Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cita. Mostrar tots els missatges

Llibertat d'expressió pels feixistes i per tothom!!!

If we don't believe in freedom of expression for people we despise, we don't believe in it at all.
 Noam Chomsky


Sento aquests dies a les tertúlies del nostra petit país (si dius petit tothom té clar que és Catalunya, si no dius res no queda tant clar...) un gran debat sobre què cal fer amb la llibertat d'expressió. Sembla que tothom té clar que els neonazis, feixistes i demés escòria no haurien de tenir dret a la llibertat d'expressió, a expressar obertament les seves opinions, idees, ideologia o trets distintius, que no haurien de tenir dret a fer concerts, a manifestar-se, etc... i jo en canvi penso tot el contrari.

No dec pas ser l'únic que pensa que la llibertat d'expressió hauria de ser total, tant pels que fan apologia del terrorisme, com pels que neguen l'evidència de l'holocaust. L'únic límit que hi veig és l'atac a l'honor d'una persona individual tot utilitzant mentides, que no s'hauria de prohibir però sí que s'hauria de poder perseguir judicialment per part (i només d'aquesta manera) de la persona afectada. És a dir, vull deixar molt clar que penso que negar l'holocaust no és un atac en l'honor de cap persona, sinó que és una mentida i prou. Dir que fulanito de tal és un putero i insultar-lo i dir mentides d'ell sí que és un atac a l'honor personal. Accepto aquest límit per dues raons: a) pq és molt clar b) pq és personal, amb nom i cognoms, i no sobre idees.

El problema de la llibertat d'expressió és que quan es comença a retallar sempre ens tornem arbitraris i acabem amb el principi mateix que volem defensar. La llei de partits és un clar límit a la llibertat d'expressió (i altres llibertats i drets) que només s'ha aplicat a l'esquerra abertzale però no a la dreta neofaxista.  No fer apologia del terrorisme (força interpretable) ha portat a un cantant de rap català a l'Audiència Nacional però en canvi els neonazis poden fer concerts a Sabadell o Barcelona (almenys de moment). No es pot instar a l'odi racial o religiós, i això porta a l'alcalde de Badalona en una posició complicada, però aquest mateix alcalde després cancela la butifarrada del 12O i els actes de l'11 de setembre... El rei i la monarquia, les vinyetes ginecològiques, les vinyetes de Mahoma, etc... I així podríem anar continuant i posant exemples i més exemples, per a diferents opinions de l'aspectre polític.

Potser sí que alguns sectors socials han patit més que altres aquestes retallades a Espanya, i de forma més arbitrària, mentres que altres veien més tolerància institucional cap als seus actes (neonazis), però això no canvia les coses. El problema és la limitació de la llibertat d'expressió, no la seva aplicació. És igual si es diuen mentides, si es fa propaganda, si es manipula, fins i tot si algú insta a l'odi o expressa idees contràries a la pròpia llibertat d'expressió... La llibertat d'expressió s'ha de defensar pq és un dret indispensable i fràgil que sembla que no ens costa gens de cedir en pro de la correcció política, de la gent que s'ofèn per idees que no són les seves. El límit a la llibertat d'expressió no és ni la pròpia defensa de la llibertat d'expressió, és a dir, s'ha d'acceptar que es puguin expressar idees que vulguin acabar amb ella, amb aquest sistema... si, també aquestes.

Sembla que no ens volguem adonar de la importància que té la llibertat d'expressió per a tota democràcia, de fet, no la defensem ni quan venen des de fora i ens diuen que aquestes caricatures de Mahoma són un atac a les creences dels musulmans i acabem demanant perdó. Però que trist que no sapiguem defensar les nostres pròpies creences (entre les que hi hauria d'haver, espero, la llibertat d'expressió).

La llibertat d'expressió crec que parteix de la creença que la gent ha de poder escoltar diferents visions, idees, arguments i llavors triar. La llibertat d'expressió confia en el bon criteri de la gent per a saber discernir el què son patranyes neofaxistes, a qui no cal fer cas, apologia de la violència sectària, de l'odi, etc... o que 11-M va ser ETA. I el criteri de la gent és el què val en democràcia, pq si tothom té criteri per votar també tothom ha de tenir criteri per sentir les idees que vulgui. La societat benpensant ha de poder sentir totes aquestes idees escandaloses i "ofenents" i en comptes de prohibir-les articular un potent discurs raonat que les desmonti o, en el cas de ser tant insignificants, simplement ignorar-les. Però sembla que el nostre ultraprotector pater familias Estat en comptes de voler que la gent tingui el seu criteri intenta callar la boca i coarta la llibertat d'expressió pq no ho sentim ni ens contaminem... o fins i tot, només pq "queda lleig dir aquestes coses".

