Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
LES DONES COBREN SALARIS MÉS BAIXOS PER LA "MATEIXA FEINA"? NO. SIMPLEMENT TENEN PITJORS FEINES
Avui ha tornat a sortir la dada de que existeix un diferencial del 22% entre homes i dones que fan la mateixa feina i m'ha tornat a picar la mosca al nas. A veure, en cap moment vull posar en dubte que hi ha desigualtats estructurals persistents de gènere a Catalunya, Espanya i a tot el món, però el què no acabo d'entendre és com es pot aconseguir aquesta dada sobretot si tenim en compte el tema de "per la mateixa feina". I és que això de la mateixa feina és molt relatiu. S'ha de tenir en compte el sector, l'escala, quin tipus d'empresa (gran, petita, multinacional, etc.), l'antiguitat, les hores que es treballen, els plusos, etc... amb la qual cosa segurament no hi ha dues feines iguals.
Així doncs he començat una investigació per descobrir com s'ho fan per calcular això i pel què sembla, la veritat és que no es pot fer, i que el què ens venen com a desigualtat salarial per la mateixa feina és més aviat la desigualtat salarial mitjana (independentment de la feina) i que s'explica per moltes coses i no només per la discriminació de genere.
Representativitats polítiques
Sóc votant d'esquerres però no m'agrada que sovint s'autoerigeixin com els "representants" del poble, de tot el poble, en front d'un suposat i malvat poder economico-financer global/nacional.
Les esquerres no representen el poble ni a Europa, ni a Espanya ni a Catalunya, si fos així guanyarien les eleccions de golejada (i les enquestes), i no és el cas; representen a la gent que votem esquerres i prou. És sorprenent sentir als candidats d'ICV o IU erigir-se com a representants del "carrer", de les masses populars, dels treballadors, etc... gent que no els ha votat ni els pensa votar.
Potser sí que defensen els interessos que ells creuen que deu tenir la major part de "poble" però de moment sembla que el poble no creu que aquests siguin els seus interessos i no els vota. Per això, quan sents al senyor Coscubiela dir que "el catalans volen decidir davant dels mercats financers" un pensa... i si els catalans volen això... perquè no voten partits com el del senyor Coscubiela? Doncs perquè, ho sento molt, la majoria de la gent no vol això!
El mateix passa amb moviments socials com els indignats, sindicats, ecologistes, etc... que sempre diuen representar la majoria i quasi mai ho són. O això diuen les enquestes i les urnes! Entenc les necessitats de retòrica política, però en aquest cas crec que molt sovint les esquerres realment es creuen que tenen aquesta representativitat que els legitima i això diu molt poc de la seva cultura democràtica. És per això que és des de certs sectors de les esquerres que es promou l'abstenció davant la frustració (inexplicable segons ells) de que la gent continuï votant al PPSOE. O que es critiqui el govern, però no la gent que l'ha votat. Un exemple, CIU fa retallades i és criticada per fer-ne, però ningú critica la gent que va votar CIU.
Davant d'aquest panorama, el moviment dels indignats han fet un pas més i han estalbert que el problema és que els partits polítics no representen al poble, que s'han de canviar les normes i a més, com que creuen que els sí que representen al poble, van fer la cagada del bloqueig del Parlament. La realitat és que si ningú votés al PP ni al PSOE les coses canviarien, i segurament canviarien molt, pq el sistema democràtic que tenim permet fer molts canvis, però el problema és que la gent, tossuda, els continua votant.
De ben segur que les dretes també juguen a aquests joc de falces representativitats, però en molt menor mesura, pq el problema de les esquerres és que abans de culpar a la pròpia societat dels problemes que té, culparà a qualsevol altre (poder, rics, financers, partits polítics, mitjans, estructures, etc...). Però la veritat és que aquesta societat té les polítiques i els polítics que ha elegit, i molt sovint les polítiques i els polítics que es mereix!!!
Les esquerres no representen el poble ni a Europa, ni a Espanya ni a Catalunya, si fos així guanyarien les eleccions de golejada (i les enquestes), i no és el cas; representen a la gent que votem esquerres i prou. És sorprenent sentir als candidats d'ICV o IU erigir-se com a representants del "carrer", de les masses populars, dels treballadors, etc... gent que no els ha votat ni els pensa votar.
