Aquest és un tema que sempre m'ha sobtat. Com és que hi ha tanta gent que és molt progressista socialment (nous drets, ecològics, noves idees, participació social i en associacions, activistes, feministes, antiglobalització, pacifistes, pro medicina alternativa i palestina, matrimonis homosexuals, d'esquerres, 0.7, etc.) però al mateix temps tenen una por/odi tant gran a les noves tecnologies?
Bons exemples són la Tele, el Microones, les xarxes socials i Internet en general, els telèfons mòbils i ara els smartphones, que utilitzen amb recança (fins que s'hi acostumen) i que no dubten en demonitzar. Són gent que amb cada nova innovació tecnològica posen el crit al cel dient que s'acaba el món, que s'acaba la societat, que els tractes humans es perverteixen, etc.
Una possible explicació és que potser la terminologia de "progressistes" socials no és del tot certa. I és que actualment molts d'aquests valors i discursos "progresssistes" tenen ben poc de novedosos i són més aviat nostàlgics (retrògrads fins i tot en alguns casos) que van néixer en un context molt diferent de l'actual. Alguns exemples podrien ser la defensa de l'Estat del benestar (un Estat que cuida als ciutadans com a nens), del discursos anti-nuclears dels anys 70, del progres dels 90s, de Greenpeace, de l'ajuda al desenvolupament, de les lluites feministes de principis de segle, del comunisme, dels hippies i Woodstocks, etc...
Tot això no té res de nou, són idees que en el seu moment van jugar un paper progressista i moltes d'elles van tenir un impacte important i notori en la societat, és més, algunes d'elles van arribar a ser (i continuen sent) mainstream, ni alternatives ni progressites. Ser pro-Palestina, tenir certa consciència ecològica, defensar certes condicions laborals, etc... és avui la norma en aquesta societat.
Una altra opció és que de fet, tot i que remugint tant contra aquestes noves tecnologies i potser es puguin considerar early adopters (especialment tenint en compte la seva classe social i nivell educatiu). És a dir, a mig plaç i tenint en compte tota la societat, en el fons també acaben essent dels primers en tenir mòbil, gps i el què faci falta.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència. Mostrar tots els missatges
- dijous, 23 de febrer del 2012
- In ciència, economia, informàtica
- 0 Comments
Progressistes socials i retrògrads tecnològics: nostàlgics (1era part)
- dimarts, 21 de febrer del 2012
- In ciència, genial, llibres, recomanacions
- 0 Comments
IAIN M. BANKS: CIENCIA FICCIÓN MUY REAL
Soy un gran admirador del escritor Iain Banks que descubrí ya hace unos años por la magnificamente terrible nobela "The Wasp Factory" (La Fábrica de Avispas) y después por la extraña "The Bridge" o la negra "Complicity".
Y lo que más me sorprende es lo muy olvidado que está este escritor (ecologista e independentista escocés) multipremiado en las traducciones al castellano y en las librerías . Sin duda el potencial de sus novelas es enorme!!!
Pero por si no fuera suficiente, además el mismo escritor per bajo el nombre de Iain M. Banks ha publicado también magníficas novelas de ciencia ficción de las que destaca la saga de The Culture que no se debería perder ningún amante del género y que me gustaría que Hollywood pasara a la gran pantalla.
Y lo que más me sorprende es lo muy olvidado que está este escritor (ecologista e independentista escocés) multipremiado en las traducciones al castellano y en las librerías . Sin duda el potencial de sus novelas es enorme!!!
Pero por si no fuera suficiente, además el mismo escritor per bajo el nombre de Iain M. Banks ha publicado también magníficas novelas de ciencia ficción de las que destaca la saga de The Culture que no se debería perder ningún amante del género y que me gustaría que Hollywood pasara a la gran pantalla.