En quan a l'ofensa només cal veure fins a on l'han portat especialment en societats gens democràtiques i en els casos de blasfèmia, una gran excusa per a què al final no es puguin expressar idees contràries (especialment en temes religiosos)

Així doncs, lluita per fer-te sentir, no per fer callar als altres.

PS- la meva opinió sobre aquest tema ha estat mercada enormement per Noam Chomsky i segurament ell ho ha expressat molt millor en les seves celebres cartes que tant d'enrenou van portar en el seu moment.

http://www.chomsky.info/articles/19801011.htm
http://www.chomsky.info/letters/198509--.htm

De la Wiki
In "On Liberty" (1859) John Stuart Mill argued that "...there ought to exist the fullest liberty of professing and discussing, as a matter of ethical conviction, any doctrine, however immoral it may be considered."[40] Mill argues that the fullest liberty of expression is required to push arguments to their logical limits, rather than the limits of social embarrassment. However, Mill also introduced what is known as the harm principle, in placing the following limitation on free expression: "the only purpose for which power can be rightfully exercised over any member of a civilized community, against his will, is to prevent harm to others."[40]
In 1985 Joel Feinberg introduced what is known as the "offence principle", arguing that Mill's harm principle does not provide sufficient protection against the wrongful behaviours of others. Feinberg wrote "It is always a good reason in support of a proposed criminal prohibition that it would probably be an effective way of preventing serious offense (as opposed to injury or harm) to persons other than the actor, and that it is probably a necessary means to that end."[42] Hence Feinberg argues that the harm principle sets the bar too high and that some forms of expression can be legitimately prohibited by law because they are very offensive. But, as offending someone is less serious than harming someone, the penalties imposed should be higher for causing harm.[42] In contrast Mill does not support legal penalties unless they are based on the harm principle.[40] Because the degree to which people may take offense varies, or may be the result of unjustified prejudice, Feinberg suggests that a number of factors need to be taken into account when applying the offense principle, including: the extent, duration and social value of the speech, the ease with which it can be avoided, the motives of the speaker, the number of people offended, the intensity of the offense, and the general interest of the community at large.[40]

Richard Dawkins, un gran ateu.

Richard Dawkins, britànic nascut a Kenya és un popular biòleg, defensor a ultrança de les tesis d'evolució darwiniana i que ha escrit llibres molt interessants com El Gen Egoista i The God Delusion. Tot i això en aquí ens interessa destacar la seva faceta més recent com a gran defensor del mètode científic i l'ateisme d'una manera molt optimista (ens fa valorar millor la ciència i raó que tenim) i crítica amb la religiositat.


 
El seu últim llibre,The God Delusion, val molt la pena, almenys la primera part on justifica el seu ateisme i explica com ha estat perseguit i discriminat (i continua estant-ho) als Estats Units. Un exemple, Dawkins considera als ateus més discriminats que els homosexuals, els negres o els pobres ja que mai hi ha hagut cap congressista o senador que hagi reconegut obertament el seu ateisme (pq automàticament perdria les eleccions), tot i que les enquestes calculen que hi ha un 12% d'ateus.

Però a més a més de ser un gran polemista, activista i provocador (el passat abril va demanar que s'arrestés al Papa Benedict XVI, de visita a GB, per encobrir casos de pederàstia) ha creat la seva pròpia Fundació Richard Dawkins i és també un hàbil comunicador i ha realitzat una sèrie de bons documentals sobre religió, ciència i ateisme que valen molt la pena.

Alguns dels seus documentals com I tu què saps? han tingut molta repercussió internacional o la segona part del seu últim llibre (The God Delusion) però hem semblen més interessants moltes de les xerrades i debas, bé, no us faré tota la feina, aneu al google videos, al youtube o al TedTalks i busqueu vosaltres mateixos entre la multitud. Només una perla molt curteta.



Finalment no puc resistir posar un extracte de la carta que va escriure a a la seva filla de 10 anys Juliet (versió completa a teimagino.com)


¿Alguna vez te has preguntado, como sabemos las cosas que sabemos? ¿Cómo sabemos, por ejemplo, que las estrellas que parecen pequeños alfilerazos en el cielo, son en realidad gigantescas bolas de fuego como el Sol, pero que están muy lejanas?


