IKEA com a "matching corner" a Shanghai

Fa poc va ser notícia l'aparició d'un clon d'IKEA a Xina (i també de botiga Apple), que copiava el color, els mobles, etc... però amb pitjors acabats i preus més barats. Però avui m'ha encantat aquest article del Shanghai Daily en el que s'explica que la cafeteria de la branca de XiHui (Shanghai) d'IKEA s'ha convertit en un "matchmaking corner" per a xinesos entre 40 i 60 anys de classe mitja.

Sembla que la cosa va començar a poc a poc, sense que ningú ho organitzés, que la gent es treia la targeta de membre d'IKEA (gratuïta) que permet disfrutar de cafè gratuït i aire condicionat a la cantina de la gran superfície i que la cosa va anar creixent fins al punt que ocupaven tot el local, portaven ganyips i altres menjars i s'hi passaven hores parlant i fent amistats (y lo que surja). Per la qual cosa, els gestors d'IKEA van haver d'habilitar un espai separat de la cantina (ja que no deixaven espai pels clients) i posar cartells d'avís. Però sembla que lluny de canviar de local i fer cas dels avisos el fenomen comença a extendres a altres branques d'IKEA de Shanghai. Per acabar de donar el toc xinès, els guardes d'IKEA es queixen que els participants deixen nombroses escombraries i escupen al terra.

El tema hauria de ser molt suculent per a geògrafs, sociòlegs i altres científics socials. Com la nova classe mitjana xinesa de mitjana edat busca parella, com un espai destinat a una funció es converteix en una altra cosa, com la cultura "sueca" interactua amb la xinesa... Serà que falten espais a on les noves classes mitjanes de certa edat puguin fer coneixences?

A Xina he pogut observar fenòmens similars com que els Pizza Hut siguin restaurants de luxe (amb estora vermella i cambrers trajats) on les parelles fan sopars romàntics, o que el Decathlon sigui considerat una botiga d'alta qualitat. O on els Carrefours es converteixen en "ambaixades franceses" on anar a protestar.