- Consider Phlebas (1987)
- The Player of Games (1988)
- Use of Weapons (1990)
- Excession (1996)
- Inversions (1998)
- Look to Windward (2000)
- Matter (2008)
- Surface Detail (2010)
Religions que em molen
Sóc un ateu convençut i sense complexes, però hi ha algunes religions que em molen molt, especialment perquè tenen motivacions polítiques interessants.
PASTAFARIANISM
Sens dubte, la religió del Monstre de l'Espageti Volador, una religió Pirata, és una gran crítica als dogmes i tonteries diverses que encara es fan en nom de la religió.
KOPIMI
Recentment acceptada com a religió oficial a Suècia el Kopimi estableix que la informació és sagrada i que copiar-la és com una pregària, convertint així el fet de copiar, no en una cosa dolenta i delictiva sinó bona i sagrada.
PASTAFARIANISM
Sens dubte, la religió del Monstre de l'Espageti Volador, una religió Pirata, és una gran crítica als dogmes i tonteries diverses que encara es fan en nom de la religió.
KOPIMI
Recentment acceptada com a religió oficial a Suècia el Kopimi estableix que la informació és sagrada i que copiar-la és com una pregària, convertint així el fet de copiar, no en una cosa dolenta i delictiva sinó bona i sagrada.
Casella de suport a la ciència a la declaració de renda!
Han actuado
0 personas
0 personas
Nos faltan
0 firmas
0 firmas
Actúa ahora
Llegando a la singularidad de la informacion
Magnfico artculo de Mar Abad en Yorokobu, algunos excerpts:
En un mundo donde la información está más al alcance de todas las personas que nunca se produce una paradoja. Los mayores sabios tendrán siempre unas lagunas de información vertiginosas. Alfred Korzybski, autor de la Semántica General, descubrió que la cantidad de información se duplica cada cierto tiempo. Pero ese margen es cada vez menor. Su teoría comienza con la fecha de nacimiento de Jesucristo. La primera vez que se duplicó fue en el renacimiento. La segunda fue en 1750. La tercera, en 1900. La cuarta, en 1950. La quinta, en 1960. La sexta, en 1967, y así sucesivamente, hasta llegar al año 2000. Desde entonces la información se duplica dos veces cada año. Pero la teoría de la singularidad sigue reduciendo ese espacio de tiempo hasta que llegue un momento en el que en cada segundo se duplique todo el conocimiento mundial. (...)
Muchos ciudadanos creen en esta filosofía de compartir conocimiento para resolver retos sociales. En este propósito la colaboración mundial ha dejado constancia de que la relación y la unión de muchos anónimos puede construir algo inimaginable. Es lo que Javi Creus, fundador de Ideas for Change, llama la innovación optimista. Esto se produce cuando “los ciudadanos más capaces se organizan para resolver juntos los asuntos que realmente les interesan. Lo hacen peer-to-peer. De igual a igual. Y les da igual el sexo, la raza o la religión del resto de las personas con las que comparten esta iniciativa”.(...)
La cultura de la colaboración ha puesto en tela de juicio los sistemas cerrados, como el copyright, y ha hecho patente que compartir genera riqueza, progreso y más igualdad. (...)
La cultura de la colaboración ha puesto en tela de juicio los sistemas cerrados, como el copyright, y ha hecho patente que compartir genera riqueza, progreso y más igualdad. “Los ciudadanos saben que la diversidad es riqueza”, asegura Creus. “Están dispuestos a hacer un esfuerzo por mantener sus diferencias. Saben que lo distinto es más una cuestión cultural que personal”. Un ejemplo de esto son las licencias de autor Creative Commons. “El autor entiende que su obra no debe permanecer inalterada para siempre y permite que se reutilice, se interprete… Es un escalón más en el conocimiento y la innovación. Otros tienen que tirar de esas obras para seguir ampliando el conocimiento”. La conexión resuelve esos vacíos que dejan los gobiernos y las empresas. Como dice Creus, “la creatividad de la suma de gente joven educada y conectada está resolviendo cosas que las grandes compañías no están solucionando”.
