿Cómo sabemos, por ejemplo, que las estrellas que parecen pequeños alfilerazos en el cielo, son en realidad gigantescas bolas de fuego como el Sol, pero que están muy lejanas?


La respuesta a esas preguntas es “por la evidencia”. A veces, “evidencia” significa literalmente ver (u oír, palpar, oler) que una cosa es cierta. Lo que aprendemos viéndolo directamente (u oyéndolo, palpándolo, etc.) se llama “observación”. La evidencia es una buena razón para creer algo, porque quiero advertirte en contra de tres malas razones para creer cualquier cosa: se llaman “tradición”, “autoridad” y “revelación”.


La gente cree ciertas cosas sólo porque mucha gente ha creído lo mismo durante siglos. Eso es la tradición.El problema con la tradición es que, por muy antigua que sea una historia, es igual de cierta o de falsa que cuando se inventó la idea original. Si te inventas una historia que no es verdad, no se hará más verdadera porque se trasmita durante siglos, por muchos siglos que sean.


La autoridad, como razón para creer algo, significa que hay que creer en ello porque alguien importante te dice que lo creas. Cuando las personas religiosas tienen la sensación interior de que una cosa es cierta, aunque no exista ninguna evidencia de que sea así, llaman a esa sensación “revelación”.


Los científicos utilizan constantemente sus sensaciones interiores para sacar ideas; pero estas ideas no valen nada si no se apoyan con evidencias.


Es probable que los niños tiendan a creer todo lo que los adultos les dicen, sea cierto o falso. Muchas cosas que los adultos les dicen son ciertas y se basan en evidencias, o, por lo menos en el sentido común. Pero si les dicen algo que sea falso, estúpido o incluso maligno, ¿cómo pueden evitar que el niño se lo crea también? ¿Y que harán esos niños cuando lleguen a adultos? Pues seguro que contárselo a los niños de la siguiente generación.


Y así, en cuanto la gente ha empezado a creerse una cosa -aunque sea completamente falsa y nunca existan razones para creérsela-, se puede seguir creyendo para siempre. Sin embargo, millones de personas creen en la religión, posiblemente porque se les dijo que la creyeran cuando todavía eran suficientemente pequeñas como para creerse cualquier cosa.


La próxima vez que alguien te diga algo que parezca importante piensa para tus adentros: “¿Es ésta una de esas cosas que la gente suele creer basándose en evidencias? ¿O es una de esas cosas que la gente cree por la tradición, autoridad o revelación?” Y la próxima vez que alguien te diga que una cosa es verdad, prueba a preguntarle “¿Qué pruebas existen de ello?” Y si no pueden darte una respuesta, espero que te lo pienses muy bien antes de creer una sola palabra de lo que te digan.


Fins aquí Richard Dawkins... almenys de moment... només li recordaria que l'ateisme no havia estat mai tant estès com ara. La qual cosa hauria de donar bones perspectives.

Barceló

Vaig veure l'exposició de Miquel Barceló al CaixaFòrum i em va encantar... La podeu veure virtualment aquí. No és que no conegués a Barceló, que ja fa temps que m'agrada i de fet per això hi he anat, però és que he trobat que l'exposició estava especialment bé.


Evidentment que hi ha obres que m'agraden més que d'altres, les obres rugoses que fa sempre m'han agradat, i també els quadres de pinzellada gruixuda... però les aquarel·les africanes sempre m'havien semblat una mica fàcils... com que no estaven a l'altura.... però no... n'hi ha algunes de brutals!!! Les de perspectiva, el moviment, els colors... m'han encantat. I ja no diguem les d'animals, que són una meravella! Han sigut un dels descobriments
Ara, el què no m'acaba de convèncer són els més minimalistes (llençol blanc per a sec) i moderns, no ser, no hi dec entendre prou. Ni tampoc els més foscos i tenebrosos, però això de segur que és una qüestió de gustos.
També val molt la pena el documental/performance PASO DOBLE que passen i que no he trobat per internet tot sencer. I els espais per als nens tant caixafòrumstyle també són fantàstics. Us deixo un bon documental sobre el pintor:



Homeopatia... i altres coses.

