MALAIDEIA 1: UNA HISTÒRIA DE TWITERROR

(Burrador, amb u... s'ha de polir, però aquestes coses mai es poleixen oi?)

Imagineu un usuari de twitter força normal, que té uns 500 seguidors, més o menys, que escriu sobre coses normals i retwiteja al @QuimMonzó,  #MasaEnfurecida i les notícies del @xavierius i el @diariAra... Sí, no costa gaire d'imaginar, és més o menys com vosaltres!

Doncs ara imagineu que un dia es lleva hi ha perdut 1 seguidor! Bé, això ens ha passat a tots, de fet m'acaba de passar a mi avui, però imagineu també que l'endemà es lleva i paaaaaamm.... ha perdut 2 followers més! Encuriosit decideix i mira la llista de followers per veure si reconeix qui són aquests malparits que l'estan abandonant. Però això és impossible, perquè no es es pot consultar qui t'ha deixat de seguir (diuen que hi ha aplicacions que ho fan, però ja és massa tard). Així doncs, ha perdut 3 followers en 2 dies i no n'ha guanyat ni un! El seu ego s'ha vist ferit i decideix esforçar-se una mica més en fer twitts interessants aquell dia. A veure... síiiii... i retwiteja la Contra de la Vanguardia pensant que això sempre queda guai (una paraual que no s'ha d'utilitzar mai en públic i menys al twitter)... i se'n va a dormir ben tranquil.

Però l'endemà al matí quan es lleva, mentre es pren el cafè, decideix fer un cop d'ull al Twitter. Normalment només twiteja als vespres quan torna de l'oficina però avui té curiositat... i no se'l pot considerar un adicte al twitter per mirar-lo un moment... Fa un cop d'ull als TrendingTopics, i llegeix quatre coses de la TimeLine però de sobte, s'hi fixa i... paaaaaaaaaammm! 5 followers menys en una nit! Que estrany! Fins i tot refresca la pàgina (que és la versió digital de fregar-se els ulls quan no et pots creure una cosa) per assegurar-se'n. I diu: "Que cabrons!" I comença a pensar si no ha fet alguna cosa mal feta... jo que se... un FF en dilluns, un RT sense citar,... Els twitterus són hipersensibles amb aquestes coses.... I de cop pensa, oh, no! Se li va escapar un plagi? Algun n'ha fet... com tots, però l'han descobert? Els twitterus no perdonen una cosa així! Clickeja la pestanya per llegir els últims twits que ha fet i res, només hi ha coses normals com que els macarrons de la seva mare són els millors del món. Potser alguns seguidors s'han sentit ofesos perquè pensen que els macarrons de les seves pròpies mares són millors? Segurament s'ho pensen, il·lusos, però no creu que l'hagin deixat de seguir per això.  Mig emprenyat, decideix tancar l'ordinador i marxar a currar, que ja són les 7:30 i farà tard a l'oficina, però el tema aquest dels followers l'ha molestat i es passa el viatge de tren apuntant en una llibreteta idees per a possibles twits graciosos. Sí, ja sabem que ho podria fer amb la seva BlackBerry, però és que té 30 anys i encara se sent més còmode amb llàpis i paper, és un mètode que el fa sentir més segur, que sap que funciona, contrastat... I sí, quan arriba a Provença ja ha trobat un parell de bones frases que segur que "ho petaran" a twitter, jijiji..., un bon joc de paraules sobre l'Urdangarin i una gracieta existencial sobre el Nadal. Mentre puja per l'ascensor les rellegeix i esbossa un petit somriure de victòria, que s'esborra ràpidament al sentir la veu del jefe tot entrant a l'oficina... Avui s'ha d'acabar el maleït informe!!!



