Perquè procrastinem?

Qui encara no sàpiga què és la procrastinació pot entrar a la Wikipedia o es pot fiar de mi quan li dic que es refereix a l'art de perdre el temps, especialment per internet, mirant fotos de gatets a l'Instagram, videos de caigudes al YouTube, etc. i així anar aplaçant la feina que tenim pendent

 Aquesta setmana la revista Nautilus, que és increïble, té un article fantàstic d'Alis Opar que es pregunta quines són les raons psicològiques de la procrastinació.

I la resposta és força curiosa: PENSEM EN EL NOSTRA FUTUR COM SI FOS EL D'UN ALTRE PERSONA!

 Though we will inevitably share their fates, the people we will become in a decade, quarter century, or more, are unknown to us. This impedes our ability to make good choices on their—which of course is our own—behalf. That bright, shiny New Year’s resolution? If you feel perfectly justified in breaking it, it may be because it feels like it was a promise someone else made.

 In fact, their neural activity when they described themselves in a decade was similar to that when they described Matt Damon or Natalie Portman. 

 We think of our future selves, says Pronin, like we think of others: in the third person. 

 Això explica pq ens costa tant fer canvis a curt termini que tindràn beneficis a llarg plaç. Des d'estalviar a deixar de fumar. Tot i que no a tothom li costa igual.

 El cas és que com menys identificats ens sentim amb el nostra jo del futur, més tendim a la procrastinació. I aquí també tenim la cura, si incrementem l'empatia amb el nostra jo del futur doncs segurament ens dedicarem menys a la procrastinació i serem més productius. 

 Naturalment tot això també té implicacions interessants per les empreses d'Assegurances, pels Bancs o per la importància que donen els joves a les retallades de les pensions.