L'homeopatia no me la crec (i dic crec pq actualment és una qüestó de fe), però avui no vull parlar d'això, sinó de com s'ha afrontat el debat homeopàtic des de la ciència i especialment des del 3cat24. La veritat és que els vídeos, escrits i reportatges que s'han fet útlimament al 3cat24 estan molt bé, sobretot si ho comparem amb com normalment s'aborda el tema en altres mitjans. S'han entrevistat primeres espases de la matèria, mostrat els arguments, etc... però potser pq està tant ben fet no m'ha semblat tant adequat el plantejament d'un debat entre iguals.

Aquí podeu trobar un dels reportatges i aquí el vídeo del 3cat24, els dos molt recomenables i complementaris.

M'explico, actualment no hi ha cap evidència científica (adjectiu no necessari pq tota evidència és científica, no?) de que funcioni: si els medicaments homeopàtics no passen la prova científica del placebo, com més acurats són els estudis menys diuen que funciona, si la teoria de la memòria de l'aigua no s'aguanta per enlloc, etc... el debat no és entre iguals. És a dir, la càrrega de la prova està del costat dels que creuen que la homeopatia funciona. Són aquests els que han de demostrar (i això vol dir científicament) que això funciona i no la ciència que hagi de demostrar que no funciona. És més, em conformo que demostrin que funciona (és a dir, que estadísticament hi ha resultats) no cal ni que m'expliquin el perquè. És a dir, la teoria de cordes ningú l'ha pogut demostrar, però almenys funciona i ens serveix d'explicació provisional.

Al meu entendre aquest falç debat entre igual és un parany similar al debat creacionisme/evolució. Els creacionistes no busquen demostrar científicament que la seva teoria es la correcte, sinó que intenten trobar algun punt flac a l'enorme quantitat d'evidències que tenen els evolucionistes, com si demostrant el més petit indici de problema en la teoria rival signifiqui automàticament que la pròpia és correcte. I això és així en política, però, ho sento molt, no és així en el món de la ciència.

Tornant al tema homeopàtic, és clar que la medicina actual té moltes mancances, i que el sistema comercial/empresarial que la regeix és horrible, que hauria de ser més activa (i no tant reactiva), més holística, etc... i és molt legítim buscar altres alternatives. Però per demostrar els dèficits de la medicina actual (i menytenir els seus grans èxits) no fa millor la homeopatia. Que, dit de passada, tampoc té un model comercial/empresarial gaire millor. És més, la ciència i medicina tradicional no és ni de bon tros incompatible amb moltes teràpies dites alternatives ni està tancada a elles, és a més, són les teràpies alternatives les que estan tancades sovint a la medicina.  I no totes les terápies alternatives són iguals, moltes d'elles (com la acupuntura) estan ben demostrades i reconegudes científicament.

En aquest punt és on trobem també certes similituds amb molts plantejaments homeopàtics i amb teories conspiratives. Una bona teoria conspirativa es base en demostrar que la versió "oficial" de la veritat té mancances (ex. 11S, 11M, etc..), pq es volen amagar o pq no se saben realment i després ens expliquen una veritat alternativa (va ser ETA). La primera part acostuma a ser ben certa, molt sovint la veritat no surt a la llum o no la coneixem del tot, però la segona part és una trampa, pq aquesta nova veritat té les mateixes mancances que l'anterior o més (i sovint un objectiu polític). Així doncs el discurs homeopàtic primer es dedica a demostrar totes les mancances i dèficits de la medicina (ben certs) i dp ens ven la seva moto (més cara, per cert). Ara, almenys se l'hi ha de reconèixer que científicament està demostrat que no fa mal (excepte quan implica la renuncia a tractar-se amb medicina tradicional), segurament pq no fa res.

Per tot això, quan des del 3cat24 es planteja el debat entre igual crec que s'està caient, un cop més, en aquest parany. Us imagineu el 3cat24 oferint un debat entre iguals creacionisme/evolució?

El temps subjectiu

  1. David Eagleman and Mysteries of the Brain : The New Yorker

    “Eagleman has collected hundreds of stories like his, and they almost all share the same quality: in life-threatening situations, time seems to slow down. He remembers the feeling clearly, he says. His body stumbles forward as the tar paper tears free at his feet. His hands stretch toward the ledge, but it’s out of reach. The brick floor floats upward—some shiny nails are scattered across it—as his body rotates weightlessly above the ground. It’s a moment of absolute calm and eerie mental acuity. But the thing he remembers best is the thought that struck him in midair: this must be how Alice felt when she was tumbling down the rabbit hole.”

