IDEA: un bar homeopàtic

Com que penso que la homeopatía no s'hauría de dispensar en farmàcies potser sería bona idea obrir un bar homeopàtic.

En aquest sentit hi ha dues possibilitats i les dues em semblen interessants:

1- Bar que ofereix dosis homeopàtiques del què demanis. Si demanes una birra et donen un got d'aigua amb la possibilitat (no t'ho asseguren) de que hi hagi una gota de birra o no. 

2- Oferir "medicaments" homeopátics reals però amb una bona parafarnàlia i litúrgia.  Es tractaria de crear una ambientació de bruixería, pòssimes i música misteriosa, perfums rarus, etc... i servir aigua tenyida de colors, o fumejant, o en gel sec, etc... i potser fins i tot, si el client està disposat a pagar extra, afegir la pastilla homeopàtica que ells vulguin (o les que vulguin). Tot legal i impossible de pillar sobredosis, per tant, molt més sa que un bar normal.

Apa, la idea li regalo al Miguel Noguera, hehehe...

ESTATUES FRANQUISTES AL BORN... I QUÈ?

Tanta polèmica a favor i en contra i jo penso:

1- Llibertat d'expressió. Tot el dret del món a parlar i exposar el què es vulgui allà on es vulgui. Em sembla perfectament legítim exposar estatues i fer esposicions del què siguin a on siguin. Una altra cosa és si, en aquest cas, la mala elecció del lloc ha creat una polèmica que s'ha acabat menjant el suposat objectiu de l'exposició. Per tant, ho veig més com un error tàctic i de comunicació que altre cosa.

2- Una exposició per reflexionar diuen... no sigueu tant paternalistes. Si em vols fer reflexionar sobre la impunitat del franquisme, la memòria històrica, etc... suposo que hagués sigut molt millor buscar una manera que el debat que es generés fós entre els que no volen condemnar el franquisme (PP, Cs i PSOE) i els altres, i en canvi el què ha suscitat és un debat i divisió entre els que sí que volen condemnar el franquisme.

3- Hi ha una altra opció, i és que l'objectiu real no fos fer-nos reflexionar sobre res, sinó iniciar un procés de desacralització del Born 1714. Un procés molt legítim, però al final, si vols reinventar un espai, segur que ho pots fer de forma molt més eficient si t'estalvies una polèmica així.

4- Qui divideix els catalans? Què divideix més, 1714 o 1939? El més curiós del cas és que ambdues divisions no coincideixen i és aquí on podem trobar el quid de la qüestió. Sens dubte a l'independentisme li interessa més el relat de 1714 i la clivella nacional de catalans vs espanyols, la clivella identitària. Però a CSQP i els comuns els interessa més destacar la de democràcia vs feixisme per ressaltar que el problema és de falta de reforma i falta de democràcia, de castes i estructures, però no de sentiments.

Mas i el Procés i la Cup

Vaig votar JxSi i sabia que Mas era el seu candidat, tot i que no m'entusiasmava la idea, i perquè ja em pensava que la CUP no sumaria fàcilment. I és lògic i coherent.

El Procés definit com als actors que ens han portat fins aquí, podria ser: ERC, CIU, ANC, RAC1, ARA, Omnium,... però no CUP. A la CUP no se l'ha pogut/volgut sumar en aquest procés. La CUP no ha liderat ni donat suport a la major part d'actes i passos que s'han fet en aquest sentit (tret del fracàs del 9N). A la via catalana, anaben a encerclar la caixa, el sís crítics, etc... 

Després del nou 9N, els errors s'han multiplicat aplaçant eleccions, llistes i contrallistes, etc i fent una llista unitària però sense la CUP i al mateix temps sense fer campanya contra la CUP. Aquesta ha sigut el gran error de JxSi, que es va pensar que guanyaria i només necessitaria l'abstenció de la CUP i no va deixar clar, a molts dels seus potencials votants, que la CUP no era un JxS sense Mas.

És per això que trobem votants cuperos del 27s ara desepcionats, però el cert és que la CUP ho va deixar ben clar durant la campanya i que la majoría de votants estan contents. Ara el dilema de la CUP és emprenyar a uns o altres, no ho té fàcil, però espero que s'en surti el millor possible. M'agrada que existeixi una força política com la CUP i crec que és molt important pel país.