La respuesta a esas preguntas es “por la evidencia”. A veces, “evidencia” significa literalmente ver (u oír, palpar, oler) que una cosa es cierta. Lo que aprendemos viéndolo directamente (u oyéndolo, palpándolo, etc.) se llama “observación”. La evidencia es una buena razón para creer algo, porque quiero advertirte en contra de tres malas razones para creer cualquier cosa: se llaman “tradición”, “autoridad” y “revelación”.


La gente cree ciertas cosas sólo porque mucha gente ha creído lo mismo durante siglos. Eso es la tradición.El problema con la tradición es que, por muy antigua que sea una historia, es igual de cierta o de falsa que cuando se inventó la idea original. Si te inventas una historia que no es verdad, no se hará más verdadera porque se trasmita durante siglos, por muchos siglos que sean.


La autoridad, como razón para creer algo, significa que hay que creer en ello porque alguien importante te dice que lo creas. Cuando las personas religiosas tienen la sensación interior de que una cosa es cierta, aunque no exista ninguna evidencia de que sea así, llaman a esa sensación “revelación”.


Los científicos utilizan constantemente sus sensaciones interiores para sacar ideas; pero estas ideas no valen nada si no se apoyan con evidencias.


Es probable que los niños tiendan a creer todo lo que los adultos les dicen, sea cierto o falso. Muchas cosas que los adultos les dicen son ciertas y se basan en evidencias, o, por lo menos en el sentido común. Pero si les dicen algo que sea falso, estúpido o incluso maligno, ¿cómo pueden evitar que el niño se lo crea también? ¿Y que harán esos niños cuando lleguen a adultos? Pues seguro que contárselo a los niños de la siguiente generación.


Y así, en cuanto la gente ha empezado a creerse una cosa -aunque sea completamente falsa y nunca existan razones para creérsela-, se puede seguir creyendo para siempre. Sin embargo, millones de personas creen en la religión, posiblemente porque se les dijo que la creyeran cuando todavía eran suficientemente pequeñas como para creerse cualquier cosa.


La próxima vez que alguien te diga algo que parezca importante piensa para tus adentros: “¿Es ésta una de esas cosas que la gente suele creer basándose en evidencias? ¿O es una de esas cosas que la gente cree por la tradición, autoridad o revelación?” Y la próxima vez que alguien te diga que una cosa es verdad, prueba a preguntarle “¿Qué pruebas existen de ello?” Y si no pueden darte una respuesta, espero que te lo pienses muy bien antes de creer una sola palabra de lo que te digan.


Fins aquí Richard Dawkins... almenys de moment... només li recordaria que l'ateisme no havia estat mai tant estès com ara. La qual cosa hauria de donar bones perspectives.

El temps subjectiu

  1. David Eagleman and Mysteries of the Brain : The New Yorker

    “Eagleman has collected hundreds of stories like his, and they almost all share the same quality: in life-threatening situations, time seems to slow down. He remembers the feeling clearly, he says. His body stumbles forward as the tar paper tears free at his feet. His hands stretch toward the ledge, but it’s out of reach. The brick floor floats upward—some shiny nails are scattered across it—as his body rotates weightlessly above the ground. It’s a moment of absolute calm and eerie mental acuity. But the thing he remembers best is the thought that struck him in midair: this must be how Alice felt when she was tumbling down the rabbit hole.”

    -How the mind experiences time in different contexts and the work of David Eagleman

Xina compra terra

Després de que Xina i Aràbia Saudita hagin comprat grans extensions de terra a diferents països africans per a conreus agrícoles. Arriba l'últim rumor que ja fa temps que circula...

Rakhat Aliyev, the former son-in-law of President Nursultan Nazarbayev:

“Nazarbayev had reached a secret deal with the Chinese authorities on February 21 during a trip to China, under which Kazakhstan will lease 1 millionhectares of land to China for a period of 99 years."

Asia Times - http://www.atimes.com/atimes/Central_Asia/MC16Ag01.html

Això té implicacions político-nacionals importants. Recordem que Alaska, California, etc... van ser comprades, no conquerides. Us imagineu que un estat va comprant, poc a poc, tot el territori d'un altre? Podríem comprar Andorra els catalans?

Els ateus, més ètics que els creients!

A growing body of social science research reveals that atheists, and non-religious people in general, are far from the unsavory beings many assume them to be. On basic questions of morality and human decency — issues such as governmental use of torture, the death penalty, punitive hitting of children, racism, sexism, homophobia, anti-Semitism, environmental degradation or human rights — the irreligious tend to be more ethical than their religious peers, particularly compared with those who describe themselves as very religious

article by By Gregory Pauland Phil Zuckerman