Potser sí que defensen els interessos que ells creuen que deu tenir la major part de "poble" però de moment sembla que el poble no creu que aquests siguin els seus interessos i no els vota. Per això, quan sents al senyor Coscubiela dir que "el catalans volen decidir davant dels mercats financers" un pensa... i si els catalans volen això... perquè no voten partits com el del senyor Coscubiela? Doncs perquè, ho sento molt, la majoria de la gent no vol això!
El mateix passa amb moviments socials com els indignats, sindicats, ecologistes, etc... que sempre diuen representar la majoria i quasi mai ho són. O això diuen les enquestes i les urnes! Entenc les necessitats de retòrica política, però en aquest cas crec que molt sovint les esquerres realment es creuen que tenen aquesta representativitat que els legitima i això diu molt poc de la seva cultura democràtica. És per això que és des de certs sectors de les esquerres que es promou l'abstenció davant la frustració (inexplicable segons ells) de que la gent continuï votant al PPSOE. O que es critiqui el govern, però no la gent que l'ha votat. Un exemple, CIU fa retallades i és criticada per fer-ne, però ningú critica la gent que va votar CIU.Davant d'aquest panorama, el moviment dels indignats han fet un pas més i han estalbert que el problema és que els partits polítics no representen al poble, que s'han de canviar les normes i a més, com que creuen que els sí que representen al poble, van fer la cagada del bloqueig del Parlament. La realitat és que si ningú votés al PP ni al PSOE les coses canviarien, i segurament canviarien molt, pq el sistema democràtic que tenim permet fer molts canvis, però el problema és que la gent, tossuda, els continua votant.
De ben segur que les dretes també juguen a aquests joc de falces representativitats, però en molt menor mesura, pq el problema de les esquerres és que abans de culpar a la pròpia societat dels problemes que té, culparà a qualsevol altre (poder, rics, financers, partits polítics, mitjans, estructures, etc...). Però la veritat és que aquesta societat té les polítiques i els polítics que ha elegit, i molt sovint les polítiques i els polítics que es mereix!!!
Llibertat d'expressió pels feixistes i per tothom!!!
If we don't believe in freedom of expression for people we despise, we don't believe in it at all.
Noam Chomsky
Sento aquests dies a les tertúlies del nostra petit país (si dius petit tothom té clar que és Catalunya, si no dius res no queda tant clar...) un gran debat sobre què cal fer amb la llibertat d'expressió. Sembla que tothom té clar que els neonazis, feixistes i demés escòria no haurien de tenir dret a la llibertat d'expressió, a expressar obertament les seves opinions, idees, ideologia o trets distintius, que no haurien de tenir dret a fer concerts, a manifestar-se, etc... i jo en canvi penso tot el contrari.
No dec pas ser l'únic que pensa que la llibertat d'expressió hauria de ser total, tant pels que fan apologia del terrorisme, com pels que neguen l'evidència de l'holocaust. L'únic límit que hi veig és l'atac a l'honor d'una persona individual tot utilitzant mentides, que no s'hauria de prohibir però sí que s'hauria de poder perseguir judicialment per part (i només d'aquesta manera) de la persona afectada. És a dir, vull deixar molt clar que penso que negar l'holocaust no és un atac en l'honor de cap persona, sinó que és una mentida i prou. Dir que fulanito de tal és un putero i insultar-lo i dir mentides d'ell sí que és un atac a l'honor personal. Accepto aquest límit per dues raons: a) pq és molt clar b) pq és personal, amb nom i cognoms, i no sobre idees.
