Excuses...

Tots hem sentit algun cop a algú que diu: “jo no pago el metro pq penso que és massa car”, o “jo declaro el mínim a hisenda pq penso que: a) el polítics són uns corruptes b) no estic dacord amb no ser quina política c) hi ha molta gent que no vol currar i se n’aprofita d) qualsevol altre”

Bé, aquestes justificacions d’un comportament incívic i insolidari no les considero justes i són un gran autoengany (si realment s’ho creu qi ho diu) i un intent de justificació d’un comportament reprobable.

En el fons, aquestes suposades accions de protesta via insubordinació són per un benefici pròpi i no es fan per raons polítiques, ja que es poden fer moltes altres coses per protestar: manifestacions, votar, cartes al director… i no les fan, només deixen de pagar, que és el què els interessa.

Està molt bé que pensis que el metro sigui massa car, però el què no pot ser és que tu unilateralment decideixis no pagar, pq és una cosa consensuada i per tothom igual. Per altra banda, això no ho apliquen en els temes privats, sinó només en els públics. És quan ho apliquem en el marc privat que es veu la falta total de lògica: a mi em sembla que els rellotges rolex són massa cars, però no per això decideixo que hi tinc dret gratis, senzillament em compro un casio per 5 euros.

Finalment, tot i aquestes justificacions, no sento que diguin que, per exemple, deixaran d’anar a la sanitat pública, o no portaran els seus fills a les escoles públiques o deixaran de circular per les carreteres… És a dir, no renuncien tampoc als serveis que presten els impostos i bitllets que deixen de pagar, només deixen de pagar.

Vaja, que són excuses de mal pagador i ja està… no un acte d'insubordinació política!