Plega tard i enduent-se el maleït informe encara inacabat amb un pendrive cap a casa. Ha promès que demà al matí a primera hora l'enviarà al jefe per email. De camí a casa compra unes croquetes de la iaia i una amanida al Nostrum per menjar davant de l'ordinador. Quan arriba, deixa les claus, la jaqueta i obre el portàtil i decideix fer un cop d'ull al twitter, serà només un moment... obre el Firefox, posa www.twitter.com i es logeja i quan s'obre la pàgina veu que... oh no! Ha perdut 8 followers més! Però com pot ser això? Torna a pensar amb el què a twitejat últimament, a veure: un retwit sobre el Yerar Quintana de #elconvidat (tothom en va fer... no n'hi ha per tant) i sobre el Mourinho... seràn seguidor de Sopa o del Madrid els que li han retirat la confiança? Doncs si que són sensibles que s'hagin molestat a fer un click per a deixar de seguir-lo! Ara veuran! Oblidant-se per un moment de l'informe pendent s'aixeca i va directament cap a la jaqueta, la palpa de dalt a baix tot buscant la llibreteta on ha apuntant les dues grans frases salvadores... Havia pensat twitejar-les demà, però serà millor fer-ho ara i acabar amb aquesta sangria... ara veuràn aquests twitterus!
Escriu el primer twit copiant el text exacte de la llibreta i apreta "twit". Ara només cal esperar... i obre el document del maleït informe, pel maleït jefe del pendrive. Es passa dues hores escrivint sobre la campanya de les mampares dels cullons i finalment creu que ja està, que ja ha acabat i que el jefe estarà content, bé, content no n'està mai, però satisfet. Només queda la última repassada abans d'enviar-lo però abans decideix tornar a mirar el twitter. Maximitza el navegador i.... ooohhh... hi ha els mateixos followers! No n'ha perdut ni n'ha guanyat cap. Bé, almenys sembla que s'ha acabat l'hemorràgia i decideix escriure la seva segona gran frase... és el moment de passar a l'ofensiva. "Feliç consum i pròspera misèria". Jijijij... I a més a més afegeix uns quants hashtags com #bonnadal #frasedivertida #humor,... això segur que ho peta!

Minimitza i torna a l'informe satisfet envelentonat per l'aroma de la victòria que s'aproxima i re-redacta les conclusions tot traient-ne els condicionals: "El mercat de les mampares de bany ha caigut a causa de la crisis immobiliària, però li espera un futur brillant en quan a la rehabilitació d'habitatges!". Molt bé! Obre el Gmail, adjunta l'informe final al jefe i mentre s'envia escura les últimes restes del yogur de pera bífidus que s'havia menjat per postres i pensa com n'havia pogut fer un gra massa per quatre unfollowers de merda. I quan surt "missatge enviat", i com qui no vol la cosa, agafa el mouse i clicka a la pestanya on té obert el twitter i veu que continua tenint els mateixos followers. I pensa que bé, no es pot esperar que la reacció a la seva gran frase número dos sigui inmediata... o és que potser no l'han entès? Per això decideix consultar les mencions per veure si a l'esfera twittera han comentant alguna cosa dels seus últims twits. Refresca la pàgina i res... ningú no l'hi ha dit ni piu. L'última menció és de la @MartaVilantt que fa uns dies li va respondre un twit amb un ;-) picarón. I recorda que li va fer gràcia en el seu moment i que demà han quedat per veure's després de sopar, que és com es porten aquestes mogudes de rolletes però sense compromís.
Però llavors torna a mira a la part alta de la pantalla i, sota del seu avatar... paaaaaaaaam!13 followers menys! Però com pot ser? Clar, no havia refrescat la pàgina i per això no s'havien actualitzat els followers!!! Oh no, les seves frases enginyoses no han servit de res! La sensació és horrible i la inseguretat l'envaeix. Comença a retwitejar a tort i a dret, afegint hashtags que siguin TT, pensant frases que puguin ser gracioses, etc.. i per dins va pensat que és impossible que això pugui durar gaire més, que devien ser followers d'spam, que et segueixen perquè tu els segueixis i que per això marxen. Finalment tot buscant retweets ha trobat un link a un video de youtube sobre no se què i s'adorm sobre el teclat. Es desperta a les tres, congelat de fred i amb una turtículis impressionant i va fins al llit arrossegant-se.