La tecnología ha clausurado una época e inaugura otra. La información, la comunicación y la creatividad serán, como siempre, piezas clave de una evolución que está llevando lo digital hasta lo más hondo de nuestra propia esencia humana. Estamos ante el nacimiento de la singularidad (una época en la que la tecnología superará la inteligencia humana, las redes de ordenadores provocarán el ‘despertar’ entidades de inteligencia suprahumana, y las ciencias bológicas podrán mejorar el intelecto humano [Technological Singularity, de Vernor Vinge]) y el transhumanismo (concepto filosófico que defiende el uso de la tecnología para mejorar y alargar la vida de los humanos o, dicho de otro modo, inventar un humano mejorado).
El mismo Dalai Lama confesó que estaría dispuesto a reencarnarse en un ordenador en cuanto fuera lo suficientemente potente. Lo dijo en una entrevista que recoge el Canal Historia. Estas fueron sus palabras. “El desarrollo de la tecnología creará un nuevo tipo de ser humano. Yo le doy la bienvenida a esas máquinas. No hay ningún problema. Si eso llega, puede que incluso me reencarne en una de ellas”.
- diumenge, 20 de novembre del 2011
- In ciència
- 0 Comments
Productos Milagro
Un interessant vídeo de ETB.
- divendres, 18 de novembre del 2011
- In ciència
- 0 Comments
Pseudosciències a la UdG?
Us recomano llegir l'article de Cerebros No Lavados i si esteu dacord us encoratjo a firmar la petició:
Han actuado
0 personas
0 personas
Nos faltan
0 firmas
0 firmas
Actúa ahora
L'homeopatia un altre cop
Ahir el magnífic programa QuèQuiCom de TV3 va abordar la homeopatia... i ho va fer de forma magistral! Felicito a TV3 per dir les coses clares respecte a aquest frau (i no només en aquest programa).
Richard Dawkins, un gran ateu.
Richard Dawkins, britànic nascut a Kenya és un popular biòleg, defensor a ultrança de les tesis d'evolució darwiniana i que ha escrit llibres molt interessants com El Gen Egoista i The God Delusion. Tot i això en aquí ens interessa destacar la seva faceta més recent com a gran defensor del mètode científic i l'ateisme d'una manera molt optimista (ens fa valorar millor la ciència i raó que tenim) i crítica amb la religiositat.
El seu últim llibre,The God Delusion, val molt la pena, almenys la primera part on justifica el seu ateisme i explica com ha estat perseguit i discriminat (i continua estant-ho) als Estats Units. Un exemple, Dawkins considera als ateus més discriminats que els homosexuals, els negres o els pobres ja que mai hi ha hagut cap congressista o senador que hagi reconegut obertament el seu ateisme (pq automàticament perdria les eleccions), tot i que les enquestes calculen que hi ha un 12% d'ateus.
Però a més a més de ser un gran polemista, activista i provocador (el passat abril va demanar que s'arrestés al Papa Benedict XVI, de visita a GB, per encobrir casos de pederàstia) ha creat la seva pròpia Fundació Richard Dawkins i és també un hàbil comunicador i ha realitzat una sèrie de bons documentals sobre religió, ciència i ateisme que valen molt la pena.
Alguns dels seus documentals com I tu què saps? han tingut molta repercussió internacional o la segona part del seu últim llibre (The God Delusion) però hem semblen més interessants moltes de les xerrades i debas, bé, no us faré tota la feina, aneu al google videos, al youtube o al TedTalks i busqueu vosaltres mateixos entre la multitud. Només una perla molt curteta.
Finalment no puc resistir posar un extracte de la carta que va escriure a a la seva filla de 10 anys Juliet (versió completa a teimagino.com)
Fins aquí Richard Dawkins... almenys de moment... només li recordaria que l'ateisme no havia estat mai tant estès com ara. La qual cosa hauria de donar bones perspectives.