Però el Procés ens ha portat fins aquí. Amb molts errors, cert, però fins aquí i és molt més del què molts haguéssim pensat fa uns anys. Ara bé, no se si és suficient.

NO ENTENC PERQUÈ MAS NO S'APARTA

El què no entenc és per Mas no s'aparta. Entenc que té tot el dret i la legitimitat per a continuar volent la seva investidura i tal, però no entenc que un personatge suposadament tant egòlatra, egocèntric, llest, de drets etc... no vegi que renunciant ara, o almenys acceptant un segon plà, és una gran escapatòria a temps.

Si Mas s'aparta culpant la CUP, podría quedar com el gran màrtir. Estic segur que milers de tietes catalanes estan buscant un nou substitut del malograt Pujol i estaríen encantades de convertir a Mas en el nou gran mite del catalanisme benpensant.

Em costa d'entendre que algú tant llest i egocènctric no vegi com a millor la opció de quedar com a un heroi nacional a qui es feràn places, himnes i homenatges i prefereixi continuant liderant un procés molt incert (especialment després del 27s i que mostra que falta una majoría social indepe) i que més aviat pot acabar malament.

Encara entenc menys com una persona de dretes no veu que guanyarà molts més diners si ara ho deixa amb el prestigi de bon gestor intacta, que trobarà una porta giratòria fenomenal segur.

No, si al final resultarà que encara tindrà valors, compromís, etc... el molt cab... ;)

PERQUÈ VOTARÉ JUNTS PEL SI

Breu resum dels meus arguments per a votar Junts pel Si i no la CUP en aquestes pròximes eleccions.

UNA LLISTA CONSTITUENT EXCEPCIONAL

La llista de Junts pel Si és excepcional, generosa, històrica per la seva pluralitat i rellevància. És una llista ideal per a començar un procés constituent que necessita de moltes sensibilitats, diferent expertise, diferents ideologies, etc. De fet, la llista és ja la gran mostra de que es vol anar a fer un país no de dretes o d’esquerres, sinó un nou país amb les dretes i les esquerres, que és la única manera de fer un país nou en democràcia.

Si, segur que tothom troba que hi ha gent que no li agrada en aquesta llista, però és precisament per això que és una llista tant important. 

PLANIFICACIÓ

La CUP diu, farem una DUI, és la única manera, etc… Una via express, de xoc i radical a la independència incrementarà els costos de transacció i penso que ens farà perdre la tímidia majoria del si. Com més dur sigui el procés cap la independència, la ofensiva de Madrid, com més falta de planificació hi hagi, més difícil serà que ho aconseguim i que al referèndum final (perquè caldrà fer un referèndum final) aconseguim la majoria.

En aquesta sentit espero que Junts Pel Si hagin fet la feina que s’ha de fer. Que es tinguin claríssims tots els passos i escenaris i que hi hagi un conjunt d’assessors a l’altura del moment. Què farem amb la telefonia mòbil, la banca, les centrals nuclears, etc…?

Tinc els meus dubtes sobre si Junts pel Si ha fet prou esforços en aquest sentit, però espero que, com que Junqueras sempre deia que això era molt important tenir-ho en compte, ho hagi fet. Però el què sí que tinc clar, i ja em rectificareu si m’equivoco, és que la CUP no ha fet cap pla, estudi de viabilitat, etc. sobre el procés. No dic que la CUP no tingui gent competent, dic que no s’ha fet la feina que cal fer per a portar un procés com aquest endavant. 

RESPONSABILITAT

Algú dubte que la CUP donarà suport a la independència quan arribi el moment? Ui sí, nois, amb el què ha costat arribar fins aquí jo no vull votar el partit que segurament donarà suport a la independència. Jo vull votar al partit que la liderarà, que la ferà possible.

Quan l’endemà, el 28s, comencin les ofensives de l’Estat a nivell jurídic, econòmic, etc… i puguin un nivell més del què hem vist fins ara no serà la CUP a qui la gent mirarà per trobar solucions, la gent mirarà a Mas, Junqueras i Junts pel Si.

No hi ha Dossiers CUP, ni n’hi haurà. No seran dirigents de la CUP qui aniran a presó pel 9N. Ningú a Madrid parlar de fer el què sigui per a “petarse al Fernandez o al Baños”.

