Sembla que la cosa va començar a poc a poc, sense que ningú ho organitzés, que la gent es treia la targeta de membre d'IKEA (gratuïta) que permet disfrutar de cafè gratuït i aire condicionat a la cantina de la gran superfície i que la cosa va anar creixent fins al punt que ocupaven tot el local, portaven ganyips i altres menjars i s'hi passaven hores parlant i fent amistats (y lo que surja). Per la qual cosa, els gestors d'IKEA van haver d'habilitar un espai separat de la cantina (ja que no deixaven espai pels clients) i posar cartells d'avís. Però sembla que lluny de canviar de local i fer cas dels avisos el fenomen comença a extendres a altres branques d'IKEA de Shanghai. Per acabar de donar el toc xinès, els guardes d'IKEA es queixen que els participants deixen nombroses escombraries i escupen al terra.
El tema hauria de ser molt suculent per a geògrafs, sociòlegs i altres científics socials. Com la nova classe mitjana xinesa de mitjana edat busca parella, com un espai destinat a una funció es converteix en una altra cosa, com la cultura "sueca" interactua amb la xinesa... Serà que falten espais a on les noves classes mitjanes de certa edat puguin fer coneixences?
A Xina he pogut observar fenòmens similars com que els Pizza Hut siguin restaurants de luxe (amb estora vermella i cambrers trajats) on les parelles fan sopars romàntics, o que el Decathlon sigui considerat una botiga d'alta qualitat. O on els Carrefours es converteixen en "ambaixades franceses" on anar a protestar.
Entrades