El seu últim llibre,The God Delusion, val molt la pena, almenys la primera part on justifica el seu ateisme i explica com ha estat perseguit i discriminat (i continua estant-ho) als Estats Units. Un exemple, Dawkins considera als ateus més discriminats que els homosexuals, els negres o els pobres ja que mai hi ha hagut cap congressista o senador que hagi reconegut obertament el seu ateisme (pq automàticament perdria les eleccions), tot i que les enquestes calculen que hi ha un 12% d'ateus.
Però a més a més de ser un gran polemista, activista i provocador (el passat abril va demanar que s'arrestés al Papa Benedict XVI, de visita a GB, per encobrir casos de pederàstia) ha creat la seva pròpia Fundació Richard Dawkins i és també un hàbil comunicador i ha realitzat una sèrie de bons documentals sobre religió, ciència i ateisme que valen molt la pena.
Alguns dels seus documentals com I tu què saps? han tingut molta repercussió internacional o la segona part del seu últim llibre (The God Delusion) però hem semblen més interessants moltes de les xerrades i debas, bé, no us faré tota la feina, aneu al google videos, al youtube o al TedTalks i busqueu vosaltres mateixos entre la multitud. Només una perla molt curteta.
Finalment no puc resistir posar un extracte de la carta que va escriure a a la seva filla de 10 anys Juliet (versió completa a teimagino.com)
¿Alguna vez te has preguntado, como sabemos las cosas que sabemos? ¿Cómo sabemos, por ejemplo, que las estrellas que parecen pequeños alfilerazos en el cielo, son en realidad gigantescas bolas de fuego como el Sol, pero que están muy lejanas?
La respuesta a esas preguntas es “por la evidencia”. A veces, “evidencia” significa literalmente ver (u oír, palpar, oler) que una cosa es cierta. Lo que aprendemos viéndolo directamente (u oyéndolo, palpándolo, etc.) se llama “observación”. La evidencia es una buena razón para creer algo, porque quiero advertirte en contra de tres malas razones para creer cualquier cosa: se llaman “tradición”, “autoridad” y “revelación”.
La gente cree ciertas cosas sólo porque mucha gente ha creído lo mismo durante siglos. Eso es la tradición.El problema con la tradición es que, por muy antigua que sea una historia, es igual de cierta o de falsa que cuando se inventó la idea original. Si te inventas una historia que no es verdad, no se hará más verdadera porque se trasmita durante siglos, por muchos siglos que sean.
La autoridad, como razón para creer algo, significa que hay que creer en ello porque alguien importante te dice que lo creas. Cuando las personas religiosas tienen la sensación interior de que una cosa es cierta, aunque no exista ninguna evidencia de que sea así, llaman a esa sensación “revelación”.
Los científicos utilizan constantemente sus sensaciones interiores para sacar ideas; pero estas ideas no valen nada si no se apoyan con evidencias.
Es probable que los niños tiendan a creer todo lo que los adultos les dicen, sea cierto o falso. Muchas cosas que los adultos les dicen son ciertas y se basan en evidencias, o, por lo menos en el sentido común. Pero si les dicen algo que sea falso, estúpido o incluso maligno, ¿cómo pueden evitar que el niño se lo crea también? ¿Y que harán esos niños cuando lleguen a adultos? Pues seguro que contárselo a los niños de la siguiente generación.
Y así, en cuanto la gente ha empezado a creerse una cosa -aunque sea completamente falsa y nunca existan razones para creérsela-, se puede seguir creyendo para siempre. Sin embargo, millones de personas creen en la religión, posiblemente porque se les dijo que la creyeran cuando todavía eran suficientemente pequeñas como para creerse cualquier cosa.
La próxima vez que alguien te diga algo que parezca importante piensa para tus adentros: “¿Es ésta una de esas cosas que la gente suele creer basándose en evidencias? ¿O es una de esas cosas que la gente cree por la tradición, autoridad o revelación?” Y la próxima vez que alguien te diga que una cosa es verdad, prueba a preguntarle “¿Qué pruebas existen de ello?” Y si no pueden darte una respuesta, espero que te lo pienses muy bien antes de creer una sola palabra de lo que te digan.
