If we don't believe in freedom of expression for people we despise, we don't believe in it at all.
Noam Chomsky
Sento aquests dies a les tertúlies del nostra petit país (si dius petit tothom té clar que és Catalunya, si no dius res no queda tant clar...) un gran debat sobre què cal fer amb la llibertat d'expressió. Sembla que tothom té clar que els neonazis, feixistes i demés escòria no haurien de tenir dret a la llibertat d'expressió, a expressar obertament les seves opinions, idees, ideologia o trets distintius, que no haurien de tenir dret a fer concerts, a manifestar-se, etc... i jo en canvi penso tot el contrari.
No dec pas ser l'únic que pensa que la llibertat d'expressió hauria de ser total, tant pels que fan apologia del terrorisme, com pels que neguen l'evidència de l'holocaust. L'únic límit que hi veig és l'atac a l'honor d'una persona individual tot utilitzant mentides, que no s'hauria de prohibir però sí que s'hauria de poder perseguir judicialment per part (i només d'aquesta manera) de la persona afectada. És a dir, vull deixar molt clar que penso que negar l'holocaust no és un atac en l'honor de cap persona, sinó que és una mentida i prou. Dir que fulanito de tal és un putero i insultar-lo i dir mentides d'ell sí que és un atac a l'honor personal. Accepto aquest límit per dues raons: a) pq és molt clar b) pq és personal, amb nom i cognoms, i no sobre idees.
El problema de la llibertat d'expressió és que quan es comença a retallar sempre ens tornem arbitraris i acabem amb el principi mateix que volem defensar. La llei de partits és un clar límit a la llibertat d'expressió (i altres llibertats i drets) que només s'ha aplicat a l'esquerra abertzale però no a la dreta neofaxista. No fer apologia del terrorisme (força interpretable) ha portat a un cantant de rap català a l'Audiència Nacional però en canvi els neonazis poden fer concerts a Sabadell o Barcelona (almenys de moment). No es pot instar a l'odi racial o religiós, i això porta a l'alcalde de Badalona en una posició complicada, però aquest mateix alcalde després cancela la butifarrada del 12O i els actes de l'11 de setembre... El rei i la monarquia, les vinyetes ginecològiques, les vinyetes de Mahoma, etc... I així podríem anar continuant i posant exemples i més exemples, per a diferents opinions de l'aspectre polític.Potser sí que alguns sectors socials han patit més que altres aquestes retallades a Espanya, i de forma més arbitrària, mentres que altres veien més tolerància institucional cap als seus actes (neonazis), però això no canvia les coses. El problema és la limitació de la llibertat d'expressió, no la seva aplicació. És igual si es diuen mentides, si es fa propaganda, si es manipula, fins i tot si algú insta a l'odi o expressa idees contràries a la pròpia llibertat d'expressió... La llibertat d'expressió s'ha de defensar pq és un dret indispensable i fràgil que sembla que no ens costa gens de cedir en pro de la correcció política, de la gent que s'ofèn per idees que no són les seves. El límit a la llibertat d'expressió no és ni la pròpia defensa de la llibertat d'expressió, és a dir, s'ha d'acceptar que es puguin expressar idees que vulguin acabar amb ella, amb aquest sistema... si, també aquestes.
Sembla que no ens volguem adonar de la importància que té la llibertat d'expressió per a tota democràcia, de fet, no la defensem ni quan venen des de fora i ens diuen que aquestes caricatures de Mahoma són un atac a les creences dels musulmans i acabem demanant perdó. Però que trist que no sapiguem defensar les nostres pròpies creences (entre les que hi hauria d'haver, espero, la llibertat d'expressió).
La llibertat d'expressió crec que parteix de la creença que la gent ha de poder escoltar diferents visions, idees, arguments i llavors triar. La llibertat d'expressió confia en el bon criteri de la gent per a saber discernir el què son patranyes neofaxistes, a qui no cal fer cas, apologia de la violència sectària, de l'odi, etc... o que 11-M va ser ETA. I el criteri de la gent és el què val en democràcia, pq si tothom té criteri per votar també tothom ha de tenir criteri per sentir les idees que vulgui. La societat benpensant ha de poder sentir totes aquestes idees escandaloses i "ofenents" i en comptes de prohibir-les articular un potent discurs raonat que les desmonti o, en el cas de ser tant insignificants, simplement ignorar-les. Però sembla que el nostre ultraprotector pater familias Estat en comptes de voler que la gent tingui el seu criteri intenta callar la boca i coarta la llibertat d'expressió pq no ho sentim ni ens contaminem... o fins i tot, només pq "queda lleig dir aquestes coses".
En quan a l'ofensa només cal veure fins a on l'han portat especialment en societats gens democràtiques i en els casos de blasfèmia, una gran excusa per a què al final no es puguin expressar idees contràries (especialment en temes religiosos)
Així doncs, lluita per fer-te sentir, no per fer callar als altres.
PS- la meva opinió sobre aquest tema ha estat mercada enormement per Noam Chomsky i segurament ell ho ha expressat molt millor en les seves celebres cartes que tant d'enrenou van portar en el seu moment.
http://www.chomsky.info/articles/19801011.htm
http://www.chomsky.info/letters/198509--.htm
De la Wiki
In "On Liberty" (1859) John Stuart Mill argued that "...there ought to exist the fullest liberty of professing and discussing, as a matter of ethical conviction, any doctrine, however immoral it may be considered."[40] Mill argues that the fullest liberty of expression is required to push arguments to their logical limits, rather than the limits of social embarrassment. However, Mill also introduced what is known as the harm principle, in placing the following limitation on free expression: "the only purpose for which power can be rightfully exercised over any member of a civilized community, against his will, is to prevent harm to others."[40]
In 1985 Joel Feinberg introduced what is known as the "offence principle", arguing that Mill's harm principle does not provide sufficient protection against the wrongful behaviours of others. Feinberg wrote "It is always a good reason in support of a proposed criminal prohibition that it would probably be an effective way of preventing serious offense (as opposed to injury or harm) to persons other than the actor, and that it is probably a necessary means to that end."[42] Hence Feinberg argues that the harm principle sets the bar too high and that some forms of expression can be legitimately prohibited by law because they are very offensive. But, as offending someone is less serious than harming someone, the penalties imposed should be higher for causing harm.[42] In contrast Mill does not support legal penalties unless they are based on the harm principle.[40] Because the degree to which people may take offense varies, or may be the result of unjustified prejudice, Feinberg suggests that a number of factors need to be taken into account when applying the offense principle, including: the extent, duration and social value of the speech, the ease with which it can be avoided, the motives of the speaker, the number of people offended, the intensity of the offense, and the general interest of the community at large.[40]
Entrades