VALENTIA I GENEROSITAT

Hi ha moltes raons per votar la CUP, moltíssimes, sobretot demà d’haver aconseguit la independència. Però crec que un nou país no es construeix des del purisme ideològic. No dubto que la CUP donarà suport al procés, només faltaria, i també entenc que molta gent ideològicament d’esquerres, com jo, ens pot ser molt més tranquilitzador votar CUP.

Votar CUP és una aposta conservadora en aquest context, que et deixarà ideològicament tranquil: mai ningú et podrà acusar de corrupció, ni de 3%, ni de haver fet el joc a les dretes, etc… Però votar Junts pel Si és votar una llista dissenyada i pensada com el primer gran pas cap a un procés constituent.

Votant CUP donaràs suport a la independència, votant Junts Pel Si faràs la independència. 

Sobre el "New Power" i noves formes de governar

Com a politòleg posat en el món de la tecnología em sembla fascinant el concepte de "New Power" que últimament s'està posant ja bastant de moda.

Com destaquen en un excellent article a la Harvard Business Review;

Old power works like a currency. It is held by few. Once gained, it is jealously guarded, and the powerful have a substantial store of it to spend. It is closed, inaccessible, and leader-driven. It downloads, and it captures.
New power operates differently, like a current. It is made by many. It is open, participatory, and peer-driven. It uploads, and it distributes. Like water or electricity, it’s most forceful when it surges. The goal with new power is not to hoard it but to channel it.

I sobre nou poder aquesta conferència a TED val molt la pena:

Jeremy Heimans:

What new power looks like

També molt interessant aquesta conferència sobre nou govern a TED:

Pia Mancini: How to upgrade democracy for the Internet era

 I Clay Shirky:
How the Internet will (one day) transform government

Carl SAGAN sobre govern i ciència

Quan parlem de Carl Sagan no sóc objectiu, sóc com una fan d'aquelles dels Beatles o de l'Elvis dels 70s.... una petit perla sobre política i ciència.

 

La última entrevista de Carl Sagan 1996. (antes de morir el 20 de Diciembre de 1996)

WC d'home i de dones

De vegades el què sembla tant evident no ho és tant. Sembla evident que hi ha d'haver labavos públics de dones i d'homes, però quan li preguntes a algú per a què això ha de ser així, els arguments són ben diferents; la qual cosa mostra que potser no està tant clar ni és tant evident:

1- PRIVACITAT - la sexualitat, els tabus, etc... encara fan necessari que els homes i les dones quan es tracta d'un afer tant privat com anar al WC ho fagin en privat. Ben curiós aquest argument, sobretot si tenim en compte el fet de que les dones sovint hi van juntes, però crec que actualment aquesta raó té poc pes. És a dir, abans els WC públics eren realment públics, és a dir, no hi havia separació entre WCs, però actualment, que cada WC té el seu pròpi cubicle aquesta privacitat va lligada només a l'espai de rentamans que, francament, em sembla una part ben poc important.

Si descomptem els urinairs masculins, cada vegada més escassos, que sería la única justificació en aquest sentit. 

Aquest argument a més a més discrimina als col·lectius homosexuals ja que deu representar que les persones homosexuals no necessiten aquesta privacitat que se suposo necessària entre sexes.

2- TRADICIÓ - lligant amb l'argument anterior m'han dit que es fa per tradició, pq sempre s'ha fet així. Això no em sembla un argument, més aviat em sembla una explicació molt vàlida de pq actualment encara tant sovint (que no sempre) es fa aquesta distinció.

3 - HIGIENE - un altra argument recurrent especialment entre les dones és que els homes són més bruts alhora d'anar al WC. No tinc dades, però estic ben segur d'aquesta realitat. En aquest cas, estaríem parlant d'un cas de discriminació on s'etiqueta a tots els homes de guarros i a totes les dones de netes, que si bé es refrendada per l'experiència i l'estadística, dubto que sigui un argument gaire vàlid per a justificar la discriminació.

4 - RAPIDESA - també es pot justificar al contrari, que el què passa és que com les dones són estadísticament més lentes alhora d'anar al WC doncs els homes s'han creat els seus WC personals i han condemanat i discriminat a les dones a fer cues.

Actualment, i vistos els arguments potser tindria més sentit discriminar entre persones altes i baixes, alhora de dissenyar WC, sobretot els urinaris masculins o fer dos labavos separats, un per a afers ràpids (pixar) i un altre per a afers més lents (cagar) i així que els que només han de pixar no hagi de fer tanta cua...