Fins aquí Richard Dawkins... almenys de moment... només li recordaria que l'ateisme no havia estat mai tant estès com ara. La qual cosa hauria de donar bones perspectives.
Homeopatia... i altres coses.
L'homeopatia no me la crec (i dic crec pq actualment és una qüestó de fe), però avui no vull parlar d'això, sinó de com s'ha afrontat el debat homeopàtic des de la ciència i especialment des del 3cat24. La veritat és que els vídeos, escrits i reportatges que s'han fet útlimament al 3cat24 estan molt bé, sobretot si ho comparem amb com normalment s'aborda el tema en altres mitjans. S'han entrevistat primeres espases de la matèria, mostrat els arguments, etc... però potser pq està tant ben fet no m'ha semblat tant adequat el plantejament d'un debat entre iguals.
Aquí podeu trobar un dels reportatges i aquí el vídeo del 3cat24, els dos molt recomenables i complementaris.
M'explico, actualment no hi ha cap evidència científica (adjectiu no necessari pq tota evidència és científica, no?) de que funcioni: si els medicaments homeopàtics no passen la prova científica del placebo, com més acurats són els estudis menys diuen que funciona, si la teoria de la memòria de l'aigua no s'aguanta per enlloc, etc... el debat no és entre iguals. És a dir, la càrrega de la prova està del costat dels que creuen que la homeopatia funciona. Són aquests els que han de demostrar (i això vol dir científicament) que això funciona i no la ciència que hagi de demostrar que no funciona. És més, em conformo que demostrin que funciona (és a dir, que estadísticament hi ha resultats) no cal ni que m'expliquin el perquè. És a dir, la teoria de cordes ningú l'ha pogut demostrar, però almenys funciona i ens serveix d'explicació provisional.
Al meu entendre aquest falç debat entre igual és un parany similar al debat creacionisme/evolució. Els creacionistes no busquen demostrar científicament que la seva teoria es la correcte, sinó que intenten trobar algun punt flac a l'enorme quantitat d'evidències que tenen els evolucionistes, com si demostrant el més petit indici de problema en la teoria rival signifiqui automàticament que la pròpia és correcte. I això és així en política, però, ho sento molt, no és així en el món de la ciència.
Tornant al tema homeopàtic, és clar que la medicina actual té moltes mancances, i que el sistema comercial/empresarial que la regeix és horrible, que hauria de ser més activa (i no tant reactiva), més holística, etc... i és molt legítim buscar altres alternatives. Però per demostrar els dèficits de la medicina actual (i menytenir els seus grans èxits) no fa millor la homeopatia. Que, dit de passada, tampoc té un model comercial/empresarial gaire millor. És més, la ciència i medicina tradicional no és ni de bon tros incompatible amb moltes teràpies dites alternatives ni està tancada a elles, és a més, són les teràpies alternatives les que estan tancades sovint a la medicina. I no totes les terápies alternatives són iguals, moltes d'elles (com la acupuntura) estan ben demostrades i reconegudes científicament.
En aquest punt és on trobem també certes similituds amb molts plantejaments homeopàtics i amb teories conspiratives. Una bona teoria conspirativa es base en demostrar que la versió "oficial" de la veritat té mancances (ex. 11S, 11M, etc..), pq es volen amagar o pq no se saben realment i després ens expliquen una veritat alternativa (va ser ETA). La primera part acostuma a ser ben certa, molt sovint la veritat no surt a la llum o no la coneixem del tot, però la segona part és una trampa, pq aquesta nova veritat té les mateixes mancances que l'anterior o més (i sovint un objectiu polític). Així doncs el discurs homeopàtic primer es dedica a demostrar totes les mancances i dèficits de la medicina (ben certs) i dp ens ven la seva moto (més cara, per cert). Ara, almenys se l'hi ha de reconèixer que científicament està demostrat que no fa mal (excepte quan implica la renuncia a tractar-se amb medicina tradicional), segurament pq no fa res.
