Quim Monzó i "oteé"

Acabo de llegir en castellà l'article que publica avui Quim Monzó a La Vanguardia titulat "La Chica de los Guantes" i m'ha sorprès el següent paràgraf:

Como había cogido el coche sin siquiera desayunar, ya con las dos cajitas en mi poder y más tranquilo, oteé el horizonte y decidí que lo mejor para comer algo sin perder tiempo era comprar un bocadillo en el Pans & Company que hay en esa misma Rambla. 

En principi no passa res, però us heu fixat amb la paraula "oteé"!!! Bé, no dubto de que en Quim Monzó és un escriptor d'una talla excepcional i que a més a més domina perfectament tant el català com el castellà, però em sona raru, raru... no sé si pel registre general de l'article o perquè...  així que he pensat que potser era per culpa de la traducció, que segurament en Monzó escriu l'article en català i li tradueixen.

He pensat en mirar la versió en català de l'article, però no existeix La Vanguardia en català encara online. Després he buscat al Google oteé i Quim Monzó, per veure si ho havia fet servir en altres articles, i res, només en aquest.

Així que he anat  al traductor de La Vanguardia i he posat "oteé el horizonte" i la resposta ha sigut "oteé l'horitzó" i al traductor de Google també. Llavors he canviat oteé per "otear" i la resposta ha sigut "atalair l'horitzó". Ostres, el verb atalaiar... i com es conjuga? Vaig a verbscatalans.com i la resposta és ATALAÍ. Quina passada no?

Posarà a La Vanguardia en català la següent frase?

Com havia agafat el cotxe sense ni tan sols esmorzar, ja amb les dues capsetes en el meu poder i més tranquil, atalaí l'horitzó i vaig decidir que el millor per menjar alguna cosa sense perdre temps era comprar un entrepà al Pans & Company que hi ha en aquesta mateixa Rambla.



O potser el traductor/a ha volgut fer masses floritures? Posarà atalaí, mirant, albirant, rastrejant, guaitant,... Quina emoció, hauré de baixar al quiosc a comprar-me La Vanguardia en català!!! Iujuuuuuu... tinc una excusa per sortir de casa!!!

Gran grafiti


Split Screen: A love story

Splitscreen: A Love Story from JW Griffiths on Vimeo.

Horòscop científic infalible

De la mà de la gent de Cinismo Ilustrado




Perquè els pobres no volen que els rics paguin més impostos?

També es podria titular: perquè els pobres voten a les dretes? 
Interessant, el què vindria a dir l'article, traduït a l'actualitat catalana, és que els del PIRMI no estarien dacord en pujar els impostos als rics...
Don’t look down

Suspect your elders


Richard Dawkins, un gran ateu.

Richard Dawkins, britànic nascut a Kenya és un popular biòleg, defensor a ultrança de les tesis d'evolució darwiniana i que ha escrit llibres molt interessants com El Gen Egoista i The God Delusion. Tot i això en aquí ens interessa destacar la seva faceta més recent com a gran defensor del mètode científic i l'ateisme d'una manera molt optimista (ens fa valorar millor la ciència i raó que tenim) i crítica amb la religiositat.


 
El seu últim llibre,The God Delusion, val molt la pena, almenys la primera part on justifica el seu ateisme i explica com ha estat perseguit i discriminat (i continua estant-ho) als Estats Units. Un exemple, Dawkins considera als ateus més discriminats que els homosexuals, els negres o els pobres ja que mai hi ha hagut cap congressista o senador que hagi reconegut obertament el seu ateisme (pq automàticament perdria les eleccions), tot i que les enquestes calculen que hi ha un 12% d'ateus.

Però a més a més de ser un gran polemista, activista i provocador (el passat abril va demanar que s'arrestés al Papa Benedict XVI, de visita a GB, per encobrir casos de pederàstia) ha creat la seva pròpia Fundació Richard Dawkins i és també un hàbil comunicador i ha realitzat una sèrie de bons documentals sobre religió, ciència i ateisme que valen molt la pena.

Alguns dels seus documentals com I tu què saps? han tingut molta repercussió internacional o la segona part del seu últim llibre (The God Delusion) però hem semblen més interessants moltes de les xerrades i debas, bé, no us faré tota la feina, aneu al google videos, al youtube o al TedTalks i busqueu vosaltres mateixos entre la multitud. Només una perla molt curteta.



Finalment no puc resistir posar un extracte de la carta que va escriure a a la seva filla de 10 anys Juliet (versió completa a teimagino.com)


¿Alguna vez te has preguntado, como sabemos las cosas que sabemos? ¿Cómo sabemos, por ejemplo, que las estrellas que parecen pequeños alfilerazos en el cielo, son en realidad gigantescas bolas de fuego como el Sol, pero que están muy lejanas?


La respuesta a esas preguntas es “por la evidencia”. A veces, “evidencia” significa literalmente ver (u oír, palpar, oler) que una cosa es cierta. Lo que aprendemos viéndolo directamente (u oyéndolo, palpándolo, etc.) se llama “observación”. La evidencia es una buena razón para creer algo, porque quiero advertirte en contra de tres malas razones para creer cualquier cosa: se llaman “tradición”, “autoridad” y “revelación”.


La gente cree ciertas cosas sólo porque mucha gente ha creído lo mismo durante siglos. Eso es la tradición.El problema con la tradición es que, por muy antigua que sea una historia, es igual de cierta o de falsa que cuando se inventó la idea original. Si te inventas una historia que no es verdad, no se hará más verdadera porque se trasmita durante siglos, por muchos siglos que sean.


La autoridad, como razón para creer algo, significa que hay que creer en ello porque alguien importante te dice que lo creas. Cuando las personas religiosas tienen la sensación interior de que una cosa es cierta, aunque no exista ninguna evidencia de que sea así, llaman a esa sensación “revelación”.


Los científicos utilizan constantemente sus sensaciones interiores para sacar ideas; pero estas ideas no valen nada si no se apoyan con evidencias.


Es probable que los niños tiendan a creer todo lo que los adultos les dicen, sea cierto o falso. Muchas cosas que los adultos les dicen son ciertas y se basan en evidencias, o, por lo menos en el sentido común. Pero si les dicen algo que sea falso, estúpido o incluso maligno, ¿cómo pueden evitar que el niño se lo crea también? ¿Y que harán esos niños cuando lleguen a adultos? Pues seguro que contárselo a los niños de la siguiente generación.


Y así, en cuanto la gente ha empezado a creerse una cosa -aunque sea completamente falsa y nunca existan razones para creérsela-, se puede seguir creyendo para siempre. Sin embargo, millones de personas creen en la religión, posiblemente porque se les dijo que la creyeran cuando todavía eran suficientemente pequeñas como para creerse cualquier cosa.


La próxima vez que alguien te diga algo que parezca importante piensa para tus adentros: “¿Es ésta una de esas cosas que la gente suele creer basándose en evidencias? ¿O es una de esas cosas que la gente cree por la tradición, autoridad o revelación?” Y la próxima vez que alguien te diga que una cosa es verdad, prueba a preguntarle “¿Qué pruebas existen de ello?” Y si no pueden darte una respuesta, espero que te lo pienses muy bien antes de creer una sola palabra de lo que te digan.


Fins aquí Richard Dawkins... almenys de moment... només li recordaria que l'ateisme no havia estat mai tant estès com ara. La qual cosa hauria de donar bones perspectives.