El tabú de la neteja

Netejar a casa és motiu de problemes de moltes parelles. Massa sovint els problema de netejar s'enfronta des d'un punt de vista que penso que és equivocat o com a mínim incomplert i que es base en la suposada més neta condició femenina, els rols associats al patriarcat, masclisme, etc... El cas és que sovint s'obvia que el problema té una arrel més mundana i utilitaria que té a veure amb els nivells de neteja que cadascú considera necessaris. És a dir, si l'home neteja menys a casa és entra altres coses pq sovint té un nivell de necessitat de neteja més baix que el de la dona. El problema de la neteja no és un problema de genere, el tenen també les parelles homosexuals o a qualsevol pis d'estudiants.

Per tant, enfoquem el problema com a un conflicte entre nivells de neteja desitjats. Davant d'això la part que té un objectiu de neteja més elevat té dues possibilitats: a) Netejar més que l'altre b) Rebaixar el seu nivell de neteja c) Buscar un comu denominador entre els dos nivells.

 A) netejar més que l'altre: de fet, aquesta és la opció més lògica i també la més comú. Passa en totes les coses, si a mi m'agrada més esquiar que a tu, em tocarà a mi organitzar més el viatge, si a mi m'agrada més menjar bé que a tu, si a mi em molesten més els mosquits que a tu em cuidaré més de comprar antimosquits, si a mi em molesta més el soroll, etc... Però sembla que això que passa en tots els aspectes de la vida en parella i fora d'ella no pot ser per a la neteja, que porta una càrrega estigmatizadora tant elevada al darrera. Així doncs, quan passa això la part que neteja més es queixa i per tant seria lògic que passés a la opció B)

 B)Rebaixar el seu objectiu de netedat. Però no, això no passa quasi mai. La gent que té estandards de neteja elevats pensa (i no té cap dubte) que els seus estandards són els bons i no està disposat a canviar-los. Home, a tothom li agrada que estigui net, però que estigui net té uns costos de temps i d'oportunitat i no tothom ho veu igual això. La neteja compensa fins a cert grau i és aquest grau el problema.

 C) busca un comú denominador seria la opció ideal, però a la llarga la lògica s'imposa i no s'aconsegueix mai satisfer de veritat. Es pot esperar i es demana a la persona amb un objectiu més baix de netedat que deixi de fer altres coses q li aporten més felicitats per ntejear. És a dir, potser valoro més el temps de llegir que l'objectiu de netedat X, però l'objectiu de netedat X passa sempre per sobre segons criteris socials. Això és injust, i perquè no pot l'altre imposar-te uns objectius de lectura, d'esport, etc... i tu acceptar els seus de neteja?

 Per tot això al final s'acaba contractant una dona de fer feines per culpa de no voler assumir el taboo de rebaixar nivells de neteja. Tot i això, sempre continuem d'una manera o altre en el punt A, on el que té un objectiu de neteja més alt acaba, d'una manera o altre, treballant més per la neteja.

En un altre capítol abordarem la diferència entre netejar i ordenar, una cosa té a veure amb els gèrmens i la salut, l'altre només amb una suposada bellesa visual que sovint no té res de pràctica.