Sens dubte molts ciclistes veuen amb molts mals ulls baixar de la bici, es considera un fracàs o fins i tot com si fessis trampa. Però, abans d'explicar la meva opinió, crec que em de fer una distinció prèvia. No és el mateix baixar de la bicicleta en carretera que en mountain bike.
EN CARRETERA
Baixar de la bicicleta en carretera és un gran tabú encara per a molts i sobretot ara que tenim tantes marxes i convinacions. Però, estem segurs que cal demonitzar aquells que en algunes pujades inhumanes (i n'hi ha unes quantes pel Pirineu per exemple) desideixen fer 100 metres a peu? Jo no ho crec, no és fer trampa, de fet el reglament tampoc considera que ho sigui, i tot plegat continues pujant amb les teves cames. Fins i tot es pot argumentar que de vegades es pot anar més ràpid i tot que amb segons quines marxes que porta la gent.
EN MOUNTAIN BIKE
No està tant mal vist baixar de la bici. Tots hem vist professionals en curses baixar tan en pujades innumanament enfangades i impracticables com també en baixades suicides.
Aquí doncs el debat és diferent. Hi ha molta gent que considera que baixar de la bici també és un fracàs, encara que es tardi més. I és que molt sovint la millor opció energètica/ràpida per a pujar una mega pujada plena de pedres es baixar de la bici i tivar, però sembla que sovint s'acaba valorant més qui aconseguix fer-la tota dalt de la bici i no qui busca la millor opció per fer-la més ràpida i eficient.
Jo sóc partidari que baixar de la bici pot ser una estratègia intel·ligent i que no cal obsessionar-se en fer-ho tot dalt de la bici. Cosa que sembla que els companys de ciclocross han entès ja fa molt temps!
I com diu Boardman
Having to walk just means, a) you learned something about bikes, or b) you are pushing yourself to do something challenging. Either way, in my book, that’s a win.
Entrades
Leave your comment