El problema de la llibertat d'expressió és que quan es comença a retallar sempre ens tornem arbitraris i acabem amb el principi mateix que volem defensar. La llei de partits és un clar límit a la llibertat d'expressió (i altres llibertats i drets) que només s'ha aplicat a l'esquerra abertzale però no a la dreta neofaxista. No fer apologia del terrorisme (força interpretable) ha portat a un cantant de rap català a l'Audiència Nacional però en canvi els neonazis poden fer concerts a Sabadell o Barcelona (almenys de moment). No es pot instar a l'odi racial o religiós, i això porta a l'alcalde de Badalona en una posició complicada, però aquest mateix alcalde després cancela la butifarrada del 12O i els actes de l'11 de setembre... El rei i la monarquia, les vinyetes ginecològiques, les vinyetes de Mahoma, etc... I així podríem anar continuant i posant exemples i més exemples, per a diferents opinions de l'aspectre polític.Potser sí que alguns sectors socials han patit més que altres aquestes retallades a Espanya, i de forma més arbitrària, mentres que altres veien més tolerància institucional cap als seus actes (neonazis), però això no canvia les coses. El problema és la limitació de la llibertat d'expressió, no la seva aplicació. És igual si es diuen mentides, si es fa propaganda, si es manipula, fins i tot si algú insta a l'odi o expressa idees contràries a la pròpia llibertat d'expressió... La llibertat d'expressió s'ha de defensar pq és un dret indispensable i fràgil que sembla que no ens costa gens de cedir en pro de la correcció política, de la gent que s'ofèn per idees que no són les seves. El límit a la llibertat d'expressió no és ni la pròpia defensa de la llibertat d'expressió, és a dir, s'ha d'acceptar que es puguin expressar idees que vulguin acabar amb ella, amb aquest sistema... si, també aquestes.
Sembla que no ens volguem adonar de la importància que té la llibertat d'expressió per a tota democràcia, de fet, no la defensem ni quan venen des de fora i ens diuen que aquestes caricatures de Mahoma són un atac a les creences dels musulmans i acabem demanant perdó. Però que trist que no sapiguem defensar les nostres pròpies creences (entre les que hi hauria d'haver, espero, la llibertat d'expressió).
La llibertat d'expressió crec que parteix de la creença que la gent ha de poder escoltar diferents visions, idees, arguments i llavors triar. La llibertat d'expressió confia en el bon criteri de la gent per a saber discernir el què son patranyes neofaxistes, a qui no cal fer cas, apologia de la violència sectària, de l'odi, etc... o que 11-M va ser ETA. I el criteri de la gent és el què val en democràcia, pq si tothom té criteri per votar també tothom ha de tenir criteri per sentir les idees que vulgui. La societat benpensant ha de poder sentir totes aquestes idees escandaloses i "ofenents" i en comptes de prohibir-les articular un potent discurs raonat que les desmonti o, en el cas de ser tant insignificants, simplement ignorar-les. Però sembla que el nostre ultraprotector pater familias Estat en comptes de voler que la gent tingui el seu criteri intenta callar la boca i coarta la llibertat d'expressió pq no ho sentim ni ens contaminem... o fins i tot, només pq "queda lleig dir aquestes coses".
En quan a l'ofensa només cal veure fins a on l'han portat especialment en societats gens democràtiques i en els casos de blasfèmia, una gran excusa per a què al final no es puguin expressar idees contràries (especialment en temes religiosos)
Així doncs, lluita per fer-te sentir, no per fer callar als altres.
PS- la meva opinió sobre aquest tema ha estat mercada enormement per Noam Chomsky i segurament ell ho ha expressat molt millor en les seves celebres cartes que tant d'enrenou van portar en el seu moment.
http://www.chomsky.info/articles/19801011.htm
http://www.chomsky.info/letters/198509--.htm
De la Wiki
In "On Liberty" (1859) John Stuart Mill argued that "...there ought to exist the fullest liberty of professing and discussing, as a matter of ethical conviction, any doctrine, however immoral it may be considered."[40] Mill argues that the fullest liberty of expression is required to push arguments to their logical limits, rather than the limits of social embarrassment. However, Mill also introduced what is known as the harm principle, in placing the following limitation on free expression: "the only purpose for which power can be rightfully exercised over any member of a civilized community, against his will, is to prevent harm to others."[40]
In 1985 Joel Feinberg introduced what is known as the "offence principle", arguing that Mill's harm principle does not provide sufficient protection against the wrongful behaviours of others. Feinberg wrote "It is always a good reason in support of a proposed criminal prohibition that it would probably be an effective way of preventing serious offense (as opposed to injury or harm) to persons other than the actor, and that it is probably a necessary means to that end."[42] Hence Feinberg argues that the harm principle sets the bar too high and that some forms of expression can be legitimately prohibited by law because they are very offensive. But, as offending someone is less serious than harming someone, the penalties imposed should be higher for causing harm.[42] In contrast Mill does not support legal penalties unless they are based on the harm principle.[40] Because the degree to which people may take offense varies, or may be the result of unjustified prejudice, Feinberg suggests that a number of factors need to be taken into account when applying the offense principle, including: the extent, duration and social value of the speech, the ease with which it can be avoided, the motives of the speaker, the number of people offended, the intensity of the offense, and the general interest of the community at large.[40]
¿Porque los españoles no viajan?