    -How the mind experiences time in different contexts and the work of David Eagleman

Xina compra terra

Després de que Xina i Aràbia Saudita hagin comprat grans extensions de terra a diferents països africans per a conreus agrícoles. Arriba l'últim rumor que ja fa temps que circula...

Rakhat Aliyev, the former son-in-law of President Nursultan Nazarbayev:

“Nazarbayev had reached a secret deal with the Chinese authorities on February 21 during a trip to China, under which Kazakhstan will lease 1 millionhectares of land to China for a period of 99 years."

Asia Times - http://www.atimes.com/atimes/Central_Asia/MC16Ag01.html

Això té implicacions político-nacionals importants. Recordem que Alaska, California, etc... van ser comprades, no conquerides. Us imagineu que un estat va comprant, poc a poc, tot el territori d'un altre? Podríem comprar Andorra els catalans?

Excuses...

Tots hem sentit algun cop a algú que diu: “jo no pago el metro pq penso que és massa car”, o “jo declaro el mínim a hisenda pq penso que: a) el polítics són uns corruptes b) no estic dacord amb no ser quina política c) hi ha molta gent que no vol currar i se n’aprofita d) qualsevol altre”

Bé, aquestes justificacions d’un comportament incívic i insolidari no les considero justes i són un gran autoengany (si realment s’ho creu qi ho diu) i un intent de justificació d’un comportament reprobable.

En el fons, aquestes suposades accions de protesta via insubordinació són per un benefici pròpi i no es fan per raons polítiques, ja que es poden fer moltes altres coses per protestar: manifestacions, votar, cartes al director… i no les fan, només deixen de pagar, que és el què els interessa.

Està molt bé que pensis que el metro sigui massa car, però el què no pot ser és que tu unilateralment decideixis no pagar, pq és una cosa consensuada i per tothom igual. Per altra banda, això no ho apliquen en els temes privats, sinó només en els públics. És quan ho apliquem en el marc privat que es veu la falta total de lògica: a mi em sembla que els rellotges rolex són massa cars, però no per això decideixo que hi tinc dret gratis, senzillament em compro un casio per 5 euros.

Finalment, tot i aquestes justificacions, no sento que diguin que, per exemple, deixaran d’anar a la sanitat pública, o no portaran els seus fills a les escoles públiques o deixaran de circular per les carreteres… És a dir, no renuncien tampoc als serveis que presten els impostos i bitllets que deixen de pagar, només deixen de pagar.

Vaja, que són excuses de mal pagador i ja està… no un acte d'insubordinació política!

Press the Button

Press the button project from Pauer on Vimeo.

Els ateus, més ètics que els creients!

A growing body of social science research reveals that atheists, and non-religious people in general, are far from the unsavory beings many assume them to be. On basic questions of morality and human decency — issues such as governmental use of torture, the death penalty, punitive hitting of children, racism, sexism, homophobia, anti-Semitism, environmental degradation or human rights — the irreligious tend to be more ethical than their religious peers, particularly compared with those who describe themselves as very religious

article by By Gregory Pauland Phil Zuckerman

Una foto de l'Amy Winehouse que no us podeu perdre


Benvinguts a RASPANT

Hola a tots i totes, aquest no és un nou bloc! Com? Bé, el títol és nou i tot plegat, però el què serà és un compendi i re-agrupament d'altres blocs que tinc i he tingut, sota diferents noms i dominis, amb algun èxit i molts fracassos, sobre temes més concrets. En canvi aquest bloc pretén ser generalista, o desordenat, un calaix de sastre, etc... quanta gent haurà dit això en la presentació d'altres blocs? Buff... comencem fatal...
Vaja, que la vida dóna molts tombs i a vida nova, bloc nou.

Raspant, del verb raspar:

conjugació
 
[c. 1390; probablement d'un germ. occ. *hraspôn 'arrencar']
 
v tr 1 1 Gratar una cosa amb una raspa o un altre instrument adequat per treure'n elements adherits a la superfície. Raspar una bóta vella, una tanca.
  
2 OFIC Treballar una superfície amb una raspa o una altra eina adequada per tal de rebaixar-la, allisar-la, etc.
 
2 Produir una sensació de raspor. Aquest vi negre raspa la boca. (diccionari.cat)