Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges

I si baixo de la bici en una mega pujada?

Ara que no puc anar en bici i que la trobo a faltar tant, deixeu que faci una petita reflexió que fa temps que em ronda pel cap i que es base en la pregunta: és un fracàs baixar de la bici en una pujada molt forta?


Sens dubte molts ciclistes veuen amb molts mals ulls baixar de la bici, es considera un fracàs o fins i tot com si fessis trampa. Però, abans d'explicar la meva opinió, crec que em de fer una distinció prèvia. No és el mateix baixar de la bicicleta en carretera que en mountain bike. 

EN CARRETERA

 Baixar de la bicicleta en carretera és un gran tabú encara per a molts i sobretot ara que tenim tantes marxes i convinacions. Però, estem segurs que cal demonitzar aquells que en algunes pujades inhumanes (i n'hi ha unes quantes pel Pirineu per exemple) desideixen fer 100 metres a peu? Jo no ho crec, no és fer trampa, de fet el reglament tampoc considera que ho sigui, i tot plegat continues pujant amb les teves cames. Fins i tot es pot argumentar que de vegades es pot anar més ràpid i tot que amb segons quines marxes que porta la gent.

 EN MOUNTAIN BIKE

 No està tant mal vist baixar de la bici. Tots hem vist professionals en curses baixar tan en pujades innumanament enfangades i impracticables com també en baixades suicides.

Aquí doncs el debat és diferent. Hi ha molta gent que considera que baixar de la bici també és un fracàs, encara que es tardi més. I és que molt sovint la millor opció energètica/ràpida per a pujar una mega pujada plena de pedres es baixar de la bici i tivar, però sembla que sovint s'acaba valorant més qui aconseguix fer-la tota dalt de la bici i no qui busca la millor opció per fer-la més ràpida i eficient. 

Jo sóc partidari que baixar de la bici pot ser una estratègia intel·ligent i que no cal obsessionar-se en fer-ho tot dalt de la bici. Cosa que sembla que els companys de ciclocross han entès ja fa molt temps!

 I com diu Boardman
Having to walk just means, a) you learned something about bikes, or b) you are pushing yourself to do something challenging. Either way, in my book, that’s a win.

Homeopatia... i altres coses.

L'homeopatia no me la crec (i dic crec pq actualment és una qüestó de fe), però avui no vull parlar d'això, sinó de com s'ha afrontat el debat homeopàtic des de la ciència i especialment des del 3cat24. La veritat és que els vídeos, escrits i reportatges que s'han fet útlimament al 3cat24 estan molt bé, sobretot si ho comparem amb com normalment s'aborda el tema en altres mitjans. S'han entrevistat primeres espases de la matèria, mostrat els arguments, etc... però potser pq està tant ben fet no m'ha semblat tant adequat el plantejament d'un debat entre iguals.

Aquí podeu trobar un dels reportatges i aquí el vídeo del 3cat24, els dos molt recomenables i complementaris.

M'explico, actualment no hi ha cap evidència científica (adjectiu no necessari pq tota evidència és científica, no?) de que funcioni: si els medicaments homeopàtics no passen la prova científica del placebo, com més acurats són els estudis menys diuen que funciona, si la teoria de la memòria de l'aigua no s'aguanta per enlloc, etc... el debat no és entre iguals. És a dir, la càrrega de la prova està del costat dels que creuen que la homeopatia funciona. Són aquests els que han de demostrar (i això vol dir científicament) que això funciona i no la ciència que hagi de demostrar que no funciona. És més, em conformo que demostrin que funciona (és a dir, que estadísticament hi ha resultats) no cal ni que m'expliquin el perquè. És a dir, la teoria de cordes ningú l'ha pogut demostrar, però almenys funciona i ens serveix d'explicació provisional.