Es lleva tard, no ha dormit bé i es llença directa a la dutxa per despertarse. Fa un dia excel·lent,  d'aquells freds i anticiclònics d'hivern, a iCat posen David Bowie, és divendres i aquesta nit ha quedat amb la Marta. Surt de la dutxa xorrejant bon humor i va a la cuina encara amb tovallola, encén la Nespresso i tornant cap a l'habitació a vestir-se veu el portàtil tirat al sofà i com una atracció l'obre i.... paaaaaaammm... 21 seguidors menys! Impossible!!! I en un moment de lucidesa matinal se li acut tornar a mirar els followers per veure si reconeix algú dels que sap que tenia i que hagi marxat... Obra la pestanya, i comença a tirar aball, a veure... @marcviil @jostqa @albamimmi... segueixen aquí... i de cop s'adona que @albertcost3 l'ha deixat de seguir. Però què li ha fet ell a l'Albert? Si es van veure la setmana passada veient el barça al bar de sempre? Que potser ara la moda és no tenir Twitter i per això li estan desapareixent seguidors? Però no, busca l'@albertcost3 i veu que continua a Twitter, és més, llegeix amb desesperació que últimament ha estat intercanviant twits molt divertits amb la @martaVilantt, la qual cosa encara l'emprenya més... potser és això doncs... potser l'ha deixat de seguir perquè li vol fotre la Marta. Quin cabrón! I immediatament recorda que de fet només estan liats, que no és res serio, i com ell havia sempre insistit per a què la relació fos així. Doncs potser hauran de canviar les coses!

Tanca l'ordinador i es vesteix indignat i emprenyat. Mentre espera el tren a l'estació es va descarregant l'aplicació de twitter per a la seva Blackberry i quan per fi, i amb males maneres, aconsegueix un seient buit al tren, ja la té instal·lada, l'obra i... paaaaaaam... 34 seguidors menys!!! Només en vint minuts! Fa una cara d'espant esgarrifós que es transforma en emprenyamenta, deixa anar un esbufec i la gent, que ja se'l mirava malament, apuja l'intensitat de les seves mirades de censura! Això no es pot fer als ferrocates, home! Abaixa el mòbil i mira a través de la finestra, passen per urbanitzacions, carreteres, un petit bosc i... veu un maleït ocell!!!

Torna al mòbil, vull dir a la BlackBerry, apreta refrescar i... merda! Ha entrat a un túnel de la Floresta i no hi ha cobertura 3G. S'espera nerviós mirant la negror per la finestra... alça la vista i veu que els companys de seient l'estan mirant i desvien la mirada. Es fa la llum, torna la cobertura, apreta refrescar i paaaaaam... 55 seguidors perduts!!! No s'ho pot creure! S'està tornant paranoic? Tanca el mòbil i se'l posa a la butxaca sense deixar-lo anar, com si amagant-lo pogués amagar la realitat. S'ha tornat a fer fosc, encara més fosc, ja entrem a Barcelona.

El tren para a Muntanter i una lleu vibració li indica que la BlackBerry recupera la cobertura per un moment. Nerviós treu la mà suada i el mòbil de la butxaca i clickeja relliscosament per actualitzar i... paaaaaam... 89 menys! Ha perdut més de la meitat dels seus followers ja i la majoria en menys d'una hora. Torna a mirar el llistat dels seus seguidors i, oh, no! L'@albamimmi i @marcviil l'han deixat de seguir en els últims 10 minuts! Però si són amics de tota la vida, què els ha fet ell? És per lo de l'Albert i la Marta? Que innocent que ha estat, i ell que sempre es creia el més llest, ara ho veu clar, estan liats i estàn fent una conxorxa contra ell. Comença a sentir pànic, aixeca la vista i veu que mig vagó l'està mirant. Fins i tot sent com la gent xiuxiueja coses sobre ell. Desesperat s'aixeca i s'obre pas cap a la porta sense deixar anar el mòbil. El tren para i surt esperitat a l'estació de Gràcia, puja volant escales amunt i un cop fòra, esbufegant i amb les mans als genolls, torna a obrir el Twitter.
És en aquest moment que l'aire fred li crema els pulmons i té uns instants per adonar-se que ha baixat una parada abans i esbossa mentalment el trajecte que haurà de fer, i sent com es mareja, però un petit "pip" d'actualització del mòbil el desperta i el torna a la realitat. Mira la pantalla i .... paaaaaam... 144 seguidors han deixat de seguir-lo! Intenta cridar un nooooooo! Però li falta aire! Ja només el segueixen tant pocs! Tant pocs!!!
Encara esbufegant, o més aviat ofegant-se, aconsegueix fer click a la llista i veu que @jefemampara i @mamacarrons també l'han deixat de seguir! Déu meu! Tothom l'està abandonant! Fins i tot la seva @martaVilantt! I és que totes són unes putes!!! S'incorpora desorientat i travessa el carrer sense deixar la BlackBerry, quan nota un cop sec al maluc i va a petar sobre l'asfalt blanc i negre del pas zebra; i es torna a fer fosc, i torna a sentir un "pip", i un altre pip, i un altre, i molts pips i tant seguits que semblen una sirena.