Per tot això, quan des del 3cat24 es planteja el debat entre igual crec que s'està caient, un cop més, en aquest parany. Us imagineu el 3cat24 oferint un debat entre iguals creacionisme/evolució?
Aquí podeu trobar un dels reportatges i aquí el vídeo del 3cat24, els dos molt recomenables i complementaris.
M'explico, actualment no hi ha cap evidència científica (adjectiu no necessari pq tota evidència és científica, no?) de que funcioni: si els medicaments homeopàtics no passen la prova científica del placebo, com més acurats són els estudis menys diuen que funciona, si la teoria de la memòria de l'aigua no s'aguanta per enlloc, etc... el debat no és entre iguals. És a dir, la càrrega de la prova està del costat dels que creuen que la homeopatia funciona. Són aquests els que han de demostrar (i això vol dir científicament) que això funciona i no la ciència que hagi de demostrar que no funciona. És més, em conformo que demostrin que funciona (és a dir, que estadísticament hi ha resultats) no cal ni que m'expliquin el perquè. És a dir, la teoria de cordes ningú l'ha pogut demostrar, però almenys funciona i ens serveix d'explicació provisional.
Tornant al tema homeopàtic, és clar que la medicina actual té moltes mancances, i que el sistema comercial/empresarial que la regeix és horrible, que hauria de ser més activa (i no tant reactiva), més holística, etc... i és molt legítim buscar altres alternatives. Però per demostrar els dèficits de la medicina actual (i menytenir els seus grans èxits) no fa millor la homeopatia. Que, dit de passada, tampoc té un model comercial/empresarial gaire millor. És més, la ciència i medicina tradicional no és ni de bon tros incompatible amb moltes teràpies dites alternatives ni està tancada a elles, és a més, són les teràpies alternatives les que estan tancades sovint a la medicina. I no totes les terápies alternatives són iguals, moltes d'elles (com la acupuntura) estan ben demostrades i reconegudes científicament.
En aquest punt és on trobem també certes similituds amb molts plantejaments homeopàtics i amb teories conspiratives. Una bona teoria conspirativa es base en demostrar que la versió "oficial" de la veritat té mancances (ex. 11S, 11M, etc..), pq es volen amagar o pq no se saben realment i després ens expliquen una veritat alternativa (va ser ETA). La primera part acostuma a ser ben certa, molt sovint la veritat no surt a la llum o no la coneixem del tot, però la segona part és una trampa, pq aquesta nova veritat té les mateixes mancances que l'anterior o més (i sovint un objectiu polític). Així doncs el discurs homeopàtic primer es dedica a demostrar totes les mancances i dèficits de la medicina (ben certs) i dp ens ven la seva moto (més cara, per cert). Ara, almenys se l'hi ha de reconèixer que científicament està demostrat que no fa mal (excepte quan implica la renuncia a tractar-se amb medicina tradicional), segurament pq no fa res.
Per tot això, quan des del 3cat24 es planteja el debat entre igual crec que s'està caient, un cop més, en aquest parany. Us imagineu el 3cat24 oferint un debat entre iguals creacionisme/evolució?
El temps subjectiu
-
David Eagleman and Mysteries of the Brain : The New Yorker
“Eagleman has collected hundreds of stories like his, and they almost all share the same quality: in life-threatening situations, time seems to slow down. He remembers the feeling clearly, he says. His body stumbles forward as the tar paper tears free at his feet. His hands stretch toward the ledge, but it’s out of reach. The brick floor floats upward—some shiny nails are scattered across it—as his body rotates weightlessly above the ground. It’s a moment of absolute calm and eerie mental acuity. But the thing he remembers best is the thought that struck him in midair: this must be how Alice felt when she was tumbling down the rabbit hole.”
-How the mind experiences time in different contexts and the work of David Eagleman
Subscriure's a:
Missatges (Atom)