Interesantísimos datos aportados en un artículo de El País de hoy titulado "Mi horizonte es mi provincia" y escrito por Aurora Muñoz, que demuestra su solvencia citando las fuentes de su documentación (cosa no muy habitual desgraciadamente), que són básicamente:
La polarización en el consumo turístico de los españoles -realizado por Manuel Ángel Santana y Pablo Rodríguez, de la Universidad de La Laguna
Eurobarómetro especial 28: los europeos y las vacaciones
Comportamiento Turístico de los Residentes en España, elaborado por las profesoras de la UNED Teresa Garín y María José Moral para la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas)
Estos estudios, que són más bien encuestas, analizan los motivos de esta poca vocación viajera de los españoles y van más allá de las variables económicas y de calidad de vida: el tópico de que viajar es caro y que aquí se vive mejor que en ninguna parte. Sin embargo el último estudio va más allá:
Variables a las que hay que sumar, la infraestructuras (aeropuertos, etc.), la geografía (vivir cerca de la frontera) y las aglomeraciones de población en las grandes ciudades (de las que uno quiere escapar).
A destacar, finalmente, los siguientes datos:
- Casi el 17% no viaja porque no le gusta viajar
- La encuesta anual de Familitur recoge que el 15% de los residentes en España no ha traspasado nunca los límites de su comunidad autónoma.
- El porcentaje de españoles que no han salido de su provincia ha bajado cuatro puntos de 2006 a 2009, mientras que el número de residentes en España que no han viajado al extranjero se ha reducido del 56% al 48% en el mismo periodo, como señala un estudio de Funcas.
La polarización en el consumo turístico de los españoles -realizado por Manuel Ángel Santana y Pablo Rodríguez, de la Universidad de La Laguna
Eurobarómetro especial 28: los europeos y las vacaciones
Comportamiento Turístico de los Residentes en España, elaborado por las profesoras de la UNED Teresa Garín y María José Moral para la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas)
Estos estudios, que són más bien encuestas, analizan los motivos de esta poca vocación viajera de los españoles y van más allá de las variables económicas y de calidad de vida: el tópico de que viajar es caro y que aquí se vive mejor que en ninguna parte. Sin embargo el último estudio va más allá:
"Las nuevas tecnologías y los vuelos low cost no han servido para que acceda mayor cantidad de gente al turismo, sino que para que aquellos que ya viajaban lo hagan más".(...)
La edad del individuo, su poder adquisitivo, su nivel cultural, el estado civil y la situación familiar son factores que condicionan la decisión de hacer turismo. "El retraso educativo que acumulaba España en el pasado también está detrás de que todavía estemos lejos de los comportamientos turísticos de otros países de nuestro entorno. Solo un 7% de los españoles viajaron por ocio al extranjero en 2009", relata la economista María José Moral. Sin embargo, los datos del Eurobarómetro revelan que los españoles, franceses e italianos están en la media de UE en cuanto a viajes turísticos: lejos de los países nórdicos, pero muy por encima de los nuevos socios de Europa del Este.
Variables a las que hay que sumar, la infraestructuras (aeropuertos, etc.), la geografía (vivir cerca de la frontera) y las aglomeraciones de población en las grandes ciudades (de las que uno quiere escapar).
A destacar, finalmente, los siguientes datos:
- Casi el 17% no viaja porque no le gusta viajar
- La encuesta anual de Familitur recoge que el 15% de los residentes en España no ha traspasado nunca los límites de su comunidad autónoma.
- El porcentaje de españoles que no han salido de su provincia ha bajado cuatro puntos de 2006 a 2009, mientras que el número de residentes en España que no han viajado al extranjero se ha reducido del 56% al 48% en el mismo periodo, como señala un estudio de Funcas.
Perquè els pobres no volen que els rics paguin més impostos?
També es podria titular: perquè els pobres voten a les dretes?
Interessant, el què vindria a dir l'article, traduït a l'actualitat catalana, és que els del PIRMI no estarien dacord en pujar els impostos als rics...
