APUNTS D'ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA

Aquestes dies tenim debat com mai, aquí algunes reflexions estratègiques que crec que poden ser interessants tenir en compte.

 1- ESGOTAMENT DEL DISCURS DE L'ESPOLI ECONÒMIC PER A SUMAR MÉS INDEPENDENTISTES: L'argument,i la raó, de l'espoli espanyol de Catalunya ha fet molt per a sumar gent a les files de l'independentisme, però crec que ja està molt esgotat i que la gent que no és indepe li és igual aquest argument. Ara cal convèncer els reticents amb la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, que no és el mateix.

2- CONVÈNCER ALS FEDERALISTES QUE SI ES PERD EL REFERÈNDUM NO ESTAREM IGUAL, SINÓ QUE ESTAREM PITJOR QUE ARA. Algú pot pensar que si realment fem un referèndum ilegal i el perdem Espanya ens tractarà millor que ara? No, tornarem molt i molt enderrera interna i externament. Per tant, indecisos, un referèndum canvia les coses i fa inviable deixar-les com estàn ara, serà un tot o res. (Albert Rivera té raó en això)

3- DEMANEM FER UN REFERÈNDUM LEGAL A NIVELL DE TOT L'ESTAT ESPANYOL Segurament no voldràn ni fer això, però farà que molts espanyols no puguin continuar amb l'argument. Si per una cosa rara ho accepten voldràn canviar la pregunta, però amb això s'ha de ser inflexible. En tot cas el què m'interessa és que llavors de l'únic que hauríem de fer cas és de què han decidit els catalans i ja està.

4- ESPANYA SERÀ LA PRINCIPAL ENEMIGA D'UNA CATALUNYA INDEPENDENT Molts dels unionistes argumenten que Espanya vetarà a Catalunya a la UE, que li farà boicot comercial, que si empresonarà a Mas, etc... Els espanyolistes de Catalunya cal que s'adonguin que Espanya està dient que serà el seu principal enemic si es fan independents. Això és un bon argument per a quedarnos o per marxar? Catalunya no posarà una frontera amb Espanya, serà Espanya en tot cas que posarà una frontera amb Catalunya i que la voldrà fòra de la UE.

5- CIUTADANS DEL MÓN Tots tenim algun amic que ell diu que està per sobre dels nacionalismese i que ell vol ser un ciutadà del món i europeu i tal... Bé, cal recordar que viure en una Catalunya independent no està ni més ni menys en contradicció d'aquests ideals que viure a Espanya. I potser fins i tot, en molts casos, no serà que aquest falç no nacionalisme és un nacionalisme espanyol que "ja m'està bé"?

6- SENTIMENTS INTERESTATALS Hi ha una bona part de la població que té forts vincles emocionals i familiars amb Espanya, però estem a la globalització i també hi ha molts catalans que tenen vincles sentimentals amb equatorians, marroquins, francesos o pakistanesos. I no passa res, és globalització! Alguns familiars no ho podràn entendre, com no ho entenen ara ja, però auguro que la independència millorarà les relacions entre Cat i Esp.

 7- EUROPA El què s'ha de pensar és si Europa es pot permetre que Catalunya no en formi part i sigui una nova Noruega o Suïssa, i la resposta és no! Es moriràn per incabir a Catalunya tant per interès econòmic, com polític, com per raons de prestigi internacional. Sinó ja haurien fet fòra a Grecia no? Però a més a més, com s'exportaràn els tomàquets de Múrcia a la resta d'Europa? Corredor central que França no veu clar? Tardaràn anys a construir-lo!

8-BOICOT Catalunya ven a Espanya poc més del 40%, però dins d'aquest 40% també es compte el què es ven a Catalunya. A més a més, per exemple amb el cava, ja s'ha vist com malament els hi ha anat. Què faràn comprar Champagne molt car? Sidra? El fracassat cava extremeny? I ara el cava exporta a fòra més que mai. Ah, i els catalans també comprem a Espanya eh? Si hi hagués boicot l'impacte no crec que fós més del 20-30% i per un curt període de temps i seria un gran impuls de l'economia cap a mercats molt més emergents.

9- OTAN? ONU? EXÈRCIT? És curiós com ningú es fa aquestes preguntes. Recordo que al referèndum OTAN Catalunya va dir no, ara què hauríem de fer? Podem no tenir exèrcit els primers anys, però a la llarga se n'haurà de tenir per ser un país normal. El reconeixement internacional serà un problema per part de Xina i Rússia principalment, que són els mateixos que fan que la ONU actualment sigui tant poc important. No pas pels EUA, la majoria dels europeus, etc..

10- ESPANYA ENCARA NO PENSA AMB TOT ALLÒ QUE PERD SENSE CATALUNYA (O NO HO EXPRESA) Perdrà pes internacional, baixarà estatus dins la UE, ONU, FMI, davant dels creditos, balança comercial empitjorarà,... i si fa molt el burro amb Catalunya també perdrà prestigi democràtic, valors de progrés i modernor, etc...

11- UNA LIGA SENSE EL BARÇA Creieu que els francesos ens posaràn gaires problemes per a què el Barça jugués allà la lliga i així es convertís en la segona lliga més important del món per sobre de l'espanyola que segurament passaria a ser la cinquena d'Europa (com l'alemanya o menys)?

 Per tot això tant a Catalunya com a Espanya els interessa que hi hagi una independència amb acords. Si no hi ha acords, Catalunya no guanyarà tant amb la independència i Espanya hi perderà més!

Un trosset de la manifestació independentista en 360 graus 11/9/2012

El tabú de la neteja

Netejar a casa és motiu de problemes de moltes parelles. Massa sovint els problema de netejar s'enfronta des d'un punt de vista que penso que és equivocat o com a mínim incomplert i que es base en la suposada més neta condició femenina, els rols associats al patriarcat, masclisme, etc... El cas és que sovint s'obvia que el problema té una arrel més mundana i utilitaria que té a veure amb els nivells de neteja que cadascú considera necessaris. És a dir, si l'home neteja menys a casa és entra altres coses pq sovint té un nivell de necessitat de neteja més baix que el de la dona. El problema de la neteja no és un problema de genere, el tenen també les parelles homosexuals o a qualsevol pis d'estudiants.

Per tant, enfoquem el problema com a un conflicte entre nivells de neteja desitjats. Davant d'això la part que té un objectiu de neteja més elevat té dues possibilitats: a) Netejar més que l'altre b) Rebaixar el seu nivell de neteja c) Buscar un comu denominador entre els dos nivells.

 A) netejar més que l'altre: de fet, aquesta és la opció més lògica i també la més comú. Passa en totes les coses, si a mi m'agrada més esquiar que a tu, em tocarà a mi organitzar més el viatge, si a mi m'agrada més menjar bé que a tu, si a mi em molesten més els mosquits que a tu em cuidaré més de comprar antimosquits, si a mi em molesta més el soroll, etc... Però sembla que això que passa en tots els aspectes de la vida en parella i fora d'ella no pot ser per a la neteja, que porta una càrrega estigmatizadora tant elevada al darrera. Així doncs, quan passa això la part que neteja més es queixa i per tant seria lògic que passés a la opció B)

 B)Rebaixar el seu objectiu de netedat. Però no, això no passa quasi mai. La gent que té estandards de neteja elevats pensa (i no té cap dubte) que els seus estandards són els bons i no està disposat a canviar-los. Home, a tothom li agrada que estigui net, però que estigui net té uns costos de temps i d'oportunitat i no tothom ho veu igual això. La neteja compensa fins a cert grau i és aquest grau el problema.

 C) busca un comú denominador seria la opció ideal, però a la llarga la lògica s'imposa i no s'aconsegueix mai satisfer de veritat. Es pot esperar i es demana a la persona amb un objectiu més baix de netedat que deixi de fer altres coses q li aporten més felicitats per ntejear. És a dir, potser valoro més el temps de llegir que l'objectiu de netedat X, però l'objectiu de netedat X passa sempre per sobre segons criteris socials. Això és injust, i perquè no pot l'altre imposar-te uns objectius de lectura, d'esport, etc... i tu acceptar els seus de neteja?

 Per tot això al final s'acaba contractant una dona de fer feines per culpa de no voler assumir el taboo de rebaixar nivells de neteja. Tot i això, sempre continuem d'una manera o altre en el punt A, on el que té un objectiu de neteja més alt acaba, d'una manera o altre, treballant més per la neteja.

En un altre capítol abordarem la diferència entre netejar i ordenar, una cosa té a veure amb els gèrmens i la salut, l'altre només amb una suposada bellesa visual que sovint no té res de pràctica.

Decau la religiositat al món, és manté la discriminació als ateus.

Sembla mentida i contrapronòstic en temps de crisis, però el cert és que la religiositat ha decrescut al món. Potser és pq la crisis només és a païssos molt concrets i no pas mundial però la nova enquesta de Gallup (57 païssos) indica que al 2005 el 73% de persones  preguntades es consideraben religioses, i avui només el 60%. I al mateix temps incrementa l'ateisme, de l'1% al 5% cosa que em sembla molt interessant i positiu també, però que no deixa de ser contradictori i que indica que el què està incrementant és el passotisme. VirtueOnline:

 Tot i això, encara queda per superar els prejudicis i discriminació vers als ateus. Només recordar una altra enquesta de la mateixa Gallup,  en la que queda clar que només el 54% d'americans votarien un president ateu, molt més discriminats que els negres, dones, jueus, gais o musulmans!

Com ha evolucionat Déu?

Un bon article del blog Evoanth explica noves invetigacions sobre l'evolució de la creença en Déu tenint en compte diferents variables com per exemple el número d'individus que formen un grup. Així com més gran és un grup i més necessitat té de cooperar en una societat complexe més "alt" i allunyat seràn les seves creences:

So they went out and gathered data (albeit from other researchers) on 178 different cultures, comparing their source of food, group size, social complexity and type of religious belief. When analysed this information almost exactly matched their predictions. Amongst foragers – who can easily gather enough food with minimal co-operation between individuals – 88% had either no “high” god or a “high” god which did not bestow morals and did not interact with the world. At the other extreme of the scale, ~40% of groups dependent on intensive agriculture had a “high” god who interfered with the world and gave morals to the group.

Similarly the data on group size and type of god also matched their predictions. 95% of groups with <1,000 individuals lacked a “high” god whilst ~43% of groups with >10,000 members did have a moral giving “high” god. Curiously the percentage does not increase further after that. Belief in a “high” god is no more prevalent in a group with >100,000 members than it is in a group with 10,000 – 99,999 members. This suggests that the threshold at which a “high” god is needed to maintain co-operation is between 10,000 – 99,999 members.

(...)

New research shows that belief in such “high” gods is fostered in more complex societies where it promotes the co-operation needed for them to flourish. Large societies, economically complex ones and those dependent upon resources which require significant group effort to manage (such as agriculture) all fit the bill of circumstances that can foster belief in such a deity(s). Given how the Neolithic Revolution included increase population size, increased economic complexity and the advent of agriculture it seems that this explanation provides a pretty definitive reason for why the Neolithic Revolution also included a “Religious Revolution.”

Fuller J, Grandjean B (2001). Economy and Religion in the Neolithic Revolution: Material Surplus and the Proto-Religious Ethic Cross-Cultural Research, 35 (4), 370-399 DOI: 10.1177/106939710103500402

UNA "X" A FINES SOCIALES PARA CARITAS

En un article magnífic de bon perodisme d'investigació o bona divulgació científica (cosa que hauria de ser el mateix) el blog Ciencia Explicada aporta dades molt interessants sobre com es finança Caritas.

Deixo alguns highlights, però recomano llegir tot l'article:

al marcar la casilla de la Iglesia, tu aportación NO va a Cáritas ni a ninguna otra ONG de la Iglesia. Para aportar dinero a Cáritas de tu IRPF realmente hay que marcar la casilla de "Fines sociales".

 

La iglesia aporta un !% de la financiación de Caritas!!!

Progressistes socials i retrògrads tecnològics: nostàlgics (1era part)

Aquest és un tema que sempre m'ha sobtat. Com és que hi ha tanta gent que és molt progressista socialment (nous drets, ecològics, noves idees, participació social i en associacions, activistes, feministes, antiglobalització, pacifistes, pro medicina alternativa i palestina, matrimonis homosexuals, d'esquerres, 0.7, etc.) però al mateix temps tenen una por/odi tant gran a les noves tecnologies?

Bons exemples són la Tele, el Microones, les xarxes socials i Internet en general, els telèfons mòbils i ara els smartphones, que utilitzen amb recança (fins que s'hi acostumen) i que no dubten en demonitzar. Són gent que amb cada nova innovació tecnològica posen el crit al cel dient que s'acaba el món, que s'acaba la societat, que els tractes humans es perverteixen, etc.

Una possible explicació és que potser la terminologia de "progressistes" socials no és del tot certa. I és que actualment molts d'aquests valors i discursos "progresssistes" tenen ben poc de novedosos i són més aviat nostàlgics (retrògrads fins i tot en alguns casos) que van néixer en un context molt diferent de l'actual. Alguns exemples podrien ser la defensa de l'Estat del benestar (un Estat que cuida als ciutadans com a nens), del discursos anti-nuclears dels anys 70, del progres dels 90s, de Greenpeace, de l'ajuda al desenvolupament, de les lluites feministes de principis de segle, del comunisme, dels hippies i Woodstocks, etc...

Tot això no té res de nou, són idees que en el seu moment van jugar un paper progressista i moltes d'elles van tenir un impacte important i notori en la societat, és més, algunes d'elles van arribar a ser (i continuen sent) mainstream, ni alternatives ni progressites. Ser pro-Palestina, tenir certa consciència ecològica, defensar certes condicions laborals, etc... és avui la norma en aquesta societat.

Una altra opció és que de fet, tot i que remugint tant contra aquestes noves tecnologies i potser es puguin considerar early adopters (especialment tenint en compte la seva classe social i nivell educatiu). És a dir,  a mig plaç i tenint en compte tota la societat, en el fons també acaben essent dels primers en tenir mòbil, gps i el què faci falta.