Al meu entendre aquest falç debat entre igual és un parany similar al debat creacionisme/evolució. Els creacionistes no busquen demostrar científicament que la seva teoria es la correcte, sinó que intenten trobar algun punt flac a l'enorme quantitat d'evidències que tenen els evolucionistes, com si demostrant el més petit indici de problema en la teoria rival signifiqui automàticament que la pròpia és correcte. I això és així en política, però, ho sento molt, no és així en el món de la ciència.

Tornant al tema homeopàtic, és clar que la medicina actual té moltes mancances, i que el sistema comercial/empresarial que la regeix és horrible, que hauria de ser més activa (i no tant reactiva), més holística, etc... i és molt legítim buscar altres alternatives. Però per demostrar els dèficits de la medicina actual (i menytenir els seus grans èxits) no fa millor la homeopatia. Que, dit de passada, tampoc té un model comercial/empresarial gaire millor. És més, la ciència i medicina tradicional no és ni de bon tros incompatible amb moltes teràpies dites alternatives ni està tancada a elles, és a més, són les teràpies alternatives les que estan tancades sovint a la medicina.  I no totes les terápies alternatives són iguals, moltes d'elles (com la acupuntura) estan ben demostrades i reconegudes científicament.

En aquest punt és on trobem també certes similituds amb molts plantejaments homeopàtics i amb teories conspiratives. Una bona teoria conspirativa es base en demostrar que la versió "oficial" de la veritat té mancances (ex. 11S, 11M, etc..), pq es volen amagar o pq no se saben realment i després ens expliquen una veritat alternativa (va ser ETA). La primera part acostuma a ser ben certa, molt sovint la veritat no surt a la llum o no la coneixem del tot, però la segona part és una trampa, pq aquesta nova veritat té les mateixes mancances que l'anterior o més (i sovint un objectiu polític). Així doncs el discurs homeopàtic primer es dedica a demostrar totes les mancances i dèficits de la medicina (ben certs) i dp ens ven la seva moto (més cara, per cert). Ara, almenys se l'hi ha de reconèixer que científicament està demostrat que no fa mal (excepte quan implica la renuncia a tractar-se amb medicina tradicional), segurament pq no fa res.

Per tot això, quan des del 3cat24 es planteja el debat entre igual crec que s'està caient, un cop més, en aquest parany. Us imagineu el 3cat24 oferint un debat entre iguals creacionisme/evolució?

Excuses...

Tots hem sentit algun cop a algú que diu: “jo no pago el metro pq penso que és massa car”, o “jo declaro el mínim a hisenda pq penso que: a) el polítics són uns corruptes b) no estic dacord amb no ser quina política c) hi ha molta gent que no vol currar i se n’aprofita d) qualsevol altre”

Bé, aquestes justificacions d’un comportament incívic i insolidari no les considero justes i són un gran autoengany (si realment s’ho creu qi ho diu) i un intent de justificació d’un comportament reprobable.

En el fons, aquestes suposades accions de protesta via insubordinació són per un benefici pròpi i no es fan per raons polítiques, ja que es poden fer moltes altres coses per protestar: manifestacions, votar, cartes al director… i no les fan, només deixen de pagar, que és el què els interessa.

Està molt bé que pensis que el metro sigui massa car, però el què no pot ser és que tu unilateralment decideixis no pagar, pq és una cosa consensuada i per tothom igual. Per altra banda, això no ho apliquen en els temes privats, sinó només en els públics. És quan ho apliquem en el marc privat que es veu la falta total de lògica: a mi em sembla que els rellotges rolex són massa cars, però no per això decideixo que hi tinc dret gratis, senzillament em compro un casio per 5 euros.

Finalment, tot i aquestes justificacions, no sento que diguin que, per exemple, deixaran d’anar a la sanitat pública, o no portaran els seus fills a les escoles públiques o deixaran de circular per les carreteres… És a dir, no renuncien tampoc als serveis que presten els impostos i bitllets que deixen de pagar, només deixen de pagar.

Vaja, que són excuses de mal pagador i ja està… no un acte d'insubordinació política!