Don’t look down
Xina compra terra
Després de que Xina i Aràbia Saudita hagin comprat grans extensions de terra a diferents països africans per a conreus agrícoles. Arriba l'últim rumor que ja fa temps que circula...
Rakhat Aliyev, the former son-in-law of President Nursultan Nazarbayev:
Asia Times - http://www.atimes.com/atimes/Central_Asia/MC16Ag01.html
Això té implicacions político-nacionals importants. Recordem que Alaska, California, etc... van ser comprades, no conquerides. Us imagineu que un estat va comprant, poc a poc, tot el territori d'un altre? Podríem comprar Andorra els catalans?
Rakhat Aliyev, the former son-in-law of President Nursultan Nazarbayev:
“Nazarbayev had reached a secret deal with the Chinese authorities on February 21 during a trip to China, under which Kazakhstan will lease 1 millionhectares of land to China for a period of 99 years."
Asia Times - http://www.atimes.com/atimes/Central_Asia/MC16Ag01.html
Això té implicacions político-nacionals importants. Recordem que Alaska, California, etc... van ser comprades, no conquerides. Us imagineu que un estat va comprant, poc a poc, tot el territori d'un altre? Podríem comprar Andorra els catalans?
Excuses...
Tots hem sentit algun cop a algú que diu: “jo no pago el metro pq penso que és massa car”, o “jo declaro el mínim a hisenda pq penso que: a) el polítics són uns corruptes b) no estic dacord amb no ser quina política c) hi ha molta gent que no vol currar i se n’aprofita d) qualsevol altre”
Bé, aquestes justificacions d’un comportament incívic i insolidari no les considero justes i són un gran autoengany (si realment s’ho creu qi ho diu) i un intent de justificació d’un comportament reprobable.
En el fons, aquestes suposades accions de protesta via insubordinació són per un benefici pròpi i no es fan per raons polítiques, ja que es poden fer moltes altres coses per protestar: manifestacions, votar, cartes al director… i no les fan, només deixen de pagar, que és el què els interessa.
Està molt bé que pensis que el metro sigui massa car, però el què no pot ser és que tu unilateralment decideixis no pagar, pq és una cosa consensuada i per tothom igual. Per altra banda, això no ho apliquen en els temes privats, sinó només en els públics. És quan ho apliquem en el marc privat que es veu la falta total de lògica: a mi em sembla que els rellotges rolex són massa cars, però no per això decideixo que hi tinc dret gratis, senzillament em compro un casio per 5 euros.
Finalment, tot i aquestes justificacions, no sento que diguin que, per exemple, deixaran d’anar a la sanitat pública, o no portaran els seus fills a les escoles públiques o deixaran de circular per les carreteres… És a dir, no renuncien tampoc als serveis que presten els impostos i bitllets que deixen de pagar, només deixen de pagar.
Vaja, que són excuses de mal pagador i ja està… no un acte d'insubordinació política!
Bé, aquestes justificacions d’un comportament incívic i insolidari no les considero justes i són un gran autoengany (si realment s’ho creu qi ho diu) i un intent de justificació d’un comportament reprobable.
En el fons, aquestes suposades accions de protesta via insubordinació són per un benefici pròpi i no es fan per raons polítiques, ja que es poden fer moltes altres coses per protestar: manifestacions, votar, cartes al director… i no les fan, només deixen de pagar, que és el què els interessa.
Està molt bé que pensis que el metro sigui massa car, però el què no pot ser és que tu unilateralment decideixis no pagar, pq és una cosa consensuada i per tothom igual. Per altra banda, això no ho apliquen en els temes privats, sinó només en els públics. És quan ho apliquem en el marc privat que es veu la falta total de lògica: a mi em sembla que els rellotges rolex són massa cars, però no per això decideixo que hi tinc dret gratis, senzillament em compro un casio per 5 euros.
Finalment, tot i aquestes justificacions, no sento que diguin que, per exemple, deixaran d’anar a la sanitat pública, o no portaran els seus fills a les escoles públiques o deixaran de circular per les carreteres… És a dir, no renuncien tampoc als serveis que presten els impostos i bitllets que deixen de pagar, només deixen de pagar.
Vaja, que són excuses de mal pagador i ja està… no un acte d'insubordinació política!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
