I si baixo de la bici en una mega pujada?

Ara que no puc anar en bici i que la trobo a faltar tant, deixeu que faci una petita reflexió que fa temps que em ronda pel cap i que es base en la pregunta: és un fracàs baixar de la bici en una pujada molt forta?

Sens dubte molts ciclistes veuen amb molts mals ulls baixar de la bici, es considera un fracàs o fins i tot com si fessis trampa. Però, abans d'explicar la meva opinió, crec que em de fer una distinció prèvia. No és el mateix baixar de la bicicleta en carretera que en mountain bike. 

EN CARRETERA

 Baixar de la bicicleta en carretera és un gran tabú encara per a molts i sobretot ara que tenim tantes marxes i convinacions. Però, estem segurs que cal demonitzar aquells que en algunes pujades inhumanes (i n'hi ha unes quantes pel Pirineu per exemple) desideixen fer 100 metres a peu? Jo no ho crec, no és fer trampa, de fet el reglament tampoc considera que ho sigui, i tot plegat continues pujant amb les teves cames. Fins i tot es pot argumentar que de vegades es pot anar més ràpid i tot que amb segons quines marxes que porta la gent.

 EN MOUNTAIN BIKE

 No està tant mal vist baixar de la bici. Tots hem vist professionals en curses baixar tan en pujades innumanament enfangades i impracticables com també en baixades suicides.

Aquí doncs el debat és diferent. Hi ha molta gent que considera que baixar de la bici també és un fracàs, encara que es tardi més. I és que molt sovint la millor opció energètica/ràpida per a pujar una mega pujada plena de pedres es baixar de la bici i tivar, però sembla que sovint s'acaba valorant més qui aconseguix fer-la tota dalt de la bici i no qui busca la millor opció per fer-la més ràpida i eficient. 

Jo sóc partidari que baixar de la bici pot ser una estratègia intel·ligent i que no cal obsessionar-se en fer-ho tot dalt de la bici. Cosa que sembla que els companys de ciclocross han entès ja fa molt temps!

 I com diu Boardman

Having to walk just means, a) you learned something about bikes, or b) you are pushing yourself to do something challenging. Either way, in my book, that’s a win.

Wanderers

Un petit film que és genial.

Wanderers - a short film by Erik Wernquist from Erik Wernquist on Vimeo.

Phd illustrated

A nice article showing how much and how little every academic knows.

Reading research papers takes you to the edge of human knowledge:

Of course, the world looks different to you now:

So, don't forget the bigger picture:

SUBORNEM ALS ESCOCESOS

MHP Mas,

em dirigeixo a vostè en aquestes dates per fer-li arribar les meves inquietuds sobre Escòcia.

Entenc que la Generalitat vetlla pels interessos de Catalunya internacionalment, i convindrà amb mi que actualment no hi ha tema més estratègic, rellevant i transcendental pel futur de Catalunya que el referèndum d’Escòcia. És per això, que dono per suposat que els serveis secrets de la Generalitat estan en terreny escocès treballant pel Yes i que s’han realitzat discrets, però intensos, contactes diplomàtics a tots nivells que estan donant bons fruits; com veiem en les últimes enquestes.

Però penso que, després de la proposta desesperada del govern britànic oferint millores econòmiques a Escòcia, des de Catalunya cal reaccionar oferint una contraproposta amb incentius per a la independència dels escocesos. Ens hi juguem molt en aquest referèndum i els beneficis del Yes escocès bé valen uns esforços.

És per això que demano que contempli la possibilitat d’oferir aquest paquet de mesures als escocesos per a què votin Yes:

1- Barra lliure de tots escocès als pubs de Lloret durant 5 anys
2- Braveheart en cartellera als cinemes catalans durant 2 anys
3- Cedir el Messi al Celtic de Glasgow
4- Una panera de 5000 tones d’arròs del Delta, 2000 tones de pomes de Lleida i 3000 fuets de Vic

Finalment, el paquet d’incentius podria anar acompanyat de l’amenaça de regalar bitllets d’avió cap a Edimburg a tropes de trabucaires matiners o colles sardanistes armades de gralles i tenores.

Però no voldria acabar aquestes reflexions sense enviar també un missatge a la Sra Carme Forcadell de l’ANC i la societat civil en general. Pel procés català és molt més important un Yes a Escòcia que 100.000 persones de més o de menys a la V. Per això és urgent la creació d’un Verkami on tots els catalans poguessin fer donatius als escocesos i així podríem aconseguir una bossa important, de milions d’euros, que seria entregada als escocesos només sí guanya el Yes.

Això, podría anar acompanyat d'una intensa campanya per incentivar el consum desmesurat de whisky escocès o canviar les samarretes de cada diada per unes faldilles de llana, mesures que els escocesos segur que aprecieren.

Tot esforç és poc per a què guanyi el Yes!

Cordialment,

Roger Serra

Zizek on toilets

Sempre interessant

Foto de la Volta a Catalunya de 1933

Perquè funciona el Placebo

Interessant article a Nautilus sobre els condicionants genètics de l'efecte Placebo. Segur que també es podría investigar això relacionant-ho amb la homeopatia.

Over the past decade, a number of clinical studies have begun to show that people who improve on placebos are genetically different than those who don’t. And although the American Medical Association has long considered it unethical for doctors to give placebos without informing their patients1—the doctor-patient relationship is predicated on a mutual trust—several clinical trials have now shown that placebos do not require deception to be effective.2,3,4 “Contrary to what intuition would tell you, many people are willing to take a substance when they are told it is a placebo,” says Brown, a psychiatrist at the Warren Alpert Medical School of Brown University in Rhode Island and the author of The Placebo Effect in Clinical Practice.(...)DNA tests “offer the first real opportunity to make the distinction between placebo responders and non-responders,” (...) but...“There is very little prospect in the foreseeable future for genetic tests of placebo responsiveness to have any clinical utility,” he says, “especially given the situational and contextual